Després de les declaracions del conseller d'Educació, sobri el lliure ús de les normes lingüístiques del valencià i el qüestionament de l'autoritat de l'Acadèmia València de la Llengua (AVL), la institució s'ha pronunciat en un comunicat oficial.
Han estat quasi 24 hores després d'unes paraules polèmiques i que han generat infinitat de reaccions polítiques i socials. Tot i això, el to del comunicat, recorda simplement els mecanismes i els articles que confereixen autoritat a la institució qüestionada i que empara l'Estatut d'Autonomia.
L'escrit oficial difós per l'AVL, sí que evidencia, però, una cosa que ja se li va recordar a Rovira en el moment de les seues paraules, i que en aquell instant va eludir: “…Qüestionar l‟obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la norma institucional bàsica dels valencians: l‟Estatut d‟Autonomia de la Comunitat Valenciana”.
D'altra banda, el comunicat, a més d'apel·lar a qüestions lingüístiques amb les explicacions pertinents tant legals com acadèmiques, sí que conclou demandant-ne una visió coherent dels governants d'acord amb allò establert. “Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística és fora del sentit comú, fora d'una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants“, finalitza.
Comunicat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
“Davant les últimes declaracions als mitjans de comunicació del Conseller d'Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana en què posa en qüestió l'autoritat lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en exercici de les competències atribuïdes a la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'AVL, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fa constar que:
1) L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià (art. 6.8). Qualsevol intent d'apartar-se del que prescriu l'Estatut comportaria una irresponsabilitat i gran perjudici per a la societat valenciana i per a la normalització de la llengua pròpia.
2) El mateix Estatut d'Autonomia afirma que «la normativa lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és aplicable obligatòriament a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana» (art. 41). Qüestionar l‟obligatorietat dels pronunciaments de la nostra institució és qüestionar la norma institucional bàsica dels valencians: l‟Estatut d‟Autonomia de la Comunitat Valenciana.
3) La Llei de Creació de l'AVL precisa encara més el que disposa l'Estatut d'Autonomia quant a l'obligatorietat dels pronunciaments de la institució: «Les decisions de l'AVL en l'exercici de les funcions que corresponen hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic» (art 5).
4) El fet de projectar la idea que hi pot haver més duna normativa lingüística és completament improcedent i allunyada dels objectius que ha de perseguir un govern. A més, posa en perill tot el sector cultural i educatiu i, en general, tots els àmbits dús de la llengua, que, amb la projecció de les noves tecnologies, necessita una llengua estàndard consensuada; un consens reconegut, gràcies a la tasca de milers i milers d´usuaris, per la majoria de la societat valenciana i que compta amb una llarga tradició ortogràfica (Normes de Castelló de 1932).
5) Entre les competències de l'AVL que estableix la Llei de creació de la institució, a més de determinar la normativa oficial del valencià en tots els aspectes, també s'inclou, entre d'altres, la de fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l'onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana; emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobri la normativa i l'onomàstica oficial valenciana, i, finalment, vetllar per l'ús normal del valencià i defensar-ne la denominació i l'entitat.
6) El fet de posar en dubte la mateixa AVL i la seua normativa lingüística, així com pretendre revifar un conflicte que s'ha demostrat socialment estèril i artificial, incideix negativament en la vertebració lingüística, cultural i social del nostre poble. El diàleg i el consens van presidir la creació de l'Acadèmia, com ho testimonia el preàmbul de la Llei de creació de l'AVL que reprodueix el dictamen del Consell Valencià de Cultura. També el diàleg i el consens són els instruments que utilitza l'AVL en la seua actuació quotidiana, com s'ha demostrat al llarg dels anys.
7) El valencià, la nostra llengua, la pròpia i històrica dels valencians, necessita que es faça servir en tots els àmbits de manera homogènia i que es dignifiqui. Qualsevol fragmentació o diversificació de la norma lingüística és fora del sentit comú, fora d'una visió de futur i fora del sentit institucional que esperem dels nostres governants
