L'alcalde de Orihuela, Emilio Bascuñana, va inaugurar este dilluns al Col·legi Diocesà Santo Domingo la Reunió Anual de Directors de l'Institut Cervantes, que es desenvoluparà al municipi durant els dies 23 i 24 de juliol, ia la ciutat d'Alacant durant els dos dies següents, a col·laboració amb la Diputació d'Alacant i Casa Mediterráneo.
"Orihuela acull amb emoció esta trobada, que se celebra per primera vegada a la Comunitat Valenciana, i que uneix el nom de la ciutat del poeta Miguel Hernández a la cultura internacional ia la promoció de la llengua castellana, fent arribar la seua obra i al nostre municipi a tothom els racons del món”, va manifestar Bascuñana.
El primer edil va donar la benvinguda als 70 directors de centres de l'Institut Cervantes de tot Espanya i del món congregats a Orihuela i encapçalats pel Director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero, en el primer acte des de la presa de possessió del càrrec, i al qual també van assistir el secretari general de l'Institut Cervantes, Rafael Rodríguez-Ponga, el president de la Diputació d'Alacant, César Sánchez, i el secretari d'Estat de Cooperació Internacional per a Iberoamèrica i el Carib, Juan Pablo de l'Església.
Bascuñana va destacar “l'estreta col·laboració de l'Institut Cervantes amb l'Ajuntament de Orihuela, amb què hem treballat colze a colze amb motiu de l'efemèride del 75è aniversari de la mort de Miguel Hernández” l'any passat, i amb la col·laboració dels versos del poeta dels quals s'ha traduït a nous idiomes i s'han repartit les seues obris completes als centres repartits a tot el món, a més de lliurar a la Caixa de les Lletres un exemplar de “Perito a Lunas” cedit pel director de la Fundació Cultural Miguel Hernández, Aitor Larrabide.
Bascuñana va agrair a l'Institut Cervantes "que haja triat la nostra ciutat per a la reunió anual", així com "l'ajuda que ens han brindat en la promoció de l'obra del nostre poeta més universal".
Luis García Montero promet “màxima transparència” en la seua gestió com a director del Cervantes
Va començar ahir a Orihuela la Reunió Anual de Directors de l'Institut Cervantes, on l'escriptor i catedràtic Luis García Montero s'estrena com a màxim responsable de la institució. I ho va fer amb un ferm compromís –màxima transparència– i una actitud prudent i oberta: abans de prendre qualsevol decisió, vol conèixer per dins el Cervantes: “Jo vinc ací a escoltar més que a parlar, prefereixo pensar les coses abans de dir-les” .
L'ocasió per veure per dins el funcionament de l'organisme que promou l'espanyol i la seua cultura és immillorable, ja que des d'hui fins dijous que ve, esta cimera anual reuneix a Orihuela ia Alacant més de 70 directius a Espanya i en 60 centres a l'estranger. La memòria inesborrable de Miguel Hernández en el 75è aniversari de la seua mort, i de qui Luis García Montero és un expert, va planejar sobri una sessió d'obertura en què hi va haver repetides referències a dos grans escriptors més de la Comunitat Valenciana: Azorín i Gabriel Miró .
A la inauguració van intervenir també el secretari d'Estat de Cooperació Internacional, Juan Pablo de Laiglesia; l'alcalde oriolano, Emilio Bascuñana, i el president de la Diputació Provincial d'Alacant, César Sánchez.
García Montero va afirmar que l'idioma espanyol i la seua cultura són "senya d'identitat fonamental de la nostra presència a l'exterior" i un suport essencial de la imatge d'Espanya a tot el món. Va declarar que defensarà "l'espanyol i totes les cultures de l'Estat i de les nacionalitats que s'integren a la nació".
Va agrair al president del Govern, la vicepresidenta i els ministres el seu nomenament divendres passat i va augurar que “ho podem fer bé, com s'ha fet en altres situacions més difícils”. Coneixedor del Cervantes, on ha participat en diversos actes culturals tant a la seu central com a diversos centres, García Montero va insistir que afrontarà la seua gestió amb total transparència, amb la confiança de “fer-ho el millor possible”,
En un discurs improvisat i sense papers, el poeta, novel·lista, assagista i catedràtic granadí va mostrar la seua disposició a escoltar tots els directors: us demaneu que em digueu la veritat “a mitja veu i amb educació”, va dir, per conèixer el que es està fent i estudiar els problemes que cal solucionar. “Tenim per davant un repte molt gran i m'ofereixo a ajudar-vos”, va concloure.
La col·laboració suma, no resta
Per la seua banda, el secretari d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica i el Carib es va mostrar disposat a “obrir una nova i fecunda etapa” al Cervantes. En el primer acte oficial com a president del Consell d'Administració de l'Institut, Juan Pablo de Laiglesia va avançar algunes línies d'actuació, com la ferma aposta per la iberoamericanització: “l'espanyol és el gran actiu de la nostra diplomàcia, amb el valor afegit que ho compartim amb Hispanoamèrica”. Per això, vol reforçar la cooperació amb els països hispanoparlants, ja que “és un valor que suma, no resta”.
La cultura, va dir, “és una prioritat absoluta de la nostra acció exterior”, i la diplomàcia cultural ha de ser un dels principals vectors. La crisi, va afegir, “ha afectat seriosament la nostra imatge a l'exterior, i per això hem d'incorporar la projecció cultural com a element definidor de la nostra presència a l'exterior”.
L'Institut, com a vaixell insígnia de la diplomàcia cultural des de la seua creació fa 27 anys, té a més el repte d'ampliar la xarxa de centres i adaptar-la a “les exigències dels nous temps”. Mentre s'avança en l'obertura de nous centres al Senegal, Suïssa i Corea del Sud i una Aula Cervantes a Costa d'Ivori, l'Institut ha de fer una aposta decidida per la sostenibilitat i la qualitat, reforçar la defensa de la riquesa patrimonial, cultural i lingüística dEspanya i estrènyer la coordinació amb altres organismes de lacció exterior, com les conselleries culturals de les embaixades dEspanya. Amb estes vímets, va dir el secretari d'Estat, s'obri “una nova etapa plena d'èxits”.
El secretari general de l?Institut Cervantes va destacar el seu alt nivell d?autofinançament. A la roda de premsa prèvia a la inauguració, Rafael Rodríguez-Ponga va afirmar que el Cervantes és un organisme “cent per cent estatal que li ix molt barat al contribuent”, ja que més del 46 per cent del seu pressupost ho obté amb ingressos per matrícules, patrocini i diversos productes i serveis.
L'alcalde oriolano i el president de la Diputació d'Alacant van coincidir que la Reunió Anual de Directors consolidarà Orihuela com a capital cultural de la Costa Blanca. Emilio Bascuñana va agrair a l'Institut el seu ple suport a l'Any Hernandià i la seua contribució per divulgar pel món el ric patrimoni històric i cultural de la natal ciutat de l'autor de Perito en vidres.
Per part seua, César Sánchez va defensar l'interès de la Diputació per fomentar el turisme idiomàtic a la província, una estratègia que està donant bons rèdits: el 2017 més de 50.000 alumnes estrangers d'espanyol van estudiar l'idioma a les universitats d'Alacant i Miguel Hernández.
Precisament el turisme idiomàtic i cultural centrarà la darrera de les sessions de treball d'hui que se celebren al Col·legi de Santo Domingo. En total, el conclave cervantí s'organitza en nou sessions a porta tancada en què s'examina en profunditat el funcionament, el treball, els problemes i els reptes de l'organisme. Les conclusions es donaran a conèixer dijous que ve.
