````

Notícies d'Alacant i província

dijous, 25 abril 2024

Callosa de Segura rep una subvenció per rehabilitar el jaciment Vessants del Castell

El projecte de lAjuntament és dun total de 537 mil euros, dels quals la Diputació aporta 450 mil euros.

El diputat provincial d'Arquitectura, José Ramón González, ha visitat este matí Callosa de Segura per anunciar el pla de subvencions concedides al Baix Segura per a la rehabilitació i posada en valor del patrimoni.

La Diputació ha anunciat a Callosa les inversions per a estre objectiu al Baix Segura: 450 mil euros al Jaciment Vessants del Castell, 26 mil per al molí de Cox, 500 mil per a la rehabilitació del Palau dels Marquesos de Fontalba, 285 mil per al Museu de Rafal i 210 mil euros per al museu de Sant Fulgenci.

L'Alcalde Manuel Martínez Sirvent ha indicat que “és un dia històric per a Callosa perquè gràcies a la subvenció de la Diputació podrem rehabilitar i restaurar el jaciment de Vessants del Castell, on seguirem treballant i crearem un centre d'interpretació, ia més de potenciar el patrimoni de la ciutat, afavorirà considerablement tota la zona contigua”.

El projecte de lAjuntament és dun total de 537 mil euros, dels quals la Diputació aporta 450 mil. El pas següent és preparar els plecs tècnics per a la licitació i adjudicar l'obra posteriorment per part del Consistori. Lexecució del projecte té una durada aproximada de 6 mesos.

Vessants del Castell en un dels jaciments argàrics més i millor datats de la península Ibèrica. hui sabem que, entre el 2300 i el 2200 aC es van aixecar les primeres cases en este punt de la Serra de Callosa, i que, després de la seua destrucció a causa d'un gran incendi, sobri les seues ruïnes es va iniciar una seqüència ininterrompuda d'ocupacions fins aproximadament 1600- 1500 aC, quan, per motius que encara hui estan en discussió, una gran part dels llogarets argàrics coneguts es van abandonar.

Durant estes quasi 800 anys en què el poblat de Laderas del Castillo va estar habitat, la successiva construcció d'habitatges, uns damunt dels enderrocs dels anteriors, va conformar una acumulació d'estrats que en alguns punts arriba pràcticament als 4 m de gruix.