La Fiscalia Anticorrupció de Sevilla ha demanat que se celebri una vista per estudiar l'ingrés a la presó dels exconsellers d'Ocupació Antonio Fernández i José Antonio Viera i dels exdirectors generals de Treball Francisco Javier Guerrero i Juan Márquez després de la seua condemna a penes de presó per prevaricació i malversació en la peça política de el cas ERO.
Antonio Fernández i Francisco Javier Guerrero han estat condemnats per l'Audiència Provincial de Sevilla a penes de set anys i 11 mesos de presó, mentre que José Antonio Viera i Joan Márquez ho han estat a penes de presó de set anys i un dia.
La Fiscalia ha demanat l'ingrés a la presó d'estes quatre exalts càrrecs, mentre que no ho ha fet per als altres condemnats a presó com l'expresident de la Junta Juan Antonio Griñán; l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo; l'exconseller d'Innovació, Ciència i Empresa, Francisco Vallejo; el exviceconseller d'Innovació Jesús María Rodríguez; l'exdirector general d'IFA / IDEA Miguel Ángel Serrano i el exviceconseller d'Ocupació Agustín Barberá.
En concret, la Fiscalia Anticorrupció de Sevilla ha sol·licitat a la Sala la compareixença de presó de l'505 LECrim respecte a estes quatre condemnats dels quals dos d'ells, Guerrero i Fernández, ja han estat a la presó des que va començar la instrucció de el cas dels ERO fa huit anys. El primer va estar des de març a octubre de 2012 i des de març a juny de 2013 i Fernández des d'abril a agost de 2012.
Guerrero va ser el primer que va trepitjar la presó quan la jutge d'Instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, va ordenar el seu ingrés a la presó provisional comunicada i sense fiança el 10 de març de 2012 com a presumpte autor de fins a sis delictes, en concret dos delictes continuats de prevaricació, malversació de cabals públics i suborn, així com dos de falsedat en document oficial i un últim delicte de falsedat en document mercantil.
Després d'aquella decisió, l'exdirector general de Treball i Seguretat Social va romandre durant més de set mesos a la presó de Sevilla I fins al 22 octubre, quan va abandonar la presó després d'abonar 50.000 euros de fiança, tornant a la presó al març de 2013 i sortint tres mesos després.
D'altra banda, Javier Guerrero està condemnat per la Secció Tercera de l'Audiència de Sevilla a cinc anys i nou mesos de presó ia deu anys d'inhabilitació absoluta pels delictes continuats de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial en concurs medial per les contractacions vinculades amb l'empresa Umax Informàtica i Consultoria, una sentència que està recorreguda.
Per part seua, Antonio Fernández va ingressar a la presó preventiva el 24 d'abril del 2012 i va eixir el mes d'agost d'aquell mateix any després de pagar una fiança de 450.000 euros. En aquelles dates, el seu advocat, Alfonso Martínez del Hoyo, va remarcar que el pagament d'esta fiança, que es va abonar en metàl·lic, va ser possible gràcies a l'«onada de solidaritat» que van protagonitzar tant «amics de Fernández com a ciutadans anònims», que, «de forma voluntària» i des que es va conèixer la xifra a què ascendia esta fiança, que «excedia les seues possibilitats econòmiques», van anar aportant «xiquets quantitats» fins que es va aconseguir reunir la suma total.
En el seu acte de presó, la jutge Alaya va considerar que l'exconseller «hauria fet un desistiment absoluta de les funcions que li corresponien, generant les lamentables conseqüències que s'han produït d'enriquiment injustificat per a uns i d'empobriment per a les arques de la comunitat autònoma andalusa pel malbaratament continuat de fons públics ».
En total, després de la sentència de la 'peça política' de l'cas ERO 19 dels 21 exalts càrrecs jutjats han resultat condemnats, deu d'ells a penes de presó, nou únicament a la inhabilitació, entre els quals es troba l'expresident Manuel Chaves , i només dos, el exinterventor general de la Junta Manuel Gómez i l'excap de Gabinet Jurídic Francesc de el Riu, han estat absolts de tots els delictes.
