La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, va comparèixer a la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats, per presentar l'Informe sobri els projectes i les línies fonamentals de Pressupostos per al 2023.
L'AIReF detecta faltances notables als Pressupostos sobri les quals la institució fa temps que adverteix i que estan tendint a convertir-se en pràctica pressupostària.
L'organisme ha advertit que als capítols de comptes nacionals no s'informa d'inversions per valor de més de 1.200 milions d'euros.
La presidenta de l'AIReF va afirmar que el projecte de Pressupostos és el principal instrument de política econòmica del Govern i, per tant, un mecanisme fonamental de control a nivell nacional quant al seu disseny i execució. Tot i això, presenta faltances notables que li resten qualitat informativa i potència com a eina de planificació econòmica. A més, el pressupost, tal com està dissenyat, afebleix la seua funció de rendició de comptes. Segons l'AIReF, la incertesa del moment no pot desvirtuar la finalitat del pressupost, que compta amb elements per gestionar-la.
Entre les faltances, la presidenta de l'AIReF va destacar que els pressupostos per a l'any 2023 infravaloren el punt de partida després d'unes previsions de tancament d'ingressos que no incorporen la informació més recent del 2022. A més, no incorporen mesures per un import potencialment elevat que previsiblement s'adoptaran, ja que el mateix Govern projecta per al 2023 la persistència de les circumstàncies econòmiques que les van motivar el 2022.
A més, no s'hi incorporen les mesures anunciades una setmana després i el Pla Pressupostari enviat a Brussel·les incorpora un segon escenari amb més ingressos i despeses que els Pressupostos.
D'altra banda, els Pressupostos segueixen sense aportar informació de comptabilitat nacional del pressupost inicial, ni dels ajustaments de comptabilitat nacional ni d'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). A més, no resolen les deficiències que es generen al procés d'aval del quadre macroeconòmic per part de l'AIReF i no s'emmarquen en una estratègia de mitjà termini.
L'AIReF ha alertat d'estes debilitats en ocasions anteriors a través de la inclusió de noves recomanacions i la reiteració i ampliació de recomanacions anteriors a l'Informe sobri els Pressupostos de 2022 (octubre 2021) ia l'aval de les previsions macroeconòmiques del projecte de Pressupostos 2023 (octubre 2023). En este context, l'AIReF considera que es tracta de faltances reiterades que tendeixen a convertir-se en pràctica pressupostària ia agreujar-se, després de la resposta no satisfactòria a les recomanacions de la institució.
L'Informe presentat hui per la presidenta al Congrés completa l'aval a les previsions macroeconòmiques realitzat el 4 d'octubre passat. L'informe valora els pressupostos de 2023 de l'Administració central i els fons de la Seguretat Social. El 27 d'octubre, l'AIReF completarà l'anàlisi informant sobri el Pla Pressupostari enviat a Brussel·les, les línies fonamentals dels Pressupostos de CCAA i CCLL i els informes individuals de cada comunitat.
Escenari macroeconòmic
Sobri l'escenari macroeconòmic, l'AIReF reitera que el creixement nominal que acompanya els pressupostos no presenta diferències substantives amb la previsió actual de l'AIReF. No obstant això, sí que hi ha diferències respecte a les perspectives de creixement real i inflació, la composició del creixement real i la percepció de riscos. L'AIReF ha revisat l'estimació de creixement real a l'1,5%, mentre que el Govern l'ha rebaixat al 2,1%.
Tot i que l'Executiu ha acostat les previsions a les de l'AIReF, se segueixen situant a la part optimista de l'interval de confiança i per sobri de la majoria dels analistes i institucions. Paral·lelament, s'ha produït una revisió a l'alça generalitzada de les previsions d'inflació, si bé menys intensa en el cas del Govern, que preveu una evolució del deflactor que se situa al límit inferior de l'interval central de l'AIReF.
L'AIReF continua detectant riscos importants que envolten l'escenari central: el de seguretat de subministrament del gas, l'enduriment de la política monetària, el comportament del consum privat, els riscos de dessancatge d'expectatives d'inflació i els riscos d'execució de les inversions del PRTR, ja que l'AIReF estima un impacte més gradual i dilatat en l'oratge del que estimava al maig.
Per tal d'ajudar a la planificació econòmica de mitjà termini que l'AIReF considera essencial en este entorn d'incertesa i que inclou de manera reiterada entre les recomanacions, l'AIReF presenta un escenari macroeconòmic complet fins a l'any 2026. Segons este escenari, l'economia reprendria un camí de recuperació la primavera del 2023 i recuperaria els nivells d'activitat previs a la pandèmia el primer trimestre del 2024. En concret, el PIB es moderarà a l'1,5% el 2023, després d'haver crescut un 4,4% el 2022. El 2024 creixerà un 2,7%, el 2025 augmentarà un 1,8% i el 2026, un 1,6%.
Escenari fiscal
En este context, el dèficit públic se situarà al 3,3% el 2023 sense incloure la pròrroga del paquet de mesures energètiques, després de tancar l'any 2022 al 4,4% del PIB. Les previsions de l'AIReF continuen 6 dècimes per sota de les taxes de referència establertes pel Govern.
A mitjà termini, l'AIReF estima que el dèficit de les AAPP s'estabilitzarà al voltant del 3,2% del PIB i s'observarà un lleuger repunt el 2026 fins al 3,3% del PIB. Segons l'AIReF, el marge per a la reducció del dèficit sense adoptar mesures addicionals s'esgota i el desfasament dels comptes s'estabilitza per sobri del límit del 3% del PIB fixat al Pacte d'Estabilitat i Creixement.
