El raïm de taula, la carxofa, el bròquil, la patata, la ceba, l'enciam, la fruita de pinyol, l'oliva, l'oli, la taronja… tots els agricultors d'estes cultius han venut este any la seua collita per sota dels costos de producció. Era això, o deixar els fruits sense recollir, opció esta darrera triada per molts. De fet, fa pocs dies vèiem l'arrencada amb motoserres d'una parcel·la de 10.000 parres amb 100.000 quilos de raïm a Novelda; o la reducció a llenya de 15 hectàrees de fruiters a Bacarot… una estampa el rerefons de la qual sobripassa la desaparició d'una simple explotació agrària.
La realitat és que s'està acabant amb generacions de treball, amb la tradició d'un cultiu que ja no es tornarà a recuperar. Cultius que mantenen els pobles de les nostres províncies i que si desapareixen generaran més despoblació, més Espanya buidada, sí, això del que tant parlen els nostres polítics i del que són culpables directes.
La venda a pèrdos s'ha convertit en el principal factor de daltabaix del sector. La societat ha de saber que els costos que estem tenint són del febrer del 2020 i els preus de fa 20 anys i que tenim un problema de preus, però també tenim un problema de costos. Molta gent em pregunta, per què ara les mobilitzacions del camp? És senzill. Estem davant la tempesta perfecta, en què arrosseguem situacions complicades, però la punta va ser a finals del 2019, quan la renda agrària va caure quasi un 9% i amb esta situació de caiguda en cascada de preus el Govern va aprovar un Salari Mínim Interprofessional que s'incrementa un 34% quan els preus han baixat un 10%. I que consti que ací ningú no es nega a pagar més o millors salaris, però per jo pagar més he de tindre beneficis justos. Tot això, unit a situacions com les sancions i aranzels interposats amb els Estats Units, on la UE no ens ha defensat com caldria; els acords amb tercers països, que introdueixen els seus productes amb aranzels irrisoris en plena campanya espanyola de dubtosa garantia alimentària i social, i els costos de producció dels quals no tenen res a veure als nostres; i, és clar, el problema de l'aigua a Alacant, amb el Xúquer-Vinalopó bloquejat 15 anys i amb un transvasament Tajo-Segura que vol ser eliminat per la ministra, són les claus de l'esclat del camp, el qual ha arribat a un punt en què el producte més rendible és el que no produeix.
Per això, des de principis d'any tot el camp espanyol és al carrer. Protestant i denunciant una situació d'abús per part dels governs, que amb les seues polítiques buides ens han portat; i per la pressió de la Gran Distribució, que ven els nostres cultius a través de les grans cadenes traient marges comercials, en molts casos, del 900%…
Si la setmana passada el sector va donar un cop sobri la taula davant la protesta de el camp més multitudinària dels últims 20 anys a València, que va congregar 20.000 agricultors i ramaders i 1.000 tractors procedents de tots els punts de la Comunitat Valenciana, reclamant preus justos i voluntat política per instaurar mesures que ens permetin tornar a viure dignament del nostre treball, la setmana vinent, concretament, el dimarts 25 de febrer, el camp alacantí s'unirà a l'onada de manifestacions que s'estan succeint en totes les comunitats autònomes. Concretament, la cita serà a la localitat de Monforte del Cid a les 12.00 hores, on la crisi estructural de preus del raïm ha fet estralls. Fins allà, centenars de tractors arribaran des de tots els pobles de l'Vinalopó Mitjà a la gran concentració de persones, agricultors, ramaders i veïns que es preveu.
Productors que vindran des de tots els punts de la província, agricultors de tot tipo de cultius s'uniran per reclamar, entre altres temes: preus justos per als productes de camp amb la modificació de la Llei de la Cadena Alimentària, que impedeixi els abusos a el sector i que garanteixi per llei preus mínims per al camp; implantació d'una assegurança agrària viable i que puguem pagar; una planificació hidrològica seriosa i compatible amb la rendibilitat de les nostres explotacions; reclam de polítiques europees que defensen el sector primari davant els acords amb tercers països; i punt i final a les barreres comercials i els aranzels injustos i discriminatoris (aranzels americans, vet rus, Brexit) que ens expulsen de l'mercat.
Els # AgricultoresAllímite seguirem manifestant-nos fins que hi haja un compromís en ferm amb accions concretes de Govern que reverteixin esta situació. Si hem de fer més d'una manifestació, la farem. Extremadura ja va per la segona. Si m'agradaria aprofitar per demanar a tots els alacantins, siguen agricultors o no, a tots els sectors, que s'uneixin a nosaltres dimarts que ve a Monforte en defensa de camp i en defensa dels nostres pobles perquè, ara sí, ens ho estem jugant tot.
Eladio Aniorte Aparicio.
President d'ASAJA Alacant - Joves Agricultors.
