Ana Barceló va ser la cara visible de la Generalitat durant els interminables dies de pandèmia com a consellera de Sanitat, cosa que defineix com el repte “més dur i el més difícil” de la seua vida. En esta entrevista, anticipa com serà el govern que conformarà si guanya les eleccions locals a Alacant i respon a les crítiques del PP que acusen els socialistes valencians de tolerants amb les directrius del president Pedro Sánchez en detriment del local.
La candidata electoral no amaga, a més, la seua posició sobri les mascletaes a Estels i quina visió té sobri qüestions de preocupació ciutadana, alhora que mostra qui és en distàncies curtes i com veu la política actual.
PREGUNTA.- Ha passat per tots els càrrecs de rellevància pràcticament a la política local i autonòmica: alcaldessa de Sax, regidor a l'oposició, secretària general del PSPV, portaveu a les Corts, consellera de Sanitat… I ara candidata per governar la ciutat d'Alacant. Què us atrau d'este repte?
RESPOSTA.- A mi sempre m'ha agradat la política municipal m'ha agradat la micropolítica, m'ha agradat la proximitat, la proximitat, posar noms i cognoms a qui viu a una ciutat i saber exactament què és el que aspira, què vol. Això és el que més m'apassionat i el que m'agrada més i estic ací per passió.
P.- I quin segell personal us agradaria imprimir a la ciutat d'Alacant?
R.- És fonamental per a mi escoltar i fer-me càrrec de la situació i de les realitats que es viuen a Alacant per poder aportar el meu granet de sorra i ajudar a canviar i transformar esta ciutat.
P.- Un repte també a nivell polític. Es diu que Alacant és un territori aspre per al Botànic.
R.- Bé, però jo sempre penso que Alacant és una ciutat cosmopolita, oberta i l'hem d'anar convertint en una ciutat amable, que és el més important, perquè els ciutadans i ciutadanes alacantins i alacantines són gent amable. Convertirem tota l'amabilitat dels alacantins, la sumarem a l'amabilitat d'una ciutat, que també ho necessita per fer-la pròpia, nostra.
P.- I la repercussió a la província d'Alacant de qüestions com el infrafinançament o la retallada de l'aigua, històriques però ara vinculades a la marca PSOE, i amb reivindicacions socials, empresarials i de l'oposició notòries poden no ajudar. Una de les crítiques que escoltem del PP és el de si els governants socialistes a la Comunitat es fan sentir pel Govern central o no. Com es veu en esta tessitura de fer-se sentir per defensar els interessos d'Alacant?
R.- Jo defensaré els interessos sense embuts i sense complexos. Defensaré esta ciutat perquè necessita inversions, i Alacant també necessita seure a taula com una província que està al mateix nivell que la resta. Jo crec que el govern de la Generalitat ha fet una aposta molt decidida per Alacant. Portem diversos pressupostos on la província i la ciutat d'Alacant, segons el nombre d'habitants, tenen les inversions que li corresponen. És veritat que ens agradaria que les inversions del Govern d'Espanya haurien estat altres i haurien estat evidentment més grans del que han estat, però esta veu se sentirà i la diré no més alta però sí clara i on siga procedent.
P.- Quines seran estes línies de programa que cobriixin les necessitats i que il·lusionin els alacantins? La il·lusió també és important…
R.- És fonamental. Jo espero que ens sentim orgullosos de ser alacantins i alacantines perquè tenim moltes raons per sentir-nos orgullosos i tenim raons també per transformar esta ciutat. Perquè no hi haja cinc Alicantes, sis Alicantes en un Alacant, perquè hi haja un Alacant perquè hi ha moltíssimes coses evidentment que ens uneixen.
P.- Es parla de com percep Alacant Ana Barceló però, com creu vostè que el veuen?
R.- Doncs jo em preocupo més de com veig jo la ciutat que com em veu la ciutat a mi, perquè a mi m'interessa més escoltar cada racó, escoltar les associacions, les organitzacions, que és el que portem fent des de fa força temps . És el que més m'importa i, com dius, entusiasmar-la, il·lusionar-la i dir que presentarem un bon projecte per a tothom.
P.- Què us avantatge sobri Barcala?
R.- Jo crec que el gran avantatge és que estimo Alacant, estimo Alacant, estic enamorada d'Alacant. Visc ací i em deixaré la pell per Alacant.
P.- Per cert, s'ha assegut amb Barcala a parlar de la ciutat?
R.- Luis Barcala i jo ens coneixem des de fa molts anys perquè tots dos som advocats i per tant en algun moment ens hem trobat. Però no, no m'he assegut, no he tingut oportunitat d'asseure'm a parlar de la ciutat
P.- A la presentació de la seua llista electoral ens va sorprendre amb un perfil d'educador. Un número dos, Emilio Ruiz, director fundador del Centre d'Educació Especial el Somni a Alacant, amb trajectòria professional vinculada a les persones amb diversitat funcional. Este és el taló d'Aquil·les de l'actual Govern?
