L'Ajuntament d'Alacant recolza els Moros i Cristians dels diferents barris d'Alacant -Villafranqueza, El Rebolledo, San Blas i Altozano- en la seua petició a la Generalitat Valenciana perquè siguen declarades Festes d'Interès Turístic de la Comunitat Valenciana, en qualsevol de les seues modalitats -local, provincial o autonòmic-.
Equip de Govern i oposició han subscrit les quatre Declaracions Institucionals que seran aprovades a el Ple previst per a este dijous 23 de febrer.
Manuel Jiménez, regidor de Festes, ha explicat que "l´Ajuntament d´Alacant, i seguint les directrius que ens vam proposar per fomentar el conjunt de les festes de la ciutat, porta al Ple estes quatre Declaracions Institucionals perquè el conjunt de les festes de Moros i Cristians puguen començar els tràmits per a sol·licitar la declaració d'interès turístic de la Comunitat Valenciana”.
L´edil ha expressat el seu agraïment als grups de l´oposició “perquè són declaracions conjuntes. Tenim molt clar que cal continuar posant-les en valor. Ho seguirem fent com es va fer, al seu moment, amb les Fogueres; i recentment amb la Setmana Santa i les tradicionals. Tot això perquè tinguen la consideració i la declaració merescuda”.
Villafranqueza-El Palamó
Els Moros i Cristians de Villafranqueza-El Palamó adquireixen caràcter d'oficials el 1976. Van ser quatre les filaes que van desfilar aquell primer any, en què ja es van arribar a celebrar les Embaixades i les Guerrilles. De mica en mica es va anar ampliant el calendari d'actes, que es completa amb la singular embaixada humorística coneguda com “La Presa de la Paloma”. L'Associació de Festes de Moros i Cristians El Palamó va ser constituïda el 1985. Tres anys després va assumir, també, l'organització de les Festes Patronals en honor a Sant Josep.
Ara ja són quinze les entitats festeres que configuren l'Associació i engloben més de 600 persones. Les Embaixades són un dels actes més emblemàtics. Vint-i-una peces, entre marxes mores i pasdobles cristians, conformen el patrimoni musical. “Este -comenta Jiménez- juntament amb la majestuositat de les desfilades, els grans boats a les Capitanies i el singular compàs de les esquadres dels dos bàndols, converteixen el Palamó en un escenari on es recrea la festa que commemora la història de la Reconquesta cristiana sobri les terres ocupades pels àrabs”.
el Rebolledo
L'Associació de Moros i Cristians del Rebolledo va començar el seu camí al voltant de 1994 i dos anys després ja es van constituir les primeres comparses. Les festes se celebraven a l'anomenat Passeig Major fins que el 2001 es van adquirir els terrenys on s'assenta l'actual Casal Fester. Són més de 200 festers, pertanyents a les sis comparses, els que recreen, cada mes de juliol, la història de la Reconquesta a les partides rurals.
"Desfilades, embaixades i revetles -ha ressenyat Jiménez- embolicades en tradició popular converteixen El Rebolledo en un lloc d'obligada visita per al gaudi de la festa i la cultura".
Sant Blai
Els Moros i Cristians de Sant Blai sorgeixen, de manera espontània, el 1943. Van ser un grup d'alcoians, sota la tutela de la foguera, que vestits amb llençols, tovalloles a manera de turbants i escombres a l'espatlla, van desfilar a ritme de marxes mores. L'any següent, amb vestits llogats a Alcoi, es va començar a oficialitzar la celebració.
“hui dia -sosté Jiménez- “marca una fita diferenciadora a Alacant, amb un estil inspirat en Alcoi, cosa que la fa posseïdora de més puresa, excel·lència i elegància, amb una ràpida incorporació de la dona en tots els àmbits”.
La música és una de les senyes d'identitat dels Moros i Cristians de Sant Blai. Té 93 peces musicals pròpies. La primera, del 1951 i el 2022, es van registrar cinc estrenes. Prop de 2.000 músics participen a les Entrades mora i cristiana. Un dels moments més esperats és el Concert-Homenatge a la Música Festera.
La cultura és un altre dels àmbits festers en què destaca Sant Blai. Es condensa, entre d'altres activitats, amb el concurs de dibuix infantil, l'exposició de fotografia festera, la revista anual, l'arxiu gràfic “San Blas Històric”, els dos grans quadres pintats per Gastón Castelló el 1956, o els “historicistes” vestits festers, seguint els criteris d'elegància i senzillesa de la muntanya alacantina.
L'edil, en defensa de la petició, argumenta que “la manera de fer la festa de Sant Blai conté altes dosis d'excel·lència. Manté el seu estil de puresa característic, aprofundint en les senyes d'identitat. Perquè mai no es puga arrencar este arbre fester”.
Altozano
L'embrió dels Moros i Cristians d'Altozano es pot situar el 1945 quan un grup de veïns del barri va començar a disfressar-se amb l?únic acompanyament d?un tambor i una trompeta. Va començar a prendre apogeu a la dècada dels anys 50 del segle passat a causa de l'estreta relació establerta entre els festers de Monforte del Cid i Altozano.
La fundació se situa el 1952 amb la creació de la comissió presidida per Enrique Estevez. Van anar creixent fins al 1958 i, després d'uns anys d'absència, es van reprendre el 1973 sota la denominació de Festes Populars Civico-Religioses del Barri d'Altozano. És el 1980 quan adquireixen la categoria d'oficials en constituir-se l'Associació de Comparses de Moros i Cristians d'Altozano. La bibliografia de la Festa es va ampliant de mica en mica amb la publicació anual de la Revista Oficial, amb un bon nombre d'articles de recerca i històrics.
Els Moros i Cristians d'Altozano sempre han estat un referent per a futurs festers. Un dels exemples clars és l'Escola-Taller d'Embaixades que, des del 2010, s'ha convertit en un referent provincial i nacional. Actualment són quasi 700 els festers, pertanyents a tretze associacions, les que recreen la història de la Reconquesta. Són, finalitza Jiménez, "una mostra de tradició popular, valor, antiguitat i capacitat per a l'atracció de visitants que s'han posat de manifest al llarg de la seua història".
