El Consell ha aprovat el projecte de Llei de Barris de la Comunitat Valenciana.
El propòsit de la present llei és regular i establir el marco comú d'actuació integral als barris de la Comunitat Valenciana que ho necessiten i així garantir la sostenibilitat, lenfocament comunitari i el desenvolupament humà i local.
Tres objectius principals
El primer d'ells és emprendre actuacions d'atenció i millora de les condicions de vida de la població que resideix als barris, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables com a llars monoparentals, persones grans, joves aturats, població migrant, etc.
Un altre dels propòsits és fer front als dèficits en matèria urbanística, en la prestació dels serveis, en la qualitat de l'habitatge i la falta d'equipacions, que afecten amb més intensitat alguns barris de les ciutats, amb els efectes consegüents sobri les dinàmiques de segregació residencial i desigualtat social.
La tercera de les metes és enfortir la vida associativa i les iniciatives cíviques als barris, per tal d'apoderar la població i fomentar-ne la implicació en els projectes de millora de les dotacions i de les condicions de vida de la ciutadania.
Anteriorment a l'aprovació d'esta llei, la Comunitat Valenciana no tenia un règim jurídic adequat per gestionar processos de rehabilitació, regeneració i revitalització urbana que vagen més allà dels aspectes merament urbanístics i arreplegue una visió integral de tots els àmbits de la vida.
Per això, este projecte de Llei de Barris servirà per establir un marco regulador comú que garanteixi el dret de totes les persones a gaudir d´un entorn segur, sostenible, inclusiu i accessible universalment que afavoreixi el progrés personal, la cohesió social i de gènere i la identitat cultura.
Rehabilitació, regeneració i revitalització urbanes
El Consell, conscient del fenomen de la privació urbana, i sent esta una qüestió compartida amb el conjunt de polítiques públiques, considera que la rehabilitació, la regeneració i la revitalització urbanes han de ser objectius prioritaris de l'estratègia urbana per als municipis valencians al segle XXI.
En concret, es dóna especial atenció en els casos on concorren processos de abandó, obsolescència o degradació del patrimoni edificat i del teixit urbà, o amb sectors amplis de la població en risc d'exclusió per raó de desocupació, insuficiència d'ingressos, gènere, etnicitat, edat, discapacitat o altres factors de vulnerabilitat social.
Cal recordar que a la Comunitat Valenciana existeixen zones suburbanes que viuen profundes contradiccions socials a causa del model dominant de desenvolupament urbà i d'una planificació inadequada en els seus assentaments. Per això pateixen les conseqüències de l'amuntegament, els símptomes de la desagregació, la marginació i les disfuncions del desenvolupament.
En el mateix sentit, la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat en evidència la ineficàcia de les ciutats per fer front als problemes existeixen actualment.
Així mateix, una altra característica que es dóna a la Comunitat Valenciana és la formació d'una complexa xarxa de ciutats mitjanes, organitzades al voltant de centres històrics valuosos, dipositaris de la identitat col·lectiva. A partir del 1950 es van construir als voltants unes perifèries residencials, denses i de baixa qualitat constructiva.
Després d'una època de promoció directa de grans conjunts d'habitatge públic va arribar l?auge de l?habitatge amb protecció oficial i dels projectes d?urbanització de l?Estat.
Tot això va conviure amb la aparició de barriades perifèriques a partir de parcel·lacions, sovint autoconstruïdes pels seus habitants, zones que des de 1979 han rebut una singular atenció i que, en general, han estat profundament renovades.
Per això, la intervenció pública no es pot limitar a la mera actuació rehabilitadora o urbanitzadora i cal una actuació de forma global, a través de la integració de les estratègies socials, econòmiques i mediambientals i de la implementació d'una autèntica governança a favor de la població resident.
Pel que fa al finançament, les actuacions previstes a la llei se subvencionaran d'acord amb allò referit a la memòria econòmica i la fitxa d'impacte pressupostari. L'import total previst pels exercicis 2023 i 2024 serà de 300.000 euros per a cada un d'ells.
La norma tindrà vigència indefinida fins a la seua derogació per una altra norma posterior sobri la matèria.
