Ja fa huit mesos que la Conselleria d'Agricultura va fer públic el primer focus del bacteri Xylella fastidiosa en un recinte de Guadalest a la comarca de la Marina Baixa. Després, van venir el segon focus a Benimantell (Marina Baixa), amb una altra parcel·la afectada; el tercer, amb 26 parcel·les, arribant ja les comarques de Marina Baixa, Marina Alta i el Comtat; el quart focus, amb 58 parcel·les en les tres comarques; i el cinquè focus, amb 20 parcel·les més. Per tant, a dia d'hui ja hi ha 106 parcel·les afectades en tres comarques de la província, tot això, a falta que es publiquen 7.000 mostra més que estan en procés d'anàlisi des de fa mesos. Dit això, des de Joves Agricultors ASAJA Alacant no arribem a entendre i ens sembla un veritable disbarat que la Conselleria encara no haja publicat les indemnitzacions per als afectats que estan veient com cada dia les màquines trituren les seues parcel·les. "No es pot dur a terme un pla d'eradicació d'esta naturalesa i agressivitat, pel qual s'arrenca la parcel·la afectada, més cent metres a la rodona, incloent arbres afectats i sans, sense haver publicat i donat a conèixer als agricultors un pla d'indemnitzacions ", denuncia el president d'ASAJA Alacant, Eladio Aniorte.
Així mateix, des de la nostra organització considerem que si el pla d'indemnització que té previst publicar la Conselleria es correspon amb l'últim esborrany que van donar a conèixer al novembre de 2017, que va ser elaborat per la Universitat Politècnica de València, en el qual no es cobriixen els despeses per arbre i no es contempla el lucre cessant dels agricultors, els quals han d'estar cinc anys sense conrear a la parcel·la positiva, Més una mitjana de 6 anys perquè l'arbre plantat comenci a tindre nivells mitjans de producció, ha d'anar recolzat necessàriament per un pla de replantació amb espècies resistents al bacteri perquè, en cas contrari, el cultiu d'ametller de secà, un els més importants a nivell econòmic, turístic i poblacional dels pobles de la muntanya d'Alacant, es perdrà del tot, causant un irreparable dany medi ambiental i social a les nostres zones d'interior. "La necessitat d'un pla de replantació és urgent perquè les indemnitzacions que preveiem que es van a publicar són irrisòries. Creiem que l'única forma d'esmenar, compensar i reposar mitjanament esta situació és que se subvencioni a l'agricultor el posar un arbre nou amb una varietat d'ametlla resistent o tolerant al bacteri ", afirma el representant de la Plataforma d'Afectats de la Xylella en Alacant (AXFA), Adolfo Ribes.
Seguim insistint en que no podem esperar que segueixin venint nous focus amb més parcel·les afectades i l'Administració segueixi de braços creuats i entossudida en un pla d'eradicació massiva. Des d'ASAJA Alacant i AXFA seguim insistint que se substitueixi el pla d'eradicació pel de contenció, en el qual només s'arrenquin els arbres afectats i sospitosos, les investigacions se centren en l'insecte vector, que és el que propaga la malaltia, s'estableixin parcel·les d'experimentació on es provin nous tractaments que s'estan llançant al mercat, etc. “El que ens sembla un veritable atemptat ecològic és que, per exemple, per 16 positius que s'han detectat a la localitat de Tàrbena s'eliminin 600 parcel·les d'ametllers, és a dir, un 90% del terme. Una situació que malauradament és generalitzada. Estem segurs que la contenció és un sistema igual o més útil que l'eradicació i, de fet, a tots els països on s'ha declarat la Xylellea, com els Estats Units, Amèrica del Sud, Itàlia, França i, fins i tot, les Balears, ja es aplica la contenció i s'ha optat per conviure amb el bacteri”, assegura Aniorte.
El pla d'eradicació no és efectiu
Així mateix, des d'ASAJA volem deixar palès que ni tan sols el pla d'eradicació dut a terme per la Conselleria d'Agricultura s'està realitzant correctament i amb garanties, ja que este marca l'arrencada d'arbres i hi ha moltes parcel·les en què els tècnics s'han limitat a tallar, deixant troncs i arrels que han rebrotat amb branques tendres i s'han convertit en un autèntic pastura per l'insecte propagador de la Xylella. Per a més inri, el pla de contingència estableix l'arrencada i destrucció en un termini de 15 dies des de la publicació en el DOCV de les parcel·les afectades, I les màquines de TRACSA han trigat sis mesos a destruir-les.
"Tant el Consell com el Govern ens estan instant a que Alacant es sacrifiqui perquè el bacteri no traspassi la província, a canvi de res. No hi ha compensacions econòmiques, ni pla de replantació en marxa. Hi ha una absoluta desinformació, opacitat de moviments, faltes de respecte des del departament de Sanitat Vegetal de València cap a afectats i organitzacions agres, etc. Estan tractant als agricultors com els culpables que esta plaga haja arribat a la Península ", lamenten els representants d'ASAJA Alacant i AXFA.