L'Alhambra de Granada ha incorporat per primera vegada als horts quatre granats Mollar d'Elx que compten amb Denominació d'Origen Protegida.
La regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Elx, Marga Antón, el president de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) de la Granada Mollar d'Elx, Francisco Oliva, juntament amb la directora general del Patronat de l'Alhambra i El Generalife, Rocío Díaz, i membres del servei de Jardins, Boscos i Hortes del monument nassarita han plantat els exemplars.
Per a l'edil “és un orgull que un dels cultius estrella del Camp d'Elx siga present en un espai tan màgic, únic i singular com és l'Alhambra de Granada”.
Dos dels magraners de la varietat mollar d'Elx, que és l'única del món amb Denominació d'Origen Protegida (DOP), s'han situat en una de les hortes medievals del Generalife, al costat del Passeig de les Nogueres i davant del Passeig de les Torres, per tal que puguen ser observats per tots els visitants de l'Alhambra. Els altres dos s'han incorporat juntament amb la col·lecció de granats històrics i tradicionals que està desenvolupant el patronat, a l'horta Merceria, la més alta de les quatre hortes nassarís que posseeix l'Al-famada.
Francisco Oliva, president de la DOP de la Magrana Mollar d'Elx, ha assenyalat que "els quatre exemplars que s'han plantat tenen una edat d'uns 4 anys amb l'objectiu que la tardor que ve puguen aparèixer els seus primers fruits".
Per la seua banda, la directora general del Patronat de l'Alhambra i Generalife, Rocío Díaz, ha afirmat que el magrana “és un arbre simbòlic per a la ciutat i per al monument de l'Alhambra i el Generalife” ja que es tracta d'“un fruiter amb un valor productiu i ornamental molt destacat a l'època nassarita. Forma part d'alguns dels espais més emblemàtics de tot el recinte monumental i este és l'interès que n'ha despertat l'ús i les característiques que el Patronat de l'Alhambra i el Generalife, en col·laboració amb la Universitat de Còrdova, va crear una col·lecció de granats tradicionals i antics recollits per tot el món”.
Esta col·lecció està formada per 26 varietats de magraners seleccionats des de l'Iran al Marroc i s'hi acaba d'incorporar la varietat mollar d'Elx que compta amb Denominació d'Origen Protegida.
El president de la DOP de la Magrana Mollar d'Elx ha agraït a Marga Antón les gestions realitzades i ha afegit que “el fet de tindre granats de la nostra varietat a l'Alhambra és un honor per al Consell Regulador”.
"Estava clar que la nostra fruita i la ciutat que porta el seu nom s'havien de trobar en algun moment i no hi ha res més bonic que esta trobada es produeixi en un lloc tan especial com és l'Alhambra", ha afegit.
De les Jornades de Paisatges Culturals d'Elx a l'Alhambra
La plantació de granats d'Elx a l'Alhambra va començar a forjar-se amb motiu de la celebració de les Jornades Tècniques Paisatges Culturals Agrícoles organitzades per l'Aliança Paisatges Culturals i l'Ajuntament d'Elx.
En esta trobada, la regidora il·licitana de Cultura va mantindre una conversa amb responsables del Servei de Jardins, Boscos i Hortes del patronat de l'Alhambra i el Generalife i, per això, va sorgir la possibilitat d'incorporar a la magrana mollar d'Elx a la col·lecció de espècies arbòries d'este conjunt monumental declarat Patrimoni de la Humanitat.
La magrana mollar d'Elx destaca per la dolçor i la llavor és tova i comestible. Pel que fa al seu aspecte exterior, el color de la fruita oscil·la entre el crema i el roig depenent del sol que rep la magrana a l'arbre.
El magraner a Elx ia l'Alhambra
El magraner és originari d'Àsia, Pèrsia i l'Himàlaia Occidental; van ser els cartaginesos els que van introduir el granat a terres mediterrànies arran de les guerres púniques i la seua major època d'esplendor vi de la mà de la influència àrab a Espanya.
En este sentit, la presència del granat a les hortes medievals de l'Al-famada està àmpliament documentat, segons Expiración García, autora del llibre 'Hortes del Generalife – Paisatges agrícoles d'Al – Andalus', que assenyala que no només era un cultiu de constant presència en elles sinó també com un producte de collita utilitzat en forma d'adehala als pagaments de la Corona.
En el cas de Elx, els orígens del magrana es remunten al segle I-II aC a les restes de magrana carbonitzada i ceràmica de magrana trobades al Jaciment Arqueològic de l'Alcúdia, lloc on es va trobar a la Dama d'Elx. Les primeres referències comercials es remunten a l'any 1864, quan els horts de magraners comencen a substituir els oliverars, i l'any 2016 es va aconseguir la Denominació d'Origen Protegida per a esta varietat autòctona que es cultiva a 40 municipis del sud d'Alacant .
En l'actualitat, Elx concentra al voltant del 75% de la producció nacional de magranes, són els principals productors europeus de magranes i els únics al món que compten amb el segell de qualitat diferenciada de la Denominació d'Origen Protegida.
El magraner a l'agricultura andalusina
Tots els autors i calendaris agrícoles andalusins esmenten el magraner sota els termes rumman per als cultivats i yullanar per als que creixen de forma silvestre. Autors com Ibn Bassal, Abu I-Jay i Ibn al-Awwam demostren tindre una àmplia experiència en el seu cultiu. Dins dels magraners cultivats reconeixen uns de fruits dolços, altres àcids o agres i altres agredolços.
Al-Tignari a més esmenta granades d'altres sabors: astringent, amarga i insípida. Estes autors citen també granades de menor qualitat, com la porcina, la safarí (Ibn Wafid), la llisa, l'obesa, orbicular o sucosa, la costi, la lenticular, la murciana i l'acidrada, totes elles dolces; també la rumi, que és curpulenta i polposa de gra roig no gaire intensa (Ibn al-Awwam).
Entre els usos esmentats destaquen els medicinals, especialment compendiats per Ibn al-Awwam i al-Tignari. Per a estes usos es prefereixen les magranes agres o, en tot cas, la combinació d'agres i dolces. El seu suc va ser usat com a col·liri en tractaments oculars per a les taques de la còrnia i també com a antifebrífug. L'arrop de la varietat dolça s'utilitzava com a antitusigen i expectorant, així com cardiotònic i diürètic.
