La influència de la indústria cultural i la façalitat per accedir a continguts de tot el món, gràcies a les plataformes per streaming com Netflix, pot ser determinant en negocis com Irina Padilla. Després de començar a ensenyar coreà el 2018, va decidir fundar Ateneu Hanyang a Alacant,n centre d´estudis d´idiomes asiàtics on imparteixen coreà, japonès i xinès presencial i online. El primer de les seues característiques a la província, apunta esta jove emprenedora.
I ho va fer en un moment de fascinació per grups musicals coreans com ara BTS, Stray Kids, A-Teez, Black Pink o Red Velvet i per la cultura japonesa.
Així, per una banda, el perfil de l'estudiant de coreà són noies joves de 14 a 20 anys aproximadament “molt extravertides i xerraires”, que “volen intentar aprendre l'idioma per les cançons”, diu Irina Padilla. I, per altra banda, persones de 40 a 60 anys que s'hi apunten “perquè comencen a veure sèries de Corea a Netflix o en altres plataformes i els agraden per com tracten les relacions, més romàntiques i menys rudes”, assegura esta professora. També hi ha casos excepcionals com una alumna de 62 anys que ho aprèn per declamar poemes.
Pel que fa a l'alumne de japonès té entre 14 i 20 anys i “ve pels manga i animi, i una mica de música, i solen ser molt seriosos i responsables”, explica. Al febrer van incorporar el xinès després de detectar un augment de demanda, també gràcies a les sèries de Netflix.
Projecte cultural
Hanyang és el nom antic de l'actual Seül, i Ateneu respon a la intenció d'ensenyar “també la cultura i la visió que hi ha darrere”, diu Irina.
La idea era “crear un equip i un espai de treball, no una simple acadèmia, i desenvolupar la idea que les tres cultures que han estat enfrontades al llarg de la història poden conviure juntes”, apunta.
Com els seus estudiants, Irina Padilla va iniciar la seua relació amb estes idiomes a l'adolescència. Amb 14 anys va començar a estudiar japonès perquè “em cridaven molt l'atenció la pronunciació, la cultura i la història”. El 2008 va decidir passar al coreà perquè “s'avança molt més rádemane en ser un sol alfabet. Amb això ja pots llegir, però al japonès no. Has de seguir molt dur estudiant cada dia els ideogrames”. Va decidir emprendre quan “em vaig adonar que m'agradava ensenyar què havia gaudit aprenent”, explica esta jove empresària.
Té 70 alumnes que es desplacen des de diferents punts de la província, però la seua via de creixement serà el canal en línia. Actualment ja té estudiants a Irlanda i Galícia. Si escau, la pandèmia, que es va creuar arrencant el projecte empresarial i va parar les classes, també ha tingut un altre costat positiu pel pes que va guanyar la formació i en demostrar que era possible aprendre idiomes a distància, assegura.
