Notícies d'Alacant i província

dimecres, 17 abril 2024

Una alacantina que busca la bessona registra la primera querella espanyola per un presumpte 'bebè robat'

Els jutjats d'Alacant han registrat la querella de Maria José Picó per la desaparició de la germana 48 hores després de néixer a l'Hospital General Universitari d'Alacant el 1962.

la alacantina Maria José Picó ha interposat este divendres 23 de febrer a Alacant la primera querella registrada per un jutjat espanyol per la presumpta desaparició forçada de la seua germana bessona, 48 hores després de néixer a l'Hospital General Universitari d'Alacant el 28 de març de 1962.

La criatura va ser donada per morta per personal del centre i enterrada en una fossa comuna al cementiri d'Alacant però en les circumstàncies de la seua mort, enterrament i el procés administratiu esdevenen un cúmul d'irregularitats que genera sospites que puga ser un cas de “bebè robat” segons sosté la querella. Així mateix, dos exhumacions realitzades no han trobat restes al lloc on el seu pare va presenciar l'enterrament i on també està anotat al registre del cementiri, l'únic arxiu oficial on hi ha constància de l'existència de la nena.

La demanda s'ha presentat per delictes de detenció il·legal, segrest amb desaparició, falsedat, crim de desaparició forçada, tot això en un context de crims contra la humanitat.

Picó, que també és la presidenta de l'Associació de Víctimes d'Alacant de Nadons Robats i Adopcions Irregulars (AVA), ha explicat que la seua mare va ser derivada pel seu ginecòleg a Elx a l'hospital d'Alacant on la seua germana i ella van néixer aparentment sense problemes de salut. Però al cap de dos dies, a mitjanit, es va acostar la llevadora, una monja, i va explicar a la seua mare que una dels seus dos nadons estava malalta. A les quatre de la matinada li va comunicar que havia mort “geladeta de fred”. En aquella època els nadons eren a la sala niu de l'hospital i no es va permetre als pares veure el cos de la xicoteta.

Segons el testimoniatge de Maria José en arribar el seu pare l'endemà i demanar explicacions “li diuen que havia d'anar rádemane a comprar una capseta de fusta a un lloc pròxim a l'hospital i que no fos funerària per a més rapidesa”.

Tot i que als pares els va estranyar que una criatura amb aparent bona salut emmalaltís i morís sobtadament “per la seua ment mai va passar pensar que a la seua filla li l'havien robada. Tot i que no havien vist el cos, però si un metge i una monja t'ho diuen, aleshores et creus que la teva filla hi és ficada”, afirma María José. No els van deixar veure ni tampoc enterrar-la a Elx, afegeix.

La mateixa caixa que el pare adquireix en una botiga d'ultramarins se la tornen tancada amb claus i li diuen “que ha d'anar al cementiri rademane perquè l'esperava l'enterrador” i hi ha de lliurar un paper que li donen a l'hospital. Havien passat 16 hores de la mort, assenyala, estranyada per estes presses.

El pare va ser testimoni de l'enterrament i va recordar tota la vida on es va ubicar la petita caixa de 50x30x25 centímetres però esta no va aparèixer a les exhumacions realitzades els anys 2012 i 2013. “En aquella cantonada que sempre recordava tota la vida el meu pare es diposita esta caixa que ja satisfeia esta fossa. Es tiren dos o tres pales de terra a sobri i ací queda enterrada la jove”. Era de mida d'uns 2 per 2 metres.

Els pares sempre van tindre “algun petit dubte” per com van passar estes fets però va ser quan van transcendir els primers casos de denúncies de nadons robats “immediatament van pensar i van ser filant que sí que podia haver estat un cas de nadó robat”.

Sense documents

Al gener de 2012 en este mateix lloc apareix “l'empremta d'una capseta que no era funerària pel color que deixa a la terra perquè l'acompanyava uns claus força grans”, relata, però no hi havia restes de bebè. Les úniques restes que es troben de nadó en zones més profundes de la fossa no pertanyen a les de la petita, segons els resultats d'investigacions, mentre que a la segona exhumació en una fila contigua tampoc no mostra cap rastre que hagués albergat esta caixa.

