Com sol ser habitual al novembre, torna a pujar l'atur a la província d'Alacant i, com és habitual, suposa el quart mes consecutiu d'augment de l'atur després de la campanya turística d'estiu.
Les dades de les províncies de València i Castelló (que tornen a retallar el seu atur registrat), ens assenyalen que "una altra activitat productiva a Alacant és possible".
El que sí que és cridaner és la quantitat de persones que han perdut la feina i s'han donat d'alta en les llistes de l'LABORA (3.083) que és la xifra més alta des de 2011, en plena crisi financera i econòmica. De fet, en els últims quatre anys, l'atur ha vingut pujant al novembre en una mitjana de 1.841 persones. Este augment mostra el desgast de l'mercat productiu després de tants mesos de crisi pel coronavirus i amb una activitat econòmica detinguda per façalitar les mesures sanitàries contra la pandèmia. Cal planificar, no només el canvi de model productiu, a més, cal seguir prenent mesures perquè l'atur lligat a l'COVID-19 siga conjuntural i no es converteixi en un nou llast per a un mercat laboral ja molt precari.
Cal assenyalar que l'evolució de la mitjana mensual d'afiliació a la Seguretat Social és, quasi plana, registra un descens de 358 afiliacions, xifra inferior a la registrada en els novembres d'anys anteriors. Esta dada és coherent amb el recurs de les empreses a traure persones dels ERTO quan els cal mà d'obra. No obstant això, l'augment important de l'atur mostra que no totes les empreses estan recorrent als ERTO, el que ens fa pensar que se segueix recorrent a contractes molt precaris, en què la temporalitat, la curta durada i la rotació són la norma; símptomes clar d'un mercat productiu en què l'economia submergida campa al seu aire.
Alacant segueix mostrant característiques de mercats productiu i laboral molt precaris que, de cap manera, podran ser mai la base per a un sistema econòmic sostenible i coherent amb els ODS. estes dades assenyalen que l'ocupació de qualitat és un dèficit estructural i crònic en esta província, de manera que cap mesura de protecció de l'activitat s'hauria de prendre si no parteix de criteris de protecció de drets laborals. L'ocupació digna, lluny de ser un problema per a les empreses, és, en realitat, la solució a un sistema econòmic injust i precari.
