Una enquesta de satisfacció amb la neteja viària a 6.863 veïns de 69 ciutats espanyoles feta per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) apunta resultats mediocres a dos de tres localitats. De fet, una de cada tres suspèn, com és el cas d'Alacant, que quatre anys després de l'última enquesta es torna a situar com la segona
Entre la dotzena d'aspectes relacionats amb la neteja urbana que han avaluat els veïns de les grans urbs de la Comunitat Valenciana, les pitjors qualificacions fan referència a la presència excessiva d'excrements canins a les voreres, a l'acumulació de restes al costat dels contenidors, a la brutícia derivada dels botellons ia la falta de neteja general a les zones de l'extraradi.
En general, les grans capitals mediterrànies i del sud amb una gran afluència turística concentren les valoracions més baixes, però no sempre és el cas. Entre les pitjors destaquen Palma, Alacant i Sevilla, seguides de Sant Sebastià dels Reis, Las Palmas de Gran Canària, Barcelona i Madrid.
València, per part seua, també suspèn, encara que els seus resultats no són tan dolents. Mentre que Castelló obté un aprovat i se situa per sobri de la mitjana, però ha baixat 10 punts sobri 100 des de l'anterior enquesta de 2019. Elx és, entre les quatre poblacions de la Comunitat Valenciana, la que obté millors qualificacions dels seus veïns, sobritot a l'apartat de parcs i jardins, però encara en tenen molt millorar.
Entre les poblacions amb millors qualificacions en neteja dels seus veïns, sobriixen Oviedo, Bilbao i Vigo, per este ordre. Els segueixen Pamplona i Albacete, esta darrera després d'una pujada d'11 punts sobri 100 davant l'enquesta anterior. Altres pujades notables al rànquing són les de Guadalajara, que augmenta 25 punts; així com Lugo i Jaén, que tenen ara 18 punts més.
Es podria pensar que una inversió més gran en neteja millora necessàriament les valoracions, però no passa així. Pamplona i Albacete, dos de les ciutats més netes segons els veïns, gasten 46 euros a l'any per resident en esta partida, davant dels 58 euros d'Alacant, per exemple. El que sí que influeix de manera positiva és el nombre de dies de pluja. Però sobritot l'assiduïtat de les tasques de neteja: com més freqüència d'escombrada i de baldeig declarada, millor qualificació. Així, els ajuntaments traurien millors notes a força de més aigua i més escombra sense necessitat de maquinàries cares, sobritot en zones de la perifèria, on sembla que es fan servir poc.
Per tot això, OCU demana als consistoris l'augment de la freqüència d'escombrada i baldeig dels carrers, així com un major control dels excrements canins. De fet, el nombre de multes per no recollir els excrements del gos és anecdòtic; ia la majoria de les ciutats es considera una falta lleu. De la mateixa manera, és vital que els ajuntaments parin atenció a les queixes dels seus ciutadans, cosa que no sempre passa.