Tampoc no es conserva a l'hospital cap document que acrediti el naixement de la germana. Ni l'ingrés per part de la seua mare, “com si mai no hi hagués estat”. Segons els van dir, les històries clíniques es van perdre en riuades. El certificat de naixement de María José sí que està registrat. Mateixa sort al Registre Civil, on no consta partida de naixement ni defunció de la seua germana però la documentació relativa a María José sí que està. Tampoc lligall d'avortament en què es registrava els nadons amb menys de 24 hores de vida, encara que si escau superava este temps. Segons van explicar a la família “al Registre Civil d'Alacant tots els lligalls anteriors a l'any 78 s'han perdut”.

Al registre del cementiri sí que consta l'enterrament encara que “on hauria d'aparèixer el nom del metge que va signar aquella defunció, en este lloc van posar el nom del meu pare”. També ha desaparegut el lligall de naixement de la mateixa María José, el que expedeixen a l'hospital per portar a inscriure els nadons al Registre. "No s'entén com va poder donar origen a esta partida de naixement i tindre totes estes dades si aquell lligall ha desaparegut també del Registre Civil".

La primera querella a Espanya

CEAQUA, Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra Crims del Franquisme, ha guiat María José Picó per emprendre este procés judicial. Es dirigeix esta acció judicial contra la llevadora que va signar el certificat de naixement de María José, contra un dels metges que presumiblement va assistir al part i contra el director de l'Hospital General Universitari d'Alacant de l'època. També “contra totes aquelles persones que estaven incloses en esta trama criminal que és objecte de denúncia a la pròpia querella i que podran ser perfectament identificades quan s'impulsin les diligències de recerca corresponents per part del Jutjat”.

Moment de la intervenció de l'advocat Jacinto Lara per videoconferència.

A diferència de les denúncies presentades fins a la data a Fiscalia, que decidia la viabilitat de l'acció judicial, amb la querella el demandant es constitueix com a part activa en el procediment i no només es limita a posar els fets en coneixement dels jutjats. Això capacita per apel·lar a instàncies judicials superiors en cas que els jutges alacantins no l'admetin a tràmit. És a dir, si el jutjat d'instrucció en què recaigui este cas desestima obrir el procediment, podrien apel·lar a l'Audiència Provincial, al Tribunal Superior de Justícia autonòmic ia tribunals nacionals, fins a arribar al Tribunal Constitucional i fins i tot a Europa, explica l'advocat de CEAQUA, Jacinto Lara.

La coordinadora impulsa el dret a la veritat per crims de dret internacional impunes no investigats ni enjudiciats a l'Estat espanyol. Amb esta acció judicial, pretenen a més denunciar “la impunitat mantinguda per l'Estat espanyol que considera que estes delictes han prescrit”, segons María José Picó.

Entre els obstacles a què s'ha enfrontat esta família, amb els dos pares ja morts però encara en vida, assenyalen que després de les dos exhumacions, en què no es van trobar indicis del cos de la seua germana, el cas va arribar al Jutge però “curiosament , al cap de dos dies, des de Fiscalia -de Menors- ens torna a dir que no, que el cas ha de ser arxivat perquè no viu cap enterrador de l'època”.

Esta querella s'ha presentat com un delicte de desaparició forçada en un context de crims de lesa humanitat i per tant no subjectes a prescripció. Assenyala Lara, que presumptament, concorren a més altres delictes com a detenció il·legal, sostracció de menor i falsedat de document.

Mai no ha parat de buscar la seua germana

Durant la seua intervenció davant dels mitjans de comunicació, María José, ha explicat que mai no ha parat de buscar la seua germana però no té pistes d'on pot estar i hi ha molts escenaris possibles, com “que ella no sàpiga que és adoptada i que mai això vagi amb ella, de manera que mai s'interessarà” o que sí sàpiga que és adoptada però “no li interessés buscar”.