R.- Leducació, leducació inclusiva, els serveis socials. Jo crec que sempre hem dit això. Probablement és fer un gir a les polítiques socials que és el més important i el que volem. Un gir de 180 graus perquè tenim moltes coses a fer. Hi ha hagut un atac brutal durant tot este temps a l'educació pública i als serveis públics i nosaltres volem recuperar-los per a tots els ciutadans i les ciutadanes
El primer que cal retirar és esta ordenança de la vergonya. Quan anem a abordar la convivència ha de ser asseient-nos tots a taula
P.- Però es parla que hi ha embús a Serveis Socials ací a Alacant, quina solució té això?
R.- Un embús i una despreocupació. Estem veient diverses notícies ja en diferents moments de com s'estan tornant les ajudes que arriben de la Generalitat Valenciana per fer front a temes socials ia més a més en moments difícils com va ser la pandèmia, on també van arribar ajudes d'emergència social, habitacional i que també van ser tornades. Què és això: falta d'interès, desídia, falta de preocupació? Perquè a mi sí que em preocupa l'àmbit social i sobritot en una crisi, que els que menys en tenen, els que més ho necessiten puguen comptar amb el seu govern local, perquè la Generalitat és al costat d'ells, però el local no ho ha estat.
P.- El grup municipal socialista ha posat com a condició per pactar els pressupostos municipals la retirada de lOrdenança de Convivència Cívica. Serà esta la primera acció si accedeix a l'alcaldia?
R.- Sens dubte el primer que cal retirar és esta ordenança de la vergonya. Quan anem a abordar la convivència ha de ser asseient-nos tots a taula, escoltant-nos tots. No és una qüestió ideològica com algú ho vol situar, és evidentment ideològica per qui vol imposar-la. Però la convivència es construeix, s'edifica el dia a dia. No es construeix destruint o volent tapar, amagar la pobrisa. La pobrisa cal combatre-la, cal prendre mesures. Cal prendre decisions i l'Ajuntament és el primer que cal implicar amb les seues polítiques.
P.- La tombaria tota o mantindria alguna part?
R.- Jo ho tombaria tot. El que edifiquem ha de ser dialogat. Crec que hi va haver 60 col·lectius, inclosa Càritas, que no van veure en esta Ordenança la construcció d'una convivència a la nostra ciutat. I per tant, tot el que fem haurà de partir de la base de l'escolta.
Per començar un bon govern cal començar per no governar d'esquena la ciutadania.
P.- Quines seran altres qüestions urgents i prioritàries que impulsarà o desbloquejarà si arriba a l'alcaldia?
R.- Moltes coses, però, sobritot, crec que hi ha una necessitat de parlar, dialogar i escoltar. I això és una cosa que farem. Jo li posaré un exemple, els pressupostos que no s'han aprovat per part de l'Ajuntament la responsabilitat dels quals recau evidentment en qui governa. En este cas en el bipartit que fins ara s'està recolzant a la ultradreta encara, i no va convocar abans de presentar este pressupost ni tan sols el Consell Social. Això ja denota una falta de comunicació, de diàleg, d'escolta. Per tant, cal començar pel més bàsic.
Anirem traslladant totes les propostes quan tinguem conclòs el projecte, però per començar no només un govern sinó un bon govern cal començar per no governar d'esquena la ciutadania.
P.- Advoca, aleshores, per impulsar el rol dels consells?
R.- Hi ha consells que no s'han reunit. El d'Igualtat jo crec que es va reunir quan es va constituir, després l'any següent crec que al mes d'agost. Els consells han estat els grans titulars, però no tenen contingut i nosaltres volem donar contingut als consells, com volem donar també contingut als nostres majors.
P.- Se'n desprèn que el seu seria un govern participatiu?
R.- Seria un govern que escoltarà la ciutadania. Escoltarà i el farà partícip. No governarà d'esquena.
P.-Reprendria algun projecte de l?actual Govern?
R.- No hem arribat encara a l'Ajuntament. Tingueu en compte que hi ha una certa opacitat sobri alguna informació que venim demanant; però indubtablement apostar pels fons europeus i poder dur a terme les inversions amb estes fons europeus. De manera que puguem fer un salt qualitatiu i assolir estes fons que molts d'ells no s'han sol·licitat. I poder arribar a temps per dur a terme molts altres que tenim al cap. I, per descomptat, n'hi ha alguns que no estan acabats i que encara estan en una part indiciària com és el Parc Central o la Via Parc. Hi ha qüestions que evidentment hi són, que la ciutat les va acceptar i que les hem de concloure
Hem d'atraure talent. I hem de sumar altres administracions.
