En els últims temps estem contemplant en la nostra realitat quotidiana XNUMX:XNUMX decadència alarmant, un descens continuat en termes d'ètica-política, absència de diàleg constructiu, individualisme corporatiu i egolatria. A més, en l'àmbit de la relació amb l'Administració, també estem perdent valors com el compromís, la proximitat, la involucració, suport a l'administrat, i una falta de voluntat creixent per tirar endavant i solucionar les principals debilitats que tenim com a societat, com treballadors i empresaris. Tot això, amanit amb una visió de món cada vegada més vertical, a curt termini, en què només hi ha dos opcions: o estàs amb mi o contra mi, i on només explica la veritat de l'poderós, el totalitarisme formal i, tota la resta, són opinions que importunen.
Mentre estes valors desapareixen lentament, es silencien i s'abandonen a propòsit, prenen el protagonisme en els nostres quefers diaris altres expressions "solemnes" i molt recurrents com protocols, mercaderies, estratègies, experts, canvi climàtic, macro cims, inspeccions, sancions ... i la més repetida de totes i que serveix com a parapet a qualsevol actuació unilateral: "és una obligació que ve de Brussel·les". Respecte a esta última, cada vegada tinc més el convenciment que el de Brussel·les s'utilitza com a excusa i coartada de tipuss mediocres per no atendre els problemes reals de la gent, demorar condicions fins a aconseguir el preuat avorriment de el de davant i justificar situacions injustes per danyoses per als afectats. Tot val perquè ho diu Brussel·les.
En el sector agrari de la província d'Alacant podem extraure dos clars exemples d'esta realitat que acabo de descriure: el problema de l' aigua i la Xylella enutjosa. En el tema de l'aigua, és de tots conegut la política de braços caiguts que s'ha instaurat pel Govern Central. Com diu el professor Don Antonio Gil Olcina: el problema que tenim amb l'aigua és que no es vol abordar, no està a l'agenda política com a prioritat.
En efecte, des ASAJA-Alacant ho hem dit per activa i per passiva. No hi ha un problema d'escassetat, sinó de falta de gestió i governança de el recurs hídric. No hi ha un pla d'infraestructures equilibrat que atengui el nostre dèficit estructural i els problemes de proveïment d'Espanya. No hi ha política d'Estat en matèria d'Aigua i és el Govern Central el responsable de garantir la seguretat hídrica a tot el territori i la certesa de disposar d'aigua d'una manera sostenible i regular, a l'igual que passa amb l'energia, el gas i altres recursos naturals que es transporten d'on es produeixen a on es consumeixen.
Quina és la resposta de l'Executiu a el problema de l'aigua a la província? No fer absolutament res. Titubejar, ajornar, posar-se de perfil, en una mateixa resposta et diuen una cosa i la contrària. En definitiva, la estratègia de el silenci. Deixar passar l'oratge, no pertorbar, cansar-nos fins al fàstic total. Si de el problema no es parla el problema no existeix.
Respecte a la crisi del bacteri Xylella fastidiosa a Alacant, l'Administració autonòmica ha fet un pas més. No només es posa de perfil davant els problemes, sinó que es dedica a marcar com a enemics hostils als afectats per la destrucció d'arbres, A qui els donem suport i, en definitiva, a tot aquell que té una opinió, proposta, o alternativa diferent i contrària a l'oficial. Des d'ASAJA ni ens conformem, ni ens resignem a destruir 350 hectàrees de cultiu d'ametller en secà al nord d'Alacant.
La Consellera d'Agricultura encara no ha tingut a bé visitar la zona afectada. Es dedica amb la seua "política" a atropellar l'agricultura de nord de la nostra província, a propagar la desesperança i intentar anul·lar la capacitat d'anàlisi dels afectats amb opacitat i informació esbiaixada sobri esta plaga; però això sí, des de València, sempre des de València. Es diu d' Elena Cebrián que té un perfil tècnic com una cosa positiva, i estem d'acord, però en esta realitat que ens ha tocat viure a vegades és recomanable posar-se al lloc de l'altre, mirar als ulls a la gent i escoltar els agricultors. Li asseguro que se n'aprèn molt. Al marge de tota la formació tècnica que ha de tindre un polític, crec que és igual de necessària la formació moral, el compromís amb el ciutadà, la implicació…
La política és molt més gran que ocupar càrrecs i adormir amb els que són dòcils i els resulta còmode despatxar. De vegades fer política requereix de menys protocols mecànics i genèrics de Brussel·les i més compromís, Acció, ètica, proximitat i suport. Necessitem polítics que ens mirin a la cara amb sinceritat, que baixin a l'fang amb nosaltres i que, d'una vegada per totes, desterrin la política de butaca que tant de mal està fent a este i altres sectors del nostre país.