Un informe de les universitats públiques analitza els pros i els contres de la jornada laboral de quatre dies en determinades condicions i amb l'impuls i el lideratge de l'Administració valenciana.
Labora ha acollit la presentació de les publicacions d'Avalem Territori 'Estratègies per a l'ocupació des del territori valencià' i 'La reducció de la jornada laboral', un acte que ha comptat amb la cloenda del conseller d'Economia Sostenible, Comerç i Treball, Rafa Climent, i la presència dels investigadors i investigadores que han participat al projecte, així com dels agents socials.
Climent ha assenyalat que la reducció de la jornada "és un debat que s´ha obert des de l´Administració" i ha assegurat que “només es pot fer de la mà i amb el consens dels agents socials i econòmics”.
El coordinador del projecte acadèmic d'Avalem Territori, Jorge Hermosilla, ha explicat que, des de la Universitat de València, la Universitat Jaume I i la Universitat d'Alacant, amb la publicació 'La reducció de la jornada laboral' es volen “donar les claus i els arguments que permetin oferir un debat sobri l'oportunitat de la reducció de la jornada.
A la publicació han participat tres equips de recerca de les tres universitats que han fet “una fotografia sobri la situació actual”, segons Hermosilla. L'assaig s'ha realitzat a 14 comarques i s'ha entrevistat representants de les organitzacions sindicals i de l'empresariat valencià.
Hermosilla, que ha conclòs que la reducció de la jornada "és factible sempre que l'Administració lideri el projecte", ha assenyalat que hi ha alguns factors que poden suposar un "fre", com la mida reduïda de la majoria d'empreses valencianes. "És fonamental treballar en l´organització del treball, en la formació, en els processos innovadors, i en la flexibilització", ha afegit.
Ajuts Labora
Rafa Climent ha confirmat que, ben prompte, es posaran en marxa les ajudes de Labora per donar suport a les empreses que se sumin a la jornada laboral de quatre dies durant el primer, segon i tercer any. Així mateix, ha aclarit que es tracta d´un projecte voluntari que pretén que "treballant menys puguem ser més productius i generar més ocupació".
"La transformació del mercat laboral també requereix explorar nous camins a l'organització del treball, que permetin conciliar la vida personal dels treballadors i treballadores amb la productivitat empresarial, aprofitant la innovació i les noves tecnologies", ha indicat.
El Climent s'ha mostrat segur de la viabilitat del projecte. “De fet, ha indicat, des de fa mesos estem mantenint contactes amb empreses que pogueren estar interessades, ens hem reunit amb la patronal i els sindicats, i hem preparat un projecte pilot per ajudar les empreses en este període de transició, que pot durar fins després d'anys”.
Per al conseller d'Economia, la clau és “ser capaços de canviar la manera de treballar en algunes empreses, de ser més eficients”. "D'esta manera sí que es podria reduir la jornada laboral sense que l'empresa vegi minvada la competitivitat", ha aclarit.
Innovació territorial
D'altra banda, s'ha presentat també la publicació 'La innovació territorial de l'ocupació a la Comunitat Valenciana'. Les tres universitats han analitzat els processos dinnovació que condicionen favorablement el desenvolupament de sectors econòmics relacionats amb determinats territoris de la Comunitat Valenciana. L'objectiu general de totes dos publicacions és la identificació de les relacions entre els processos d'innovació, l'economia arrelada al territori i el balanç del mercat laboral resultant.
Climent ha posat èmfasi que esta publicació "constitueix un instrument de coneixement de totes les realitats territorials i de com està conformat el seu teixit productiu i les oportunitats que poden sorgir a cada territori per a la millora de l'ocupabilitat de qualitat".
Així, segons ha detallat, analitza altres territoris i sectors econòmics, com per exemple la citricultura a la Plana de Castelló oa la Ribera, la viticultura al Vinalopó, el clúster automobilístic, la indústria de l'interior de Castelló o el sector digital d'Alacant i rodalies, així com el desenvolupament socioeconòmic al voltant de parcs naturals com el Penyagolosa o Les Hoces del Cabriel.
