"Habemus alcalde a Alacant". El popular Luis Barcala és oficialment el nou alcalde de la capital alacantina i així aconsegueix retindre l'alcaldia que va conquistar fa un any i dos mesos. El màxim regidor ha estat investit amb els 9 vots del seu partit i els 5 de Ciudadanos, formació amb què governarà en esta legislatura 2019-2023. Tot i que els 14 vots no han servit per obtindre la majoria absoluta (15 regidors), Barcala és alcalde per liderar la llista més votada el 26M i per no haver-hi una altra alternativa política. Els partits de l'oposició (PSOE, Podem, Compromís i VOX) han votat els seus candidats.
El que s'ha confirmat a les 11 hores al Saló Blau de l'Ajuntament semblava condemnat a produir-se des de la nit electoral. L'aritmètica hi convidava, i encara que “L'Operació Puig” es colés al mig, la investidura de Barcala i un govern PP-Cs era una aposta quasi segura i guanyadora. El dubte al ple d'hui era saber si VOX recolzava l'aspirant popular, però la ferma negativa de Barcala que “els debutants conservadors” entraren a l'executiu alacantí i la inclusió de l'àrea LGTBI a la regidoria d'Igualtat han acabat de declinar el vot afirmatiu de VOX.
El ple d?investidura va arrencar amb un retard de més de 20 minuts. El torn de juraments i promeses ens va deixar alguns detalls curiosos com va ser la no salutació del portaveu de Podem (Xavi López) al de VOX que també va exercir com a vocal a la taula d'edat (Mario Ortolá); els jur per Espanya dels dos regidors de VOX, i els jur i prometo, segons l'agrupació política. El primer es va veure als partits de la dreta i el segon principalment als de l'esquerra. En este últim, alguns dels seus integrants ho van pronunciar en valencià com Paco Sanguino (PSOE), Natxo Bellido (Compromís) i el mateix Xavi López. Per part seua, els regidors del PP, Cs i VOX el van recitar en castellà.
Entrant en matèria, Luis Barcala va presentar les seues credencials exalçant el seu govern del mandat anterior i va contraatacar els discursos dels líders de l'esquerra: “Fa poc més d'un any vaig assumir l'Ajuntament i ho vaig fer després del fracàs del tripartit d'esquerres, que va demostrar no estar a l'alçada de l'oportunitat. Van fer un recital d'egoisme polític, que va desembocar en una paralització de la ciutat”. Com ja hem avançat, el líder del PP va replicar a les dures crítiques que va abocar l'esquerra alacantina, especialment Podem, contra el partit: “Han estat discursos rancis, iguals que fa quatre, huit i dotze anys. El resultat de les urnes avala la nostra gestió. És necessari continuar amb la tasca del passat any. Els alacantins no volen tornar a reviure temps passats”. A més, Barcala va reivindicar la seua condició d'“alcalde legítim” després de guanyar les eleccions del 26M: “Els alacantins han parlat clar a les urnes amb el PP com la llista més votada. Amb estes resultats em present amb tota la legitimitat a ocupar la cadira d‟alcalde de la ciutat d‟Alacant”. Seguint la mateixa línia, va posar en valor la seua manera de fer política parafrasejant Aristòtil: “No cal un govern perfecte sinó un pràctic”. Per esta raó, va lloar el seu futur govern amb Cs en què es prioritzarà “l'interès general” al partidista i va afirmar que amb un executiu encapçalat per ell és “la millor garantia que es posaran els recursos al servei dels ciutadans”. Finalment, va acabar “tenent ponts” amb la corporació municipal i va pronunciar una promesa: “Amb mi com a alcalde tenen la garantia que no miraré el color polític i la meva prioritat és buscar el màxim consens. Prometo feina i més feina, així que obrin les portes als alacantins i donin-me el seu suport”.
Això va ser abans d'aconseguir la vara de comandament. Un cop es va proclamar oficialment nou alcalde d'Alacant, vam veure un Luis Barcala que va voler gaudir del seu moment i no es va deixar cap detall al tinter en protagonitzar un discurs complet i extens, en què en el seu desenllaç “va demanar disculpes” per la seua densitat en un to distès. En el seu últim discurs del matí, el líder popular va fer especial èmfasi a “situar Alacant on es mereix” perquè ja no som els uns i els altres, i els alacantins no volen revenges o ajustaments de comptes sinó diàleg”. A més, va manifestar el seu interès per “mantindre bones relacions amb el govern de la Comunitat”. De la mateixa manera, va confirmar que sol·licitarà una reunió amb el president Ximo Puig i sobri el Botànic II que es va segellar a Alacant ho veu bé, però que l'important “no són les fotos sinó els fons”. A la resta del discurs va desgranar el programa de la seua campanya “Il·lusió per Alacant” (generació d'ocupació com a millor política social; Alacant com a ciutat turística i industrial, la família com a eix vertebrador, la baixada d'impostos…) i va mostrar el seu compromís amb la Constitució de 1978. “Som alacantins, valencians i espanyols i no renunciem a tot allò que això significa”. Va incidir que “Alacant és de tots” i va animar la resta de grups que s'endinsin en este esperit de “unió” que desperten les Fogueres, la festa alacantina per excel·lència alacantina que està en caure.
