Alacant perd força davant altres províncies des del 2015 en àrees econòmiques claus com les pernoctacions hoteleres. En els darrers huit anys s'ha registrat en els períodes de gener a setembre una pèrdua de quota de mercat d'un 9% en un dels mesuradors importants per al vaixell insígnia de l'activitat econòmica provincial. Davant de València, que en este període ha guanyat valors pròxims al 19%.
De fet, Alacant està entre les 10 províncies que han perdut més nombre de pernoctacions d'hotels i quota de mercat.
Passa una cosa semblant amb altres mesuradors que han fet públics hui l'Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant (INECA). Per exemple, les exportacions, que decreixen davant d'altres províncies com la de Castelló o la construcció d'habitatge lliure, on la província redueix un 50% la quota de mercat. Se situa entre les 5 províncies que més quota redueixen però si escau amb el menor nombre de maons posats.
Davant este panorama, el president d'Ineca, Nacho Amirola recorda que és essencial que les administracions públiques inverteixin a Alacant. "Que s'esforcin per ajudar-nos a fer inversions reals, que ajudin a impulsar l'economia provincial i guanyar esta competitivitat perduda, eliminar traves burocràtiques per transformar empreses també i més cooperació entre adadministracions i deixar interessos partidistes".
L'economia millora a un ritme més lent
INECA ha presentat així mateix les dades de com va ser l'economia alacantina el tercer trimestre del 2022.”La economia provincial ha millorat però perdem competitivitat i no seguim l‟estela de creixement de territoris més dinàmics d‟Espanya” com podria ser València, Màlaga, Guipúscoa o Pontevedra.
Amirola ha afegit que l'economia de la província d'Alacant manté un creixement lent. Els indicadors socials com l'afiliació i l'ocupació han millorat considerablement aproximant-se a paràmetres previs a la crisi financera del 2008 però la nostra activitat productiva no s'acaba d'enlairar i si se li afegeix la retallada del transvasament Tajo-Segura, la nostra competitivitat perd empenta. De manera constant El reflex de les dades principals mostra una província d'Alacant en tensió davant la incertesa global. Avancem, sí, però molt a poc a poc”.
El coordinador del Comitè d'Estudis, Quino Palací, ha explicat en referència a este tercer trimestre, que “continuem constatant que la figura de l'emprenedor individual continua destacant per sobri d'altres amb deu anys de creixements constants i per sobri de la mitjana espanyola. Això donaria resposta a l'augment del nombre d'empreses sense treballadors dels darrers 4 anys”.
Tot i que les dades encara no estan actualitzades, “creiem que és important remarcar esta situació. El 2018, al nostre estudi de Fortaleses, vèiem que la província d'Alacant tenia 138.964 empreses, 54,3% sense treballadors. Quatre anys després, el 2022, la xifra global d'empreses pujava a 147.286 i el percentatge sense assalariats creixia fins al 56,04%. Això sí, hem passat de ser la cinquena província d´Espanya en nombre d´empreses a ser la quarta”.
Palací ha considerat que “si el mercat laboral de la província no pot assumir els treballadors tenim un gran problema estructural, agreujat per l'elevat nombre de desocupats que encara engrandeixen les nostres llistes d'atur. I això, que hem millorat prop de 30.000 persones més empleades, sent la tercera província amb més reducció d'aturats per darrere de Madrid i València”.
El president d'INECA ha volgut mostrar el seu optimisme davant dels pròxims mesos “perquè l'economia es troba en una situació millor que el 2008. Però este optimisme no és gratuït. Exigim a les administracions inversions reals per impulsar l'economia, l'eliminació de traves burocràtiques per transformar les empreses, una cooperació més gran entre administracions i que es deixin de banda els interessos partidistes per millorar el benestar de ciutadans i empreses”.
I ha acabat la seua intervenció amb el recordatori a la Conselleria d'Hisenda i al Ministeri del mateix nom perquè ens façalitin les dades d'execució dels Pressupostos dels darrers anys amb detall de les partides, on puguem comprovar les inversions reals que es realitzen a la nostra província”.
Palací ha explicat que “el nostre IPC se situa per sobri de la mitjana anotant un 9,36% i la nostra taxa d'atur segueix per sobri de la mitjana nacional i això que hem aconseguit baixar un 26,2% des del setembre de l'any anterior. Sens dubte, la millora laboral també té el seu efecte sobri la recaptació tributària. Els efectes no són més grans perquè els salaris a Alacant són en general molt baixos. A l'anterior trimestre ens preocupava molt la situació dels dipòsits bancaris i els crèdits. El tercer trimestre de l'any 2021 va suposar una rebaixa de 4.177 milions en els comptes dels alacantins, i en estes moments només s'haurien recuperat uns 1.580 milions”.
Pel que fa a les exportacions, el coordinador del Comitè d'Estudis ha assenyalat que la província continua creixent amb força. “L'últim trimestre l'augment ha estat del 15%, una bona dada, però comparada amb la dada nacional: 24,4%, mostra la feblesa del teixit productiu alacantí. No evoluciona amb la mateixa intensitat i el 2022 la província creix menys que el conjunt nacional i això el porta, una vegada més, a perdre pes relatiu”. El sector turístic, com ja avancem a l'anterior informe, va recuperant xifres del 2019 sense grans destacats. Això sí, la província perd quota de mercat i si tenia el 7,2% de les pernoctacions nacionals, ara ha baixat al 6,5%.
Palací ha volgut deixar una reflexió important: la província millora, és un fet, i això dóna confiança per afrontar els difícils mesos que s'acosten: “la falta d'inversions autonòmiques i estatals ens obliguen a actuar sols sense ajuda externa però potser amb la independència suficient per corregir el destí i treballar en la transformació de la nostra economia sense oblidar el que sabem fer bé: turisme i immobiliari”.
