Notícies d'Alacant i província

dimecres, 17 abril 2024

El Campello avança amb Diputació en la museïtzació de la Illeta dels Banyets

La diputada provincial d'Arquitectura i Conservació visita el jaciment arqueològic de La Illeta dels Banyets

Primera presa de contacte, i molt bones vibracions. La diputada provincial d'Arquitectura i Conservació d'Instal·lacions, Carmen Sellés Prieto, va conèixer ahir detalladament La Illeta dels Banyets, un dels jaciments arqueològics més importants del Mediterrani, situat a Campello i propietat de la Diputació Provincial dAlacant.

Es tracta d'un Bé d'Interès Cultural (BIC) que fins a l'Edat Mitjana era una petita illa, que es va unir al continent a través de la construcció d'un istme de terra l'any 1944.

La visita oficial va resultar molt enriquidora, no només per conèixer el resultat dels darrers treballs de conservació i excavació, sinó perquè la diputada va avançar a l'autoritats locals la seua intenció d'habilitar més mitjans per fomentar el seu coneixement per part de la població i avançar-hi anhelat projecte de museïtzació del perímetre i el seu entorn, del qual destaca la Torre de la Illeta (del segle XVI i propietat l'Ajuntament del Campello), i una àrea encara sense excavar on ja s'ha documentat l'existència de forns ibèrics per fabricar àmfores.

La comitiva oficial que va visitar el jaciment estava integrada, a més de Carmen Sellés, per l'alcalde del Campello, Juanjo Berenguer; la primer tinent d'alcalde i també diputada provincial Lourdes Llopis, la regidora de Turisme, Marisa Navarro, i part de l'equip de professionals responsables de la seua conservació, com ara Adoración Martínez, arqueòloga de la Fundació MARQ amb lloc de treball permanent al jaciment; Dolores Sanchís, restauradora i llicenciada en Belles Arts, i Rafael Pérez, director de l'àrea d'Arquitectura de la Diputació Provincial.

El jaciment va registrar l'any passat fins a 27.000 visitants, xifra que les autoritats consideren que augmentarà considerablement amb la posada en valor de tot el conjunt. Tot i la seua extensió reduïda, este jaciment és d'una gran importància per la seua àmplia seqüència cultural, ja que s'hi han identificat restes de l'Edat del Bronze, previs a les que conformen un assentament ibèric i els que queden d'una vil·la romana , a més de la presència de materials islàmics que ens parlen d'una ocupació, de caràcter esporàdic, a l'època medieval. Això demostra que la Illeta dels Banyets va ser un important port comercial, des d'on es dominaven tant les vies marítimes com les de penetració cap a l'interior.

Els programes de recerca són constants al paratge, així com les campanyes d'excavacions, sempre sota la direcció del prestigiós arqueòleg Manuel Olcina. Atès el seu valor innegable, la vigilància del jaciment es manté durant les 24 hores del dia, i la zona peninsular que encara no ha estat excavada està protegida per una tanca. La part propietat de la Diputació té una extensió de 6.000 metres quadrats, dels quals fins ara se n'han excavat 3.500. Restauracions minucioses i plafons explicatius permeten una visita molt didàctica.

Tant Carmen Sellés com Juanjo Berenguer van coincidir en l'interès de les dos institucions (a les quals se sumarà ben prompte la Generalitat Valenciana), per donar visibilitat a tota esta riquesa patrimonial.

LA IMPORTÀNCIA DEL JACIMENT

Les primeres evidències d'ocupació de La Illeta del Banyets es remunten a la prehistòria, i més concretament al període Eneolític, en què els seus pobladors vivien en cabanes de planta oval de les quals han quedat algunes restes. Posteriorment, ja a l'Edat del Bronze, es van construir dos grans cisternes parcialment excavades a la roca, al voltant de les quals s'han trobat soterraments i estructures d'habitació. A les tombes han aparegut punxons i punyals de metall, braçalets, poms i botons d'ivori, i alguns gots de ceràmica.

El nivell següent correspon a l'Època Ibèrica, del s. IV i part del III a. C., una etapa en què es va desenvolupar un important poblat del qual únicament se n'ha excavat una part. Es poden observar dos temples, magatzems i habitatges, alguns dels quals de gran complexitat arquitectònica. Este nucli, atesa la singularitat dels edificis, la seua riquesa i varietat, es pot interpretar com un emporium, un lloc d'intercanvi comercial destacat. A terra ferma, a tocar de la torre d'època moderna, s'ha descobert un terrissaire per a la fabricació d'àmfores ibèriques, del qual s'han documentat diversos forns.

El nivell més superior correspon a l'Època Romana, entre els segles I i II dC. C.. Sobri els fonaments de l'abandonat poblat ibèric es va aixecar una vil·la romana amb unes petites termes annexes. És molt poc el que es conserva, encara que sí que es pot distingir perfectament la zona de residència del propietari i una altra relacionada amb activitats agrícoles.

S'ha trobat també un edifici termal molt simple en una estreta nau on s'alineen el forn, la sala calenta, el tepidarium i el frigidarium-apodyterium. D'aquell moment daten també les restes d'unes basses llaurades a la roca i comunicades amb el mar per mitjà de trapes corresponents a uns vivers per a peixos: quatre basses comunicades, que reben l'aigua del mar mitjançant dos canals situats als dos extrems.