Luis Barcala va acabar la seua intervenció visiblement emocionat i amb un “Visca Alacant i visquin els alacantins”.
“La sòcia de govern” i “el sorprenent oferiment” de Sanguino
Una altra de les protagonistes del matí ha estat Mari Carmen Sánchez. La líder de Cs tindrà un paper importantíssim al nou govern alacantí en convertir-se en vicealcaldessa i en portaveu de l'executiu municipal. En el seu discurs, va manifestar la seua intenció de donar carpetada a altres maneres de fer política a Alacant: “No podem fer del ple un ring o una baralla de galls. Alacant està per sobri de tot. De la mateixa manera, ha fet un avís reivindicant el pes de Ciudadanos en este executiu: “No serem una comparsa muda”. A més, va expressar la necessitat de potenciar “polítiques socials eficients” i per això no es va amagar en la seua intenció d'”eliminar despeses supèrflues”. Finalment, es va desmarcar especialment de VOX amb el seu “ullet” al col·lectiu LGTBI: “Vull una ciutat lliure de prejudicis xenòfobs, lliure de violència de gènere, oberta a tot tipus de famílies, un Alacant com a paradigma de llibertat”.
Tot i això, el moviment més sorprenent va ser el que va protagonitzar Paco Sanguino. El líder socialista va animar la resta de forces, sense comptar amb PP i VOX, que s'unissin i votaran per l'alcaldable del PSPV. Especialment incisiu va estar amb Cs: “Ofereixo un acord col·lectiu perquè quan Ciudadanos parla de regenerar la política no menteix, i només ho pot fer si s'allunya dels que l'han pervertida sistemàticament. Tampoc menteix quan diu que és de centre, i per això cal allunyar-se de l'extrema dreta”. Este moviment no va tindre cap efecte pràctic i va ser criticat per la vespradança pels partits de l'extint tripartit d'esquerres.
El to més crític el va encapçalar el líder de Podem. López va ser molt dur amb el ja segon mandat de Luis Barcala i va retraure tant el PSOE com els Ciudadanos que ho possibilitin: “El PSOE ha renunciat a governar esta ciutat i Ciudadanos s'ha llençat als braços de la dreta. Sanguino havia d'haver fet este oferiment molt abans perquè des d'Unidas Podemos vam estar treballant des del minut u per conformar esta majoria que evités que el PP, el partit més corrupte d'Europa, governés novament l'alcaldia d'Alacant”.
Per la seua banda, Natxo Bellido va dir que "no es refia de Barcala perquè segur que no té empatx a pactar amb l'extrema dreta" ni de les dretes perquè "mai s'han fixat en l'interès general de la ciutadania". A més, va criticar “el canvi de cromos” i va reiterar que els ciutadans havien col·locat Compromís a l'oposició (un missatge amb atac subliminal al PSOE). Finalment, va avisar que el seu partit “s'oposarà a qualsevol mil·límetre de reculada en els drets humans i en la lluita de la violència masclista”.
Finalment, Mario Ortolá es va centrar a deixar clar que “els únics protagonistes han de ser els alacantins” en este mandat que s'inicia hui. Un altre dels seus eixos prioritaris va ser aconseguir que Alacant siga “una ciutat més segura i més neta”. A més, va incidir en “l'eliminació de guinguetes: “L'Ajuntament no ha de ser una agència de col·locació i ha de tindre una distribució justa de subvencions”. Va animar acabar amb estes polítiques per potenciar “una administració més eficient on es pagui menys impostos i es potenciïn més les polítiques socials realment necessàries”. Seguint la mateixa línia, va posar un exemple de política social que s'ha de revertir: “Hi ha nens amb autisme que són enviats a casa per falta de mitjans”. Finalment li va llançar una advertència a Barcala: “No val la pena renunciar als valors i cedir al xantatge perquè els interessos dels partits no poden estar mai per sobri dels alacants”. Va acabar el seu discurs amb un “Viva Alacant i viva España”.
Castedo i Bonig
A el ple d'investidura han assistit entre d'altres les síndiques de PP i Vox a les Corts Valencianes, Isabel Bonig i Ana Vega, a més de la diputada de Ciudadanos al Congrés dels Diputats, Marta Martín.
Així mateix, han assistit els exalcaldes 'populars' Miquel Valor i Sonia Castedo, a més, de l'exalcalde socialista, Ángel Luna, entre altres personalitats.
Barcala, alcalde per encapçalar la llista més votada
Finalment, vam acabar recapitulant que Luis Barcala ha aconseguit la vara de comandament en primera votació i com a cap de llista de el partit més votat el passat 26 de maig. El candidat de el PP ha aconseguit els 14 vots a favor de PP i Cs d'una corporació de 29 regidors.
La resta de formacions s'han votat així mateixes: El PSPV ha sumat 9, i Compromís, Unides Podem i Vox, dos cadascuna. En primera votació cap candidat ha assolit la majoria absoluta fixada en 15 vots.