Notícies d'Alacant i província

divendres, 29 març 2024

Més de 300 anys d'història tornen als carrers de Biar amb les festes de Moros i Cristians

Els Moros i Cristians desfilaran amb les seues millors gales a l'Entrada de la recuperació de les festes.

Tres-cents anys d'història hi ha darrere dels Moros i Cristians de Biar. Els d'esta població són una de les festes més antigues en què el bàndol de la creu i de la mitja lluna es donen la mà. I el 2022, després d'anul·lar el programa d'actes pel cóvid-19, Biar està preparada per fer front a la seua cita amb la història.

L'arxiu municipal guarda un dels documents, el “Lliure dels vots conciliaris de la Sala de la Vila de Biar”, que data el seu origen el 1803. És la primera referència a l'existència de dos companyies, una de moros i una altra de cristians, que participaven a les festes que se celebraven en honor a la Mare de Déu de Gràcia. S'hi llegeix com es demana llicència per commemorar festes a la Mare de Déu de Gràcia el 10 de maig.

I en estes tres segles d'història només es té constància que les celebracions se suspenguessin els dos anys en què van coincidir amb la Guerra Civil. Encara que dos-cents anys abans, Biar ja organitzava festes en honor a la seua patrona, a qui s'honrava amb les salves d'arcabusseria de la soldadesca.

Cita amb la història

Demà, 10 de maig, les festes de Biar tornaran a fer història. Blanquets, Blavets, Maseros i Estudiantes, al bàndol cristià i Moros Vells, Moros Tariks i Moros Nous, desfilaran de nou. Els veïns esperen amb anhel que la música, el color i l'alegria inundin la població, que els Moros i Cristians tornin d'on mai no hagueren de desaparèixer, del carrer.

El calendari marca els dies grans de Biar i ara, dos anys després de tancades i restriccions, els Moros i Cristians tornen. Tornen conservant la tradició que sempre ha caracteritzat este municipi alacantí i amb un programa que es manté inalterable en les darreres dècades. Així, Biar inicia (10 de maig) les festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Gràcia amb el tradicional prec de l'Àngelus des del balcó de l'Ajuntament i posterior hissada de banderes a les 12 hores per donar pas, a les 17 hores, a l'Entrada

Les celebracions es prolongaran fins al divendres 13 de maig, quan després d'acomiadar la Patrona de la vila la Mare de Déu de Gràcia, les diferents comparses procediran a realitzar la Tancada de banderes. acte que clourà les festes de Moros i Cristians.

El segon dia de festes, 11 de maig, les dianes obriran la programació a dos quarts de quatre del matí. A les nou tindrà lloc la Missa del bàndol moro i posteriorment, la del bàndol cristià. A les dotze s'oficiarà la missa major per una hora després iniciar el tradicional acte de Les Mogudes des de la Plaça de la Constitució.

La guerrilla tindrà lloc a partir de les sis de la vesprada ia continuació, se celebrarà la desfilada del bàndol cristià fins a la Plaça de la Constitució.

La «medició dels Espies», a la vesprada de dimecres 11 de maig, i posterior Ball de les Espies, que finalitza amb l'arribada al castell de l'efígie de Mahoma, és un altre dels actes carregats de tradició que conserva Biar.

El dia 12 és el torn del bàndol cristià. A la vesprada, a l'embaixada, i la guerrilla, es va rememorar, al turó de Sant Nicolau -el campament que el rei Jaume I va ubicar per conquerir la vila-, les hosts cristianes prendran el castell. Tot seguit, l'efígie de Mahoma, es retirarà de la fortalesa i emprendrà la seua marxa a Villena. Quan el bàndol de la creu és l'amo de la plaça, s'inicia la processó en honor a la Mare de Déu de Gràcia.