L'aprovació en Ple de la modificació puntual de el pla parