El regidor de Cultura, Antonio Manresa, va acordar ahir amb els representants de tots els grups polítics municipals fer una visita al jaciment arqueològic del Parc de les Nacions, on una investigació amb georradar ha detectat ruïnes de tot un barri d'època romana.
Els membres dels grups municipals que van prendre part ahir a la Comissió municipal sobri Béns d'Interès Cultural (BIC), van coincidir en la necessitat de recórrer la zona per prémer la transcendència d'estes troballes. L'Ajuntament té entre els plans convertir esta parcel·la, de 15.000 metres quadrats, que confronten amb l'Avinguda de Miriam Blasco, en una àrea museística a l'aire lliure.
El regidor de Cultura, en nom de l'equip de govern de PP i Cs, juntament amb el cap de Patrimoni Integral de l'Ajuntament, José Manuel Pérez Burgos, va informar en esta comissió els regidors de PSOE, Compromís, VOX i Unides Podem que s'organitzarà esta visita en dates pròximes.
Antonio Manresa va explicar que ha disposat una partida pressupostària de 70.000 euros per reprendre les excavacions en esta parcel·la i els treballs de la qual es prolongarien de maig a juliol.
Situació dels béns d'interès cultural
La comissió va repassar també l'estat de els Béns d'Interès Cultural de propietat municipal. Entre estes BIC hi ha:
Palau Consistorial – Ajuntament, edifici barroc del XVIII.
Castell de Sant Ferran, construït a principis del S. XIX.
Castell de Santa Bàrbara, catalogat originalment com a alcassaba medieval islàmica de finals del segle IX, per evolucionar i anar ampliant-se en segles posteriors fins a configurar la fortalesa actual sobri la muntanya Benacantil.
Muralla medieval del carrer Major, que forma part de la museïtzació coneguda com a la “Ciutat descoberta”, situada als baixos de ledifici annex al palau de lAjuntament.
Muralla del passeig de Ramiro, construïda durant el segle XVI, que permetia el creixement urbà cap a la línia de la costa.
Porta Ferrisa, que configura restes de l'antiga porta d'entrada a Vila Vella islàmica de l'Alacant medieval.
Conjunt històric de Nova Tabarca, conformada per una sèrie d'illots. Al major, a l'Illa Plana, se situa el conjunt històric o ciutadella fortificada al segle XVIII.
Viles romanes del castell d'Ansaldo, el tractament del qual hui dia és de zona arqueològica. Este espai és el referit anteriorment com a Parc de les Nacions, l'àmplia parcel·la on s'ha excavat part d'estructures d'habitació d'època romana i que també té una part industrial i agrícola: premsa d'oli i zona d'emmagatzematge relacionada amb la part industrial de la vila.
Torre Ferrer, monument situat als extrems del sistema de regs propiciat pel pantà de Tibi i que va formar un conjunt edificat.
Casa Torre Sarrió, es tracta d'una torre de gran alçada de planta quadrada. Està rehabilitada per ser destinada a un futur Centre d'Interpretació de les Torres de l'Horta.
Torre Plàcida, de construcció sobri planta quadrada, d'uns 5 metres de base i 12 d'alçada. Situada al costat d'una antiga sendera que partia del camí de la Platja de Sant Joan, al marge oest, i formava part, com les anteriors, de tota la xarxa de torres construïdes durant els segles XVI i XVII.
Torreó de la Pólvora: les excavacions arqueològiques practicades per l'Ajuntament el 2006 van posar al descobert una zona d'hàbitat i una segona zona on es va documentar la torrassa defenseva baixa medieval.
Les Fogueres de Sant Joan, expressió viva i popular d'un poble on s'uneix foc, música, art, història, cultura, sàtira, convivència, pólvora, indumentària, etc. que s'identifiquen com a patrimoni de la ciutat.
Nova ruta a la zona Sud – Sant Gabriel
La Regidoria de Cultura i la de Medi Ambient dialoguen sobri la proposta tractada a la Comissió de Béns Culturals per posar en valor restes paleontològiques de milions d'anys d'antiguitat i d'altres del S. XVI situats a la zona sud de la ciutat, al paratge El Porquet ia Aguamarga, respectivament.
Les escasses restes conservades de la Torre d'Aigua Amarga es troben al promontori litoral de la Serra de Colmenares, per sobri de l'antiga Caserna de Carrabiners al peu de la carretera nacional 332, a prop de l'euroagència de marques, en terrenys privats de Ciutat de la Llum.
A la comissió es va parlar d'excavar al voltant de la torre per precisar si queda una mica d'importància al costat de la base. En tot cas, la comissió es va pronunciar a favor d'instar la propietat a conservar este BIC.
Esta antiga torre guaita només conserva el sòcol de basament i escàs arrencada del cos superior, en tècnica de maçoneria. Data de la segona meitat del segle XVI. Formava part de la xarxa de torres de vigilància costanera de defensa de la costa contra la pirateria barbaresca. Esta línia va ser impulsada per la corona de Felip II.
A prop d'Aguamarga i el barri de San Gabriel també es localitza el paratge El Porquet, que conserva “una fotografia” de fa cinc milions d'anys, amb unes cent empremtes d'animals –mamífers, aus i restes de peixos-. L'àrea es coneix com a jaciment geològic El Porquet 1.
La comissió sobri Béns d'Interès Cultural va abordar estes dos enclavaments i es va proposar la possibilitat que siguen inclosos en una nova ruta mediambiental a la disposició dels alacantins. Esta ruta estaria connectada com a ramal a la Serra de Colmenares, que l'equip de Medi Ambient tenen en ús amb sis miradors.
