Alfredo Gómez Gil va presentar el seu poemari Filaments al Casino de Madrid

Per Pilar Galán García

631

El 14 de maig la sala Príncep d'al Casino de Madrid es va engalanar per assistir a la presentació de l'obra Filaments, bell llibre de poemes escrit pel poeta alacantí Alfredo Gómez Gil.

Mai una veu tan càlida i suggerent, trencada moltes vegades per l'emoció, ungida en altres ocasions per la passió i la sensualitat, va fer que tot el saló vibrés estremit amb els versos d'este gran poeta que camina amb pas ferm amb els peus a terra , però amb els ulls fixos en les estrelles.

I va ser aquella tarda primaveral quan em vaig topar de cara amb una poesia nova, fortament entroncada a la vida mateixa, a l'esdevenir de les coses petits que ens marquen diàriament, descrites amb la mirada penetrant del que sap aprofundir en el cos i el ànima de les persones i de les coses, per extreure'n la seua veritable essència, que de vegades té el sabor dolç del nèctar i d'altres l'amargor de la fel. Però és en esta dicotomia on Alfredo troba el sentit de la vida i la del seu “jo” més íntim, per després transformar-ho tot en poesia:

 

«Absolt el pecat de lliurar

entregar-te el que el cerç em va donar:

ulls impertèrrits a l'gest

llavis arrodonits a el vers

olfacte obrint-se en somriure

oïdes ansiosos d'sospir

tòrax ple d'indulgència »

 

Així, han anat brollant de la seua ploma poemes bellíssim, perquè l'autor de filaments, És abans de res, un ésser ferament humà i profundament diví, per la bellesa que desprenen els seus versos.

Tota la seua obra està immersa en una resplendor pur i diàfan que fa que els seus sentits aflorin i es desbordin en un cant embriagador que arrasa tot el que troba al seu pas contagiant el seu entusiasme i vitalitat.

No obstant això, és en la seua trobada amb l'estimada on realment va a sentir-se transformat per esta força incommensurable que tot ho fa més sublim:

 

«Amando vaig saber la qualitat de l'tacte

com tu vas conèixer de l'amor la meva

estimant produïm constant l'aleteig

i estimant prosseguiré teu sempiterna partitura »

 

I és que l'amor té una presència fonamental en els seus versos en els quals irromp com un sentiment profund, pletòric i avassallador amb este toc sensual i en ocasions eròtic que el fa tan personal, perquè no hem d'oblidar que com a bon mediterrani, nascut a Alacant , sap barrejar a la perfecció la sensualitat i l'hedonisme:

 

«Disfressant teu nom

amb orquídies apunyalades

ens anem a l'figón

a paladejar beuratges

el teu carnosa boca,

alguna cosa ja desgastada

per continus impresos »

 

És en este poemari on Alfredo va desgranant a cop de boniques imatges el seu propi periple com remolí imparable o com a gaudi eteri i espiritual, que es fusionen i es retroalimenten.

Tenen els seus versos este halo de nostàlgia que de vegades s'entreveu en els seus records perquè ell com ningú, ha sabut esprémer la vida fins a l'última gota amb passió d'enamorat:

 

«Et somiaré ... et seguiré somiant

allà on el bes trenqui el seu simpleza.

et ensoñaré ... et seguiré somiant

aquí on l'ombra no desperti »

 

La seua poesia és un diari íntim on pàgina a pàgina se'ns van descobrint vivències personals, anhels complerts, tempestes amoroses que van descarregar convertides en pluges manses i purificadores.

Així, la vida mateixa es fa bella temptació que el convida a creuar l'oceà i buscar horitzons oberts a noves experiències, que el portaran a conèixer diversos països amb els seus enriquidores cultures que van convertint a l'poeta en un home universal que ha sabut fer de la seua existència un cabal de somnis complerts.

Encara que ell mateix amb ironia es pregunta el per què se n'ha anat tan lluny, si el millor ho té aquí, com reflecteix a «Pòlissa»:

 

«Vaig marxar d'Ulisses barat

a recorrerme tendències

i a la tornada vaig descobrir,

des de la vora del teu pit

fins al meu sola i gola

alerta i definitiva

la meva afició assegurada »

 

Fonamentalment és en estes temps actuals, on la pressa i l'efímer semblen imposar-se, quan necessitem veus molt ferms arrelades en allò autèntic que ens façan valorar el realment important.

La veu d'Alfredo, s'imposa amb força ja que sap unir la saviesa de la maduresa amb la joventut de cor per ensenyar-nos a transitar amb els ulls oberts i l'ànima expectant descobrint tot el que el món té de bellesa, misteri, ironia:

 

«Negre sobre blanc,

blanc sobre negre

anelles entrellaçades

de olímpica sang. »

 

A través de la seua obra descobrim com els seus poemes estan dotats d'un gran estrip i realisme expressiu, que han anat convertint el seu caminar en pura poesia, mostrant-nos el que estava amagat o en el que ningú havia sabut endinsar-:

 

«No, no em disuelvas

en basses d'ordinaris brous,

obvi que has canviat el Misere

per batuta o canó

de el concert d'estridències. »

 

Sempre ens quedaran els seus versos ressonant en la nostra memòria perquè apunten cap a valors eterns:

 

«Vull fer una cançó sense sang

sense morts perduts d'esperança

sense odi de proclamacions subalternes

sense eludir el dolor en cap causa. »

Per Pilar Galán García