Maresa ha destacat l'esforç que s'està realitzant l'Ajuntament i la regidoria de Cultura per restaurar i posar en valor els nostres monuments i escultures més significatives presents a les nostres places, com és la de l'Aiguadora en un entorn singular i característic de la nostra ciutat com és la plaça Gabriel Miró”.
Els danys que presentava la font eren la brutícia ambiental superficial, la formació de crostes calcàries i de sals solubles, l'atac de microorganismes i biodeteriorament, les microfissures i esquerdes estructurals a la superfície, les pèrdos de material de morter i de pintura i la pèrdua i desadherència de la capa de pintura que recobriix el plat de la font.
Per això, s'ha procedit a un procés d'intervenció minuciós consistent en la neteja mecànica i química, l'eliminació de revestiments en mal estat, el tractament biocida, el tractament de fissures i esquerdes, el tractament d'elements metàl·lics de l'estructura interna, la adequació cromàtica, recuperant els colors originals, la hidrofugació de la superfície i l'aplicació d'una capa aïllant i impermeabilitzant al plat de la font.
En el procés de restauració, s'han recuperat els colors originals. S'han tret les successives capes de pintura i brutícia fins a arribar al nivell original. Els darrers anys apareixia gris i ara és del color de la pedra local. L'anella exterior, després de l'eliminació de les repintades, ha recuperat el seu color ataronjat, color que té sentit ja que inicialment només existia la rocalla del mateix color al centre.
L'Aguadora és una escultura urbana ubicada sobri una font a la plaça de Gabriel Miró d'Alacant, obra de l'escultor alacantí Vicente Bañuls, que es va inspirar en una jove de 17 anys anomenada Susana Llaneras Rico, i està realitzada en formigó sobri estructura interna de ferro . L'obra és del 1918, any que es va col·locar al seu emplaçament actual a fi de substituir un col·lector d'aigua.
La font commemora l'arribada de les aigües de Sax el 1898, consistia a la safareig i la rocalla amb un sortidor. El 1918 se li encarrega a Vicente Bañuls el seu embelliment i és quan realitza esta obra que col·loca al centre sobri la rocalla original. El 1921, Juan Vidal l'embelleix realitzant el trencadís quan li encarreguen el disseny de la plaça on faça petits adorns en bancs i jardineres amb esta tècnica.
El conjunt està format per una jove en un pedestal amb forma de prisma rectangular, que aboca aigua d'un càntir sobri un faune que està sobri un peix que també llença aigua per la boca. A les altres cares del pedestal hi ha tres nens que en lloc de peus tenen cues de peix, els dos dels laterals subjecten una petxina entre les mans i tiren aigua per la boca, i el que està a la part posterior de l'aiguadora subjecta un ànec als braços i no llença aigua.
El pedestal presenta unes sanefes a la part superior i inferior realitzades amb un mosaic de rajoles, i descansa a la base sobri una muntanya de pedres situades sobri el plat de la font.
