A les pel·lícules ho hem vist quan a les intervencions futuristes un cirurgià es recolza en un assistent de veu i un holograma en què visualitza l'interior del cos humà a intervenir. Avamed Synergy fa tres anys que treballa en la creació d'un entorn intel·ligent que ens acosta a este escenari, per ajudar el cirurgià a elaborar un mapa quirúrgic precís abans d'entrar al quiròfan.
La startup, nascuda a Múrcia i traslladada a Districte Digital a Alacant, compleix deu anys el 2022, encara que només els darrers se centren en este projecte que consta de quatre fases. La primera està en marxa i la darrera es preveu el 2026, segons estima el fundador i CEO, Lucas Díez.
La primera fase pilot és de planificació quirúrgica, abans de la intervenció, i s'està desenvolupant conjuntament amb els serveis de cirurgia complexa, habitualment relacionada amb oncologia, de tres hospitals públics: Riu Hortega de Valladolid, Carlos Haia de Màlaga i l'Arrixaca de Múrcia, i els seus respectius centres de recerca.
"Nosaltres podem aportar enginyeria i tecnologia, però a la fase d'aprenentatge, simulació i automatització ells tenen els seus protocols quirúrgics i saben què necessiten per planificar esta cirurgia complexa", explica el CEO d'Avamed Synergy.
D'esta fase eixirà la validació de l'eina a nivell clínic “perquè l'entorn ha de tindre esta certificació abans d'abordar un pla ambiciós de comercialització”, diu Díez.
Les tres especialitats de cirurgia complexa que hi participen són: cirurgia maxil·lofaçaal amb totes les seues patologies oncològiques; neurocirurgia, en concret la cirurgia de base de crani; i en sarcomes, les cirurgies de parts toves”, explica.
3D, dades i algorismes
En esta primera l'entorn digital d'Avamed Synergy permet a l'especialista gestionar les proves diagnòstiques – TAC o ressonàncies – en 360 graus o 3D, i treballar amb les estructures tridimensionals d'interès en un entorn tridimensional tàctil que, a nivell gràfic, dóna unes textures molt semblants a la realitat.
"A més, incorpora un model de computació avançada per al processament complex de dades, així com la gènesi d'una xarxa neuronal que estem entrenant per automatitzar la segmentació de les estructures anatòmiques d'interès", diu Díez. És un entorn de treball “fluid i optimitzat perquè el cirurgià, mitjançant gestos de les mans, puga avaluar qualsevol element”, afegeix.
El cirurgià treballa amb la informació mitjançant una pantalla tàctil d'última generació i "disposa d´una visió de 360 graus de la zona que vol planificar i operar", destaca.
Però esta primera fase pilot del projecte també pot incorporar altres patologies d'especialitats com ara cirurgia vascular o cardíaca amb un mòdul de quantificació per processar dades que donen suport a la presa de decisions. “Parlem de calcular pressions de sang en artèries o cavitats de cor”, apunta.
"Encara que estem entrenant la nostra xarxa neuronal per al processament d´imatges de forma automatitzada, encara que el factor humà estigua darrere", assegura.
La segona fase que volen començar a finals d'este any portarà al quiròfan esta planificació prèvia. La defineixen com a “una fase intraquirúrgica que disposarà d'una projecció hologràfica i una ubicació exacta sobri el pacient de totes les imatges radiològiques i anatòmiques processades prèviament”, afirma.
La fase tres consisteix a implantar les xarxes neuronals necessàries per automatitzar la gestió i l'anàlisi de les proves diagnòstiques, segons cada especialitat. "La recopilació de dades o big data es genera a la fase u, però a la fase tres l'especialista, mitjançant una ordre de veu o un gest, podrà localitzar i analitzar una estructura anatòmica determinada de forma automatitzada", explica el CEO d'Avamed Synergy.
I la fase quatre seria “la implementació de l'assistent virtual intel·ligent, per veu o gestos, amb què el cirurgià podrà manejar l'entorn sense necessitat de tocar un teclat o un ratolí”, conclou.
Fins ara el seu promotor ha invertit quasi mig milió d'euros procedents del CDTI i de recursos propis al projecte i “estimem que per a les tres fases següents en els pròxims quatre anys puguem necessitar entre dos i dos milions i mig d'euros”, assegura.
Per aconseguir nous recursos el 2022 “estem a la fase d'elaborar una memòria per exposar el nostre projecte a una sèrie d'inversors a pròximes rondes”, explica.
Amb l'avenç de noves fases preveuen que l'equip d'R+D, actualment format un enginyer informàtic, un dissenyador, un enginyer biomèdic i una enginyera química, “es puga duplicar l'any que ve”, diu el CEO, Lucas Díez.
