Ahir dilluns a la vesprada, el Centre Social del Poble Nou de Benitatxell es va omplir com mai abans no s'havia vist. L'ocasió s'ho mereixia.
Els poblers i les pobleres van assistir en massa a donar suport a Régulo Lorente en l'homenatge al seu comiat com a metge de la localitat durant més de 40 anys. Es jubila als quasi 70 anys una eminència al poble, un professional que ha tingut cura de la salut i el benestar de tres generacions.
En virtut del gran afecte que li té la gent i preveient una grandíssima assistència, l'Ajuntament va instal·lar unes pantalles per seguir l'acte des de l'exterior en cas que el Centre Social es quedés petit. I com era d'esperar, va ser així. Per sort, la climatologia va respectar este important esdeveniment i centenars de persones van poder transmetre el seu afecte al metge.
Evidenciant la seua emoció, Régulo va explicar com va arribar juntament amb la seua dona d'un petit poble d'Àvila a Benitatxell. “Vaig arribar amb la intenció de quedar-me un any i després marxar a Dénia, Xàbia o un altre lloc. Però un any es va convertir en 40”. Després va néixer la seua filla Laura, que va anar a l'escola bressol “del carrer Pou”, a l'escola ia l'institut amb el mateix grup d'amigues i amics. “Va viure al poble una infància molt feliç”, va relatar el metge.
Sense cites: “Qui és el darrer?”
També va recordar com ha canviat la medicina a la seua llarga trajectòria. Al principi, la consulta era a l'avinguda de València, a l'actual guàrdia de la Policia Local. “Érem al que anomenaven la casa del metge i teníem adossada una consulta i una petita sala d'espera. Teresa, la mare d'Antonio i de Pepita, s'encarregava de tindre-la sempre a punt”.
No hi havia telèfons, ni cites ni llistes d'espera. “La gent arribava i preguntava: Qui és l'últim?, i es donaven cita els uns als altres. Ateníem totes les persones que arribaven. Hi havia dies que eren 20 i altres que eren 40. I fins que no arribava a atendre el darrer, no s'acabava la consulta”.
L'assistència era molt pròxima, i la gent se sentia cuidada i atesa. Especialment a les visites a domicili. Com va narrar el doctor, “cada dia agafava el meu maletí i feia quatre o cinc visites a la gent gran. M'asseia amb ells la xemeneia o l'estufa i xerrava amb ells de la seua malaltia o de qualsevol altre problema”.
Després la consulta es va reformar i es va transformar en una clínica més gran, amb tres grans consultes, una sala d'espera i el famós taulell, on atenia Don Francisco, el marit de Vicenta. Va ser ja el 2006 quan va obrir l'actual Centre de Salut a la plaça de les Pesqueres. “Fins aleshores, durant 24 anys, puc dir que vaig ser el millor metge del poble, perquè era l'únic que hi havia”, va dir fent broma Régulo.
Tot canvia: informatització, cites i llistes d'espera
A partir de llavors tot va canviar. Va aparèixer la cita prèvia, la cita telefònica... i les llistes d'espera. Les consultes es van informatitzar i van arribar les històries clíniques electròniques i la burocràcia. “Ens va costar molt adaptar-nos. A vosaltres ia mi. La gent estava acostumada a arribar sense cita i que se li atengués. Però amb la cita prèvia apareix la demora. Els pacients ja no eren atesos ni hui ni demà, sinó que potser els donaven cita per d'ací a tres dies. I passem d'una consulta d'asseure'ns a parlar amb el pacient i el que calgués, estar mirant l'ordinador i no mirar-lo cara a cara”.
Però sens dubte, com el mateix Régulo va assegurar, la situació més complicada que li va tocar viure durant els 40 anys de carrera va ser la pandèmia. “Vam patir molt tots, els sanitaris i els pacients. Els primers quatre mesos no sabíem què fer ni teníem equips de protecció”, va relatar Régulo, que es va emocionar i se li va trencar la veu al parlar de la gent que es va quedar pel camí. “Vam perdre José Antonio, Pepe i Rosa. Va ser molt dur. Afortunadament, allò ha passat i ara queda el patiment a les famílies que van perdre els seus éssers estimats”.
L´acte va ser multitudinari i molt especial. Ho va obrir la regidora de Salut, Isa Garrido, que va destacar que la jubilació de Régulo és un d'aquells dies que, encara que esperat, “no hauríem desitjat mai que arribés”. Perquè, com va afirmar, ha estat per a la gent del poble molt més que un metge. “La teva consulta ha estat alguna cosa més que un lloc on explicar els problemes del cos esperant una solució que ens guarís o alleugerís. Ha estat també un lloc on hem anat a explicar-te les coses de l'ànima, aquelles que de vegades no gosem explicar a casa la nostra família per no alarmar-los o no causar-los preocupació”.
Este costat humà també el va voler destacar l?alcalde, Miguel Ángel García. “Has estat una peça clau i molt important per a moltes generacions. Ens has tractat sempre amb professionalitat, amb tacte, amb empatia i amb molta humanitat. Com si fossis part de la família de cadascun de tots nosaltres. A cada consulta ens has fet sentir únics per a tu, importants. I sé cert que així ho senten la totalitat de les persones que hui som ací”.
Nomenament de fill predilecte
A l'acte es va avançar que pròximament s'elevarà a ple la proposició de nomenar Régulo Lorente fill predilecte del Poble Nou de Benitatxell. Després dels parlaments, l?alcalde i la regidora li van fer entrega d?un obsequi: un quadre amb una panoràmica del municipi pintat per l?artista local María Monfort.
De la mateixa manera, ho va fer la presidenta de l'Associació de Jubilats i Pensionistes del municipi, Mónica García, que no va voler perdre l'ocasió d'agrair-li tot el que ha fet per la gent gran. Per acabar, la majoria dels assistents van voler mostrar-li el seu afecte amb xerrades, fotos, petons i abraçades efusives, molts d'ells mostrant-se molt emocionats i commoguts.