En concret l'AIReF assenyala que el nivell de reducció de dèficit a l'any 2023 dependrà de la decisió sobri la pròrroga de les mesures. En la reducció de dèficit prevista hi influeixen diversos factors com la reducció del cost de les mesures contra la COVID, les mesures d'ingressos incloses als pressupostos i l'evolució inercial d'ingressos o despeses. Però el dèficit previst del 3,3% es veuria incrementat segons l'horitzó i l'abast de la pròrroga o pròrrogues que es vagen adoptant al llarg de l'exercici, així com per les noves mesures.
L'AIReF constata, a més, que les mesures d'ingressos incloses en els pressupostos afegiran dos dècimes al pes dels ingressos sobri el PIB el 2023 i avisa que les mesures permanents suposen una pèrdua estructural de recursos, mentre que els increments de recaptació provenen de mesures temporals.
Per administracions, l'AIReF preveu un dèficit el 2023 del 3% del PIB per a l'Administració Central, dos dècimes menys que el 2022. En este sentit, l'AIReF assenyala que des que es van suspendre les regles fiscals, el 2021, la previsió d'ingressos als PGE s'ha situat per sota del que s'ha recaptat efectivament, tendència que sembla mantindre-se per al 2023.
En concret l'AIReF estima un pes sobri PIB de la recaptació el 2023, cinc dècimes superior. La principal diferència se centra en el tancament del 2022. El pes total de recursos de l'Administració Central estabilitza el seu pes PIB fins al 2023. Per la seua banda, el límit de despesa no financera del 2023 consolida l'increment dels dos darrers anys i augmenta un 1,1% respecte al 2022. L'AIReF considera una reducció del pes sobri PIB d'1,3 punts el 2023, sense incloure'n el PRTR.
Per als Fons de la Seguretat Social, l'AIReF estima un dèficit del 0,7% el 2023, dos dècimes més que el 2022 i en línia amb la taxa de referència del Govern. Els recursos augmenten el pes PIB de 2 dècimes per la pujada de les cotitzacions i les transferències més grans de l'Estat, mentre que les ocupacions augmenten el pes PIB en 4 dècimes per la revaloració amb l'IPC de les pensions.
A la compareixença, Cristina Herrero ha fet una aproximació inicial al Pla Pressupostari, que analitzarà més detalladament a l'Informe del 27 d'octubre. El pla presenta dos escenaris amb el mateix camí de dèficit i sense considerar limpacte de les mesures sobri lescenari macroeconòmic.
L'Escenari 2 eleva ingressos i despeses en la mateixa mesura per a tots dos exercicis, encara que no queden clares les diferents hipòtesis subjacents als dos escenaris, que parteixen del mateix quadre macroeconòmic. No especifica quines mesures es prorroguen, cosa que podria explicar les diferències amb les previsions de l'AIReF el 2023
CSR i sostenibilitat
Segons la Recomanació Específica per País (CSR, en anglès), Espanya ha de limitar l'increment de la despesa primari corrent finançada a nivell nacional per sota del creixement potencial a mitjà termini (rang del 3,1% al 5,1% en funció del deflactor).
Segons l'AIReF, l'increment de la despesa prevista als PGE 2023 estaria en el rang de compliment de la CSR, però si es prorrogessin totes les mesures per a l'any 2023, la despesa primari corrent de les AAPP seria de quasi el 7% anual, clarament per sobri de la recomanació.
En matèria de sostenibilitat, l'AIReF assegura que la favorable evolució del denominador de la ràtio de deute permet projectar-ne la reducció a curt termini. Per al 2023, l'AIReF estima una reducció de 7,2 punts de PIB respecte al nivell del 2021 a causa de la favorable evolució del PIB nominal. Tot i això, a mitjà termini es projecta un alentiment en el seu ritme de reducció i una estabilització en el 108,5% del PIB.
Recomanacions
En este context, l'AIReF formula dos recomanacions noves orientades a articular adequadament el procés pressupostari i resoldre les faltances advertides en els pressupostos: recuperar el paper central dels pressupostos com a instrument de política fiscal i econòmica i element de disseny, planificació, execució, control i supervisió de l'activitat del sector públic; i incorporar i publicar a l'eventual pròrroga de les mesures una avaluació de la seua eficàcia i eficiència i especificar les condicions que desencadenen la seua pròrroga o retirada amb l'objectiu que es puguen integrar les mesures en una estratègia fiscal nacional a mitjà termini realista i creïble.
Així mateix, reitera la recomanació sobri la necessitat d'incloure als pressupostos informació dels ajustos de comptabilitat nacional; informació d'aquelles entitats que, si bé no tenen naturalesa pública, s'inclouen a efectes de SEC 2010 al subsector de l'Administració Central i del saldo resultant de la capacitat o necessitat dels organismes de l'Administració central; i un pressupost inicial en termes de comptabilitat nacional de l'AC i FSS. A més, l'AIReF manté viva i reitera la recomanació d'establir una estratègia fiscal de mitjà termini que serveixi d'orientació fiscal i garanteixi de manera creïble i realista la sostenibilitat. A estes recomanacions s'uneixen les formulades a l'aval del 4 d'octubre passat.
A estes recomanacions s'uneixen les formulades a l'aval del 4 d'octubre passat, sobri la necessitat que el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital consulti l'AIReF sobri l'informe de situació econòmica que elabora i serveix de base per fixar els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic, que constitueixen el primer pas per a l'elaboració dels projectes de pressupost de les administracions públiques.
A més, ha reiterat la necessitat de disposar d‟informació adequada sobri les mesures de caràcter pressupostari i fiscal incorporades al‟escenari macroeconòmic i regular el procés d‟aval mitjançant un conveni amb el Ministeri d‟Afers Econòmics i Transformació Digital.