P.- I Alacant Futura com a aposta per la innovació i atracció de talent?
R.- Jo crec que sempre hem de sumar, i al talent hem de sumar. No només hem de sumar, hem de consolidar i hem d'atraure talent. I hem de sumar altres administracions, perquè Generalitat Valenciana ha començat a treballar amb este talent, amb esta innovació, amb esta digitalització a partir de Districte Digital. I per tant Alacant, que ja es va començar a sumar, ha de sumar sinèrgies perquè esta ciutat és plena de talent, però en moltes disciplines, algunes fins i tot desconegudes. És que és un projecte per a la ciutat d'Alacant. Tenim gent extraordinària, que també està pel món i que necessitem recuperar. Fer-la visible i que la conegue la ciutadania.
Si haguéssim aprovat el Pla General tindríem sòl per edificar. Perquè quan no hi ha terra i no s'aposta per l'edificació s'encareixen els preus. S'encareix el preu de l'habitatge i s'encareix el preu de lloguer.
P.- Alacant és la segona ciutat espanyola on més s'ha encarit el lloguer en els darrers 4 anys segons Idealista (35,7%). En un marco d'inflació, amb unes ajudes autonòmiques als joves que han cursat retards, com pot pal·liar l'administració local esta bretxa d'accés a l'habitatge?
R.- Una qüestió important és que encara no s‟ha aprovat el Pla General. Si s'aprova el Pla General i anem dibuixant com creixerà Alacant, com creixerà la nostra ciutat i el que volem, i cap on volem que creixi; si ho haguéssim aprovat indubtablement tindríem sòl per edificar. Perquè quan no hi ha terra i no s'aposta per l'edificació s'encareixen els preus. S'encareix el preu de l'habitatge i s'encareix el preu de lloguer.
I encara tenim pendent desenvolupar Rabasa, que hi havia un projecte d'habitatges socials. I per tant, què és el que encareix el lloguer i la vivenda? Que no hi haja un projecte de ciutat ni un pla que el desenvolupi.
¿Es compta realment amb el sector turístic per posar en marxa les polítiques públiques?
P.- Alacant és una ciutat turística però, segons Exceltur, la qualitat de la seua oferta ha baixat del lloc 18, que ja tenia el 2016, al 19. València, per la seua banda, es manté amb un bronze. Ens hem de mirar a la ciutat del Túria?
R.- Tornarem al principi de l'entrevista. Parlarem del diàleg. Es compta realment amb el sector turístic per posar en marxa les polítiques públiques? Jo crec que no. I si un no compta amb el sector, que és el que està veient, i sobritot si no implanta les noves tecnologies, i si no està tenint una visió més allà del nostre turisme… Este és un turisme urbà, molt interessant on tenim que combinar el patrimoni, la cultura, el comerç, tan important a la ciutat d'Alacant, i cal tindre-ne una visió general, però sobritot no es poden implantar polítiques turístiques sense comptar amb el sector.
No es pot presentar un pla a Fitur sense comptar amb el sector i sense avaluar. Que a mi m'agradaria saber quin negoci vam fer a Fitur, què ens vam portar de Fitur, que és un aparador al món on es fa una inversió per part de l'Ajuntament però també important per part de la Generalitat Valenciana.
Mascletaes a Luceros: 'No em pronunciaré mentre no vegi, quin mal i què s'està produint a un patrimoni d'esta ciutat. (…) Faríem este estudi i el compartiríem amb tota la ciutat.
P.- Precisament, un dels esdeveniments turístics de l'any són les Fogueres. Com a alcaldessa heretarà un dilema: És partidària de veure les Mascletaes a Estels o en altres zones d'Alacant? Podria prendre la decisió de parar les mascletades estes Fogueres a la plaça fins que els tribunals resolguin davant el dubte de danys a la font de Llevant per les vibracions de les pirotècnies?
R.- Totes estes coses quan formen part de la tradició i de l'essència de la nostra ciutat, qualsevol qüestió que es plantegi ha de ser molt consensuada, molt dialogada, intentant arribar als acords que calga arribar-hi. No sé quin serà però indubtablement nosaltres som sensibles i molt pròxims al sentiment del que representa la plaça dels Estels per a les nostres Fogueres i podem pensar també l'impacte que pot tindre al nostre patrimoni, però no es pot proposar res sense parlar abans, sense conèixer abans i sense jo diria que hi ha una qüestió important quan posem una balança, és el sentiment o la raó.
P.- I si hi ha dades objectives que diguin la pirotècnia està fent mal a la font?
