Analitzades les dades obrants a la Memòries de Gestió del CETRA (planta de tractament mecànic biològic de Fontcalent, planta de tractament de voluminosos i de residus vegetals) i de l'abocador annex de l'any 2022, Colla Ecologista d'Alacant extreu les conclusions següents.
De les 229.681 tones de residus que van entrar al CETRA van ser 113.129 t que van acabar dipositats a l'abocador annex, o siga el 49,25%, superant en més de 20 punts el límit superior del 30% establert al PIRCV. Comparant amb els valors d'abocament a la Comunitat Valenciana de 2020 del 46,5% (últimes dades oficials publicades), “podem afirmar que Alacant abusa d'esta operació de gestió de residus que té més impactes ambientals (emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, generació de lixiviats, olors, emissions de gasos, etc)”, sosté l'associació.
Així mateix, han observat una lleugera millora en este abocament, ja que el 2021 es van dipositar a l'abocador el 50,5% dels residus entrants al CETRA (110.171 t de les 218.024 t entrants). "De totes maneres s'està esgotant la capacitat d'este abocador a gran velocitat", conclouen. El 31 de desembre del 2022 esta capacitat restant era de 1,124 milions de metres cúbics o tones, i que cada any es dipositen al voltant de 200.000 t, entre residus i terres de cobriment (90.490 t), la vida útil en esta data era de tan només 4,5 anys, encara que l'Ajuntament ho estén a 6,25 anys.
“La comptabilitat de l'Ajuntament d'Alacant és molt triomfalista perquè considera que els residus que no s'aboquen valoretzen, incloent-hi de forma incomprensible la humitat dels residus (que s'evapora en el tractament biològic), que ascendeix a 68.228 t, o els lixiviats generats, 5.258 t, és a dir el 31% del total dels residus entrants al CETRA. D'esta manera esta falsa valoretzació del 50,75% pretén que suposi el compliment del 50% de preparació per a la reutilització i el reciclatge exigit per la normativa estatal i europea per al 2020. Este objectiu, que tampoc no es va assolir a nivell de l'Estat espanyol no es quantifica i es pretén disfressar amb la dada de valoretzació“, afirmen a la seua anàlisi.
Alhora de les 229.681 tones de residus que van entrar al CETRA es van recuperar 19.272 t de subproductes (fonamentalment envasos de plàstic, metall, paper/cartró i brics), que va suposar un 8,4%, i que per tant no es va superar el valor límit inferior del 9% que estableix larticle 17.3 del PIRCV.
En definitiva Colla Ecologista d'Alacant sosté que la gestió dels residus municipals a Alacant “és molt deficient”, i citen com a exemple que es preveu començar la recollida selectiva de la fracció orgànica amb un retard de 15 mesos respecte al que estableix la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, “i per tant queda un llarg tros de millora, que a l'actual ritme s'augura un futur incompliment de les fites establertes per la normativa espanyola i europea per al 2025, 2030 i 2035 (preparació per a la reutilització i el reciclatge del 55%, 60% i 65% respectivament) si no es propicien canvis disruptius que no es divisen a l'horitzó”.
