L'alcalde de Torrevieja, Eduardo Dolón, acompanyat pel regidor d'Igualtat, Tomàs Ballester, edils de l'equip de Govern i els portaveus dels grups municipals de l'oposició, ha llegit la moció institucional presentada pels partits polítics representats a l'Ajuntament de Torrevieja amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
MOCIÓ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Sra. Maria de l'Rosari Martínez Chazarra, portaveu de Grup Municipal Partit Popular a l'Ajuntament de Torrevieja; D. Andrés Navarro Sánchez, portaveu de Grup Municipal Partit Socialista a l'Ajuntament de Torrevieja; D. Israel Muñoz Guijarro, portaveu de Grup Municipal Els Verds a l'Ajuntament de Torrevieja; Sra. Maria del Pilar Gómez Magán, portaveu de Grup Municipal Ciudadanos a l'Ajuntament de Torrevieja; i, Pablo Samper Hernández, portaveu de Grup Municipal d'Somia Torrevieja a l'Ajuntament de Torrevieja.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En ocasió de la commemoració de el 8 de març, Dia Internacional de la dona, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies reitera el seu compromís i reivindicació amb els drets laborals i socials de les dones, reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació per la igualtat i l'equitat entre dones i homes.
Cada any celebrem el 8 de març des que, a proposta de Clara Zetkin, en la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores a Copenhaguen el 1910 es va establir esta data com el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Després de 111 anys, el moviment en defensa dels drets de les dones està més viu que mai. S'estén per tot arreu on les dones compartim lluites a través de les xarxes i ens recolzem per avançar en drets. A Espanya, el sufragi universal és aprovar l'1 d'octubre de 1931, este any celebrem 90 aniversari de la consecució de l'vot de les dones.
A la Comunitat Valenciana la defensa dels drets de les dones s'escampa de forma transversal i s'exerceix a les associacions veïnals, esportives, ecologistes, en defensa de la
salut, els drets humans, l'urbanisme, la cultura o l'educació.
A tot arreu, dones i homes amb tarannà feminista s'impliquen des dels seus organitzacions i ocupacions, recollint el testimoni dels moviments feministes, estenent el feminisme i la igualtat per tots els llocs.
La raó de ser d'estiguas accions és eixamplar i millorar la vida de totes les persones, garantint els drets de ciutadania i, especialment de les dones per aconseguir una igualtat real i efectiva, impulsant canvis socials estructurals per la inclusió social. Les polítiques d'igualtat busquen impulsar una societat plural i diversa, on els drets de les persones i la seua autonomia siga el centre de les polítiques. Perseguim una societat complexa, rica i diversa on cuidar, curar i criar siguen els eixos de la vida econòmica, social, política i familiar.
Este any, el 8 de març serà diferent. Patim una pandèmia mundial que no ens permet ajuntar-nos, ni tocar-nos, ni abraçar-nos. Este any no podrem eixir als carrers a manifestar-nos. I per això, la lluita pel feminisme i la igualtat, la lluita pels drets de les dones és més necessària que mai.
Cal estar atents / es ja que els avanços que s'havien aconseguit en els últims temps estan en perill de retrocés perquè la pandèmia reforça desigualtats i vulnerabilitats en els sistemes socials, polítics i econòmics.
L'impacte que està tenint la COVID-19 en les dones és més gran en el nombre total de casos tot i que la prevalença és més alta en homes. Estes factors tenen el seu origen en aspectes relacionats amb els rols de gènere i amb la precarització cap a les tasques de sosteniment de la vida que fan majoritàriament les dones. Entre d'altres:
Les dones suporten una major càrrega de treballs precaris i d'economia submergida, un treball invisible i no pagat que s'ha evidenciat encara més en la pandèmia.
Les dones estan majoritàriament en la primera línia de la feina de cures i atenció sociosanitària, tant en el treball de cures remunerat, com aquell no remunerat i especialment invisibilitzat.
