Notícies d'Alacant i província

dilluns, 22 abril 2024

Alfonso Ortuño, Fill Predilecte de la Ciutat de Orihuela

L'acte del nomenament ha tingut lloc al Teatre Circ “Atanasio Die” a les 12.00hi ha comptat amb la presència de la Corporació Municipal

L'alcalde de Orihuela, Pepe Vegara, ha atorgat este matí la distinció de Fill Predilecte de la Ciutat de Orihuela a Don Alfonso Ortuño Salar, en un emotiu acte en què els oriolans li han retut homenatge.

L'acte del nomenament ha tingut lloc al Teatre Circ “Atanasio Die” a les 12.00hi ha comptat amb la presència de la Corporació Municipal, així com d'altres autoritats. Així mateix, centenars de persones s'han donat cita en este esdeveniment protocol·lari, per retre homenatge a l'oriolà, que ha començat amb la lectura de l'acta plenària del mes de desembre passat en què la Corporació Municipal va aprovar per unanimitat esta distinció tan especial i que ha estat promoguda per la recollida de firmes d'oriolans, associacions i entitats, proposta acollida pel mateix alcalde, Pepe Vegara, per elevar-la a ple.

Un vídeo amb imatges ha resumit part de la seua trajectòria davant de tots els assistents. Posteriorment, l'alcalde de Orihuela, Pepe Vegara, ha fet entrega a l'homenatjat d'una placa que acredita Don Alfonso Ortuño Salar com a Fill Predilecte de la Ciutat de Orihuela.

Després de les paraules d'Emilio Ortuño, germà del Fill Predilecte, ressaltant l'amor que Alfonso Ortuño té per Orihuela a la que ha portat per tots els racons en què ha estat, Alfonso Ortuño s'ha dirigit a tots els assistents emocionat i amb el sentit de l'humor que el caracteritza assenyalant que “diré a la mare de qui sóc predilecte que la vull un disbarat i que mai no m'havia fet un regal tan entranyable. Perquè tindre el favor de senyora tan brillant m'omple de tal orgull que he arribat a preguntar-me si en comptes d'un ximple corrent jo fos un ximple important. Sense tindre això molt clar seguiré endavant”.

Ortuño ha continuat recitant la seua vinculació amb la seua terra natal. “He portat la Senyera orgullós pels seus carrers, m'he enrolat a la morisma amb tres o quatre ricars, (que són el diví nèctar d'oriolans musulmans). Per si això fos poc que ja és per si mateix important els paisans de Orihuela i els seus dignes mandamasos, perquè tot cal dir-ho han decidit anomenar-me predilecte del meu poble, demanar més ja no em cap. Doncs m'embarga l'emoció que és l'única cosa embargable que tinc en este moment. Així que dilecta mare tot el meu amor i mil gràcies per este tendre detall”.

Després de signar al Llibre d'Honors de la Ciutat de Orihuela, l'alcalde, Pepe Vegara, li ha fet entrega de l'acta plenària que va acordar este nomenament que ha rebut hui.

Posteriorment, ha estat el torn de l'alcalde de Orihuela, Pepe Vegara, que ha assegurat que “parlar d'Alfonso Ortuño per a mi és molt fàcil i difícil alhora. I esta bipolar circumstància rau en el fet que per a mi parlar d'Alfons és parlar de l'amic i del mestre, de l'home conversador i del pou anecdotari més profund amb què he ensopegat a la meva vida. Parlar d'Alfonso Ortuño per a mi és parlar d'afecte, respecte i sobritot admiració. De l'amic, molt sovint, és fàcil parlar, però del que s'admira només se'n pot parlar des de dos postures: La primera, que és la que porta a l'orador pel camí de la descripció pura, no gaire càlida, quasi matemàtica, científica, d'allò que s'admira, això, coincidiran amb mi de vegades no és senzill ja que un no ha d'entendre massa d'allò que li causa admiració. I la segona, que és la que empeny el qui parla, a expressar-se des de l'emoció que provoca allò que admira. L'emoció, si embarga de debò, minva qualitats i presenta, com dic, dificultats a qui està en l'ús de la paraula”.