R.- És que jo no he vist encara informes que diguin que la pirotècnia està fent mal. Jo no em pronunciaré mentre no vegi quin mal i què s'està produint a un patrimoni d'esta ciutat. Em quedo amb el sentiment i quan estiguem al capdavant de l'Ajuntament, si hi ha alguna manera de protegir també este patrimoni, no s'ha de desplaçar necessàriament. Amb saber protegir el patrimoni potser no és necessari i es pot continuar mantenint les mascletàs a la plaça dels Estels, perquè jo també em sent identificada amb este espai.
P.- Però façalitarien este estudi?
R.- Faríem este estudi, és clar que sí, és clar, i el compartiríem amb tota la ciutat.
P.- L'any passat, al juliol, assistim a la renúncia de Paco Sanguino com a portaveu del Grup Municipal Socialista, un home de confiança de Puig, després de denunciar l'existència d'un grup socialista paral·lel encapçalat per l'exsenador Ángel Franco. Vostè també és una dona de confiança del president, serà més tranquil·la esta legislatura en el pla intern de la formació?
R.- Hem conformat jo crec que un bon equip. Un equip amb què volem que la ciutadania se senti representada i s'hi vegi reflectida. Un equip de bon govern. I tenim molt clar quina serà la nostra feina i sobritot què és un equip, perquè els equips són els que fan funcionar.
Preguntes per conèixer Ana Barceló
P.- Què opina de les afirmacions següents?
En política només triomfa qui posa la vela on bufa l'aire; mai qui pretén que bufi l'aire on posa la vela. Antonio Machado.
R.- Brutal, ho comparteixo totalment. El rumb de la nau t'ho marca la ciutat per a la qual es governarà. No és a la inversa. No és portar els ciutadans a les polítiques que un vol sinó les polítiques traslladar-les al món que es vol transformar.
P.- La política és més perillosa que la guerra, perquè a la guerra només es mor una vegada. Winston Churchill.
R.- No ho comparteixo. En una guerra es perden vides i estes vides són irrecuperables.
P.- Però creu que la política és perillosa o desgasta?
R.- Bé, però és com les responsabilitats. Quan un assumeix responsabilitats, està en exposició pública de tothom. Està sent observat, criticat i també censurat pel que puga ser, però això va dins amb la responsabilitat perquè a la política intervenen dos elements. La voluntat d'un de voler entrar en política i la voluntat dels ciutadans que és la que al final determina si et podràs dedicar a la política. I per tant no és que siga perillosa, és que un assumeix els efectes i les conseqüències d'una decisió i les prenem diàriament a la vida personal. Per tant, no puc compartir la frase de Churchill.
P.- La política ha deixat de ser una política ideal per convertir-se en una política de programes. Enric Tierno Galván.
R.- No crec que estiguem ara en esta política de programes. En la seua època probablement on estava emergint també la democràcia i s'estaven fent els primers passos, però jo crec que ara en estes moments hi ha una fusió. Hi ha polítiques perquè hi ha idees i hi ha idees i per això es fa política.
P.- Quina qualitat o qualitats valora més de les persones?
R.- L'autenticitat, la franquesa.
P.- I el que més detesta?
R.- La hipocresia.
P.- ¿Quines considera que són les seues virtuts i defectes?
R.- Prefereixo que m'ho diguin els altres.
P.- ¿Quins han estat els reptes personals o professionals més grans al llarg de la seua vida?
R.- La crisi sanitària, perquè era lluitar contra una cosa que no vèiem, que només vèiem les conseqüències, que era la mort o la malaltia. Crec que ha estat el més dur i més difícil. En ix un amb certes ferides, sobritot més al cor, però també he tingut l'oportunitat de donar-me i de traslladar el servei públic que es fa des de la política. Perquè de vegades els ciutadans veuen que ens distanciem molt i en esta època de crisi, en este cas, el meu paper ha estat tindre cura de tots els valencians i valencianes, amb tota l'extensió de la seua paraula.
P.- Quins gèneres literaris o audiovisuals prefereix.?
R.- M'agrada l'assaig, però també m'agrada la novel·la.
P.- Com gaudeix l'oratge lliure?
R.- Parlant moltíssim amb la gent, amb els meus amics, amb la família.
P.- La capacitat de resiliència és necessària sobritot en professions com ara la política. Quin consell donaria a una persona d'Alacant per adaptar-se als escenaris canviants actuals?
R.- No acostumo a donar consells. No donaria cap consell, jo crec que hem viscut, i estem vivint, però sobritot hem viscut etapes molt molt molt molt molt dures i crec que és difícil a persones que ho han passat malament dir-los alguna cosa, traslladar-los ànims, quan ara mateix no veuen una oportunitat o veuen una porta tancada. Però jo diria que el més important és tindre esperança i confiança que les coses canvien. I que cregui en ella mateixa, en la seua capacitat.