El paper de cuidadora assignat a les dones posiciona les professionals sanitàries en la primera línia d'atenció i resposta a la malaltia, especialment les infermeres i les auxiliars d'infermeria i geriatria, així com el personal de neteja dels centres sociosanitaris.
La saturació de el sistema sanitari va comportar, entre altres, que en les primeres setmanes de pandèmia, les dones no van poder estar acompanyades en el part.
Les dones han patit una doble càrrega laboral, la de combinar el teletreball amb l'atenció de majors i criatures, especialment en els confinaments.
En el cas de dones que han hagut d'anar a treballar presencialment, tota esta situació s'ha agreujat i ha posat de manifest que la conciliació es sustenta en gran mesura en les esquenes de les mares i també a les àvies, que en pandèmia han hagut de deixar de prestar este suport indispensable.
Finalment, la violència de gènere s'ha intensificat durant el període de confinament.
La convivència confinada amb els seus maltractadors i la imposició de la distanciació social, s'ha incrementat en un 70% l'atenció dels centres Dona 24hores.
Així aleshores, resulta suficient evident que esta, com qualsevol crisi, afecta més a les persones amb més vulnerabilitats associades. En este cas a la situació laboral precària, de la falta de xarxa de suport o a el mercat laboral feminitzat en què es troben.
A més, esta crisi que ve a sumar-se -si no és un efecte- a les crisis econòmica i climàtica que ja arrossegàvem. Per esta raó, cal apostar per un model socioeconòmic sostenible, que poso la salut de les persones i el planeta en el centre de les polítiques, on les cures i el sosteniment de la vida estiguen en el centre.
Des dels ajuntaments, que som la primera porta a la ciutadania de les polítiques públiques, hem de fer un major esforç per contribuir a la igualtat real entre dones i homes,
donant suport a les propuestes d'igualtat per millorar la vida de les persones, de totes les persones.
És per això que proposem els següents ACORDS
PRIMER: Convidar la ciutadania a reivindicar un futur sense discriminació per raó de gènere i / o sexe on homes i dones formen part de la nostra societat en igualtat de drets i
responsabilitats. Reconeixem que la desigualtat es fonamenta en creences i comportaments amb base estructural diversa, i assumim la importància de promoure accions formatives i de sensibilització social.
SEGON: Insistim en la necessitat d'intensificar des del municipalisme polítiques d'igualtat de caràcter interseccional i transversal, (des de la mobilitat, atenció a col·lectius vulnerables,
coeducació i conciliació, fins infraestructures i esport) ia dotar-les. econòmicament intermediant l'elaboració de pressupostos amb perspectiva de gènere.
TERCER: Donem suport a les dones que viuen en l'àmbit rural i augmentar els esforços en el desenvolupament de polítiques encaminades a fomentar l'ocupació i l'emprenedoria, l'educació per a la igualtat d'oportunitats en este àmbit especialment.
QUART: Manifestem la importància d'aplicar i implementar la normativa vigent en matèria d'igualtat retributiva entre dones i home.
CINQUÈ: Reclamem, en l'actual àmbit de crisi sanitària, la ratificació de l'Conveni 189 de l'OIT (Organització Internacional de l'Treball) per la dignificació de la feina a la llar i les cures.
SISÈ: Reconeixem les iniciatives i accions de l'feminisme i assumim, com a pròpies, les esferes d'especial preocupació que afecten les dones: pobrisa, educació i capacitació, salut, violència, conflictes armats, economia, poder i presa de decisions, mecanismes institucionals, drets humans, mitjans de comunicació i medi ambient.
SETÈ: Reafirmar el nostre compromís amb la igualtat de tracte i d'oportunitats i amb el ple establiment d'una igualtat real i efectiva.
VUITÈ: Reclamem la necessitat de dotar les entitats locals dels mitjans necessaris per dur a terme les competències en matèria d'igualtat i garantir l'impuls d'actuacions que contribueixen a la convivència, el progrés i el desenvolupament social i econòmic sostenible.
