El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la consellera de la consellera de Justícia Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, han presentat este dilluns 30 de maig la nova Ciutat de la Justícia d'Alacant, un projecte esperat des que l'any 2000 es va enderrocar l'antiga Caserna de San Fernando, a l'avinguda d'Aguilera i se'n va anunciar la ubicació en este entorn al costat de l'espai que ocupen els Jutjats al carrer Pardo Gimeno. “L'obra més emblemàtica del Consell aprovada el 2018”, que ve a “saldar un deute amb els alacantins i alacantines, ja que la ciutat és l'única capital de província” que no comptava amb esta infraestructura, ha explicat la consellera.
La nova Ciutat de la Justícia neix sota el nom de Ciutat de la Justícia d'Alacant Rafael Altamira. L'obra de l'últim edifici que ve a completar l'àrea començarà a l'últim trimestre del 2023 i es preveu acabar el 2025, amb una durada de 33 mesos. Preveu “suturar” una bretxa urbana entre Alipark i Princesa Mercedes amb un edifici de set plantes on s'ubicarà el primer Institut de Medicina Legal i prestarà servei a un partit judicial de 400.000 habitants.
En total, seran més de 48.000 metres quadrats en 7 altures, amb 51 òrgans judicials i espai de reserva per a futures ampliacions i integrarà tots els serveis engegats per la conselleria com l'oficina d'atenció a víctimes de violència de gènere o l'oficina d'atenció del delicte i dos macrosales de judicis. Incorpora un avançat sistema d'eficiència energètica i climàtica integrant a la seua estructura panells solars. L´exterior de l´edifici comptarà a més amb una plaça cívica. La inversió global és de 85,6 milions, més d'un terç del pressupost del Pla d'Infraestructures aprovat pel Consell, i "la inversió més gran en una seu judicial dels últims vint anys", la qual cosa la convertirà en "símbol d'una justícia eficient, moderna i pròxima", ha manifestat la consellera.
El projecte ha comptat amb estreta col·laboració amb l'Ajuntament d'Alacant. L'alcalde Luis Barcala ha assenyalat com a peculiar que “una conselleria i un alcalde s'arremanguin literalment les mànigues i es posin a treballar, però el compromís era terrible. El deute que hi havia amb la ciutat d'Alacant, l'únic capital, però no només l'únic capital, sinó l'únic seu que no tenia Ciutat de la Justícia era absolutament inadmissible”. Explica que va ser un compromís de la consellera amb ell des de l?inici de la legislatura. "Hem hagut de salvar esculls molt importants, que inclouen la modificació del pla general per a l'encaix".
El president Ximo Puig, per part seua, destaca que cada any un milió de persones assisteixen a algun tipus d'acte judicial. També ha explicat que la decisió que porti el nom de Rafael Altamira constitueix un “reconeixement necessari” a un dels espanyols “més il·lustres i menys coneguts”, de qui ha valorat el seu llegat pacifista i el compromís per la defensa dels drets humans.
D'altra banda, ha defensat l'aposta del Consell per continuar avançant en el model humanista de la Justícia amb més recursos humans, amb la digitalització i la sostenibilitat del servei, i amb la millora i l'ampliació de les infraestructures judicials.
En concret Ximo Puig ha assenyalat que la Generalitat crearà 3.000 places noves per a l'Administració de Justícia, cosa que millorarà l'atenció a la ciutadania; i ha mostrat l'aposta del Consell per implantar un nou sistema de gestió processal amb vistes telemàtiques, així com per millorar l'eficiència energètica a través de la instal·lació de panells solars a totes les seus judicials.
Pel que fa a les infraestructures judicials, el cap del Consell ha recordat que el pressupost de la Conselleria de Justícia per a la millora de les seus judicials s'ha multiplicat per 6 des del 2015, passant de 10 a 60 milions d'euros.
Finalment, ha destacat que fins al 2023, el Consell licitarà projectes per 277 milions, principalment a la província d'Alacant, com les noves seus judicials de Villena, la Vila Joiosa i Alacant, i amb l'ampliació i reforma de les seus de Orihuela i Dénia.
Durant l'acte també hi eren presents representants d'UGT per reivindicar l'augment de plantilles a Alacant, que en departaments com a 1a Instància es troben al “top 5 d'endarreriment de tot Espanya”. En un comunicat reivindiquen que “necessitem més dotació de personal per jutjat, almenys en un 20%, cosa que suposa a la pràctica un gestor i un tramitador més per cada jutjat que superi en un 150% la càrrega de treball establerta pel Consell. General del Poder Judicial”.
El cap del Consell ha abandonat els Jutjats de Benalúa després d'acomiadar-se de les nombroses personalitats que han assistit a la presentació. Per compromisos d'agenda no ha pogut respondre les preguntes dels periodistes.