Vegara ha fet també referència a l'admiració que sent per Alfonso Ortuño, però obviant façalitat i dificultat, tractant-se d'Alfonso jo no tinc més remei per parlar de l'admiració que sent per ell, que fer servir esta segona via, l'exaltada, la vehement, l'apassionada. La que brolla des d'aquelles parts del nostre ésser que un no sap ben bé explicar quines són, ni on dimonis estan instal·lades, però que fan aflorar en cadascun les més intenses de les emocions”.

Ha continuat indicant que com “tots els que el coneixem sabem –ja ho deia abans– que Alfonso per la seua increïble trajectòria guarda milions d'amics, alguns cèlebres, altres també i alguns no, i que les seues anècdotes amb molts són dignes de ser guardades en un llibre que de ben segur tindria diversos toms, recorro a una que compartim i que serveix com a botó de mostra per explicar estes sentiments i emocions de què estem parlant”.

L'alcalde recordava les trobades amb el Fill Predilecte: “Així m'han fet sentir moltes vegades no només les obris, sinó les converses amb Alfonso. Ell és així, un senyor en què es barregen per bé dels que l'envolten i dels que no ho fan, intel·ligència, talent, creativitat, agudesa, sentit de l'humor i perseverança. De fet, crec que totes estes virtuts, menys la perseverança, i sobritot si parlem d'Alfons, són la mateixa cosa i es podrien resumir en la primera: intel·ligència. Així definiria jo Alfonso, com un oncle intel·ligent. Un oncle intel·ligent que suma a este do que li va atorgar el bon Déu el de la perseverança, el d'una capacitat per al treball fora del comú i això, amb permís de l'altíssim li ho ha donat ell a ell mateix i és més de la meitat del que, segurament, l'ha fet ser qui és. Parafrasejant Calvin Coolidge diré que estic segur que res en este món no pot prendre el lloc de la persistència. El talent –afirmava el trentè president dels EUA no ho farà–; res no és més comú que els homes amb talent que no han tingut èxit. El geni no ho farà; la quantitat de genis que mai no van obtindre recompensa és quasi proverbial. L'educació no ho farà; el món és ple d'abandonaments educats de persones que no van arribar mai a la seua vida ni un metre més allà de la seua pròpia educació. Són la persistència i la determinació les que són omnipotents”.

A l'ànima d'Alfonso, fent un resum, ha continuat Vegara, “cohabiten l'amor pel seu treball, la persistència i la determinació combinades amb la talentosa intel·ligència i un sentit de l'humor fora del que és corrent, ja saben vostès i si no ho saben els ho dic jo, que una de les frases que formen part de manera quasi capital de l'ideari d'Alfons és aquella que diu: 'Mare ho hem perdut tot menys l'humor'. Com deia tots estes ingredients ficats en una coctelera que cal reconèixer no és gaire gran, no excessivament aparatosa, però que, sens dubte, ajuda que la concentració de tots ells siga molt més intensa, dóna de resultes un home inquiet i divertit, savi a força de viure aprofitant la vida i encantador en tots els sentits que la paraula encantador té menys quan parlem de serps. Per això Alfonso Ortuño es mereix que Orihuela el seu poble i el nostre reconegue en ell este fill que l'ha portat per tot Espanya, este fill que haja estat on haja estat ha presumit d'oriolano i que, sens dubte, reuneix en la seua persona tots els mereixements perquè es converteixi en fill predilecte de la seua Orihuelica de la seua ànima”.

L´acte ha finalitzat amb les tradicionals fotos de família. Durant tot l'acte s'han escoltat diferents interpretacions musicals, a càrrec del grup Camerata Antigua-Orquestra Simfònica de Orihuela.