La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que els apicultors de la Comunitat Valenciana han finalitzat una campanya molt negativa a causa dels problemes climatològics, l'augment dels costos de producció i els atacs d'una au migratòria com l'abellerol, que tots units han provocat una minva del 70% a la collita de mel.
La collita de mel de romaní es va veure afectada per les intenses pluges de primavera, per la qual cosa molts apicultors no van poder fer cap tall d'esta mel mono floral tan demandada pel consumidor.
la d' mel de tarongina va ser una mica millor en comparació amb els últims anys, però la limitació d'assentaments en terrenys citrícoles just a l'època de floració del taronger redueix que siguen pocs apicultors els afortunats per traure mel de taronger.
A l'estiu la situació no va millorar, ja que el calor extrema d'estes mesos enrere va afectar la floració de la farigola, assecant les plantes, impedint la producció de nèctar i pol·len, imprescindibles per a la producció de mel.
Els altes temperatures i la falta de pluges van fer que la vegetació del camp s'assequés i hi hagués escassetat de pol·len i nèctar per a recol·lecció de les abelles.
D'altra banda, com a conseqüència de les elevades temperatures, les abelles no van eixir a pecorejar, per la qual cosa no van poder omplir les reserves d'aliment per a la preparació de la tardor i posterior hivernada.
En no haver recursos la reina per a de criar i com a conseqüència baixa la població d'abelles. Si la població d'abelles és escassa s'afebleix el conjunt del rusc, hi ha menys abelles per realitzar cadascuna de les tasques, ixen menys abelles a pecorejar, per la qual cosa cada cop entra menys aliment al rusc, debilitant-la encara més fins que la rusc mor.
A les circumstàncies climatològiques cal sumar-hi augments dels costos de producció, sobritot del gasoil que és un insum de vital importància en apicultura a causa de la transhumància amb el trasllat dels ruscs d'una floració a una altra, però també un primer viatge de reconeixement de la zona i la floració, trasllat de ruscs a diferents apiaris , desplaçaments per a la realització dels tractaments, manteniment i vigilància de la viabilitat dels ruscs, desplaçaments per tall de la mel, etc.
Però a part del combustible necessari per transportar els ruscs també s'han vist incrementats els costos dels tractaments obligatoris contra la varroa en una quantitat que ronda entre 1 i 3,5 euros.
De la mateixa manera la sequera i en conseqüència la falta de recursos naturals fa obligatori alimentar els ruscs amb suplements com el sucre, pinso proteic i xarop líquid d'estimulació, totes matèries primeres que han incrementat de forma considerable els seus preus. Així mateix, els envasos que es fan servir per emmagatzemar i comercialitzar la mel també s'han vist afectats per un fort increment este any.
També cal destacar els atacs continus de vespes, que, en no trobar recursos a la natura, ataquen els ruscs per robar-los la font de proteïnes i glúcids necessaris per sobriviure. I sobritot esta campanya ressaltar els atacs incessants davant la falta de recursos naturals per la sequera d'una au migratòria com l'abellerol que han impedit que les abelles pogueren eixir del rusc a recol·lectar pol·len i nèctar.
És una espècie protegida que causa pèrdos a l'apicultura pel seu efecte depredador i dissuasiu. S'alimenta caçant insectes dels voltants de la zona de nidificació, especialment d'abelles, que captura al vol.
Per este motiu la Unió ja ha sol·licitat a la Conselleria dAgricultura que estableixi mesures de control per controlar la població abans de la posta dels ous de l'abellerol a determinades zones d'assentaments apícoles per evitar la implantació de nius o per canvi d'ubicació d'estes.
A més, proposa una ajuda directa als apicultors valencians que compense els danys ocasionats. Es tractaria d'un ajut econòmic d'entre 10 i 15 euros per rusc per a aquells apicultors amb explotació inscrita al REGA i registrada a la Comunitat Valenciana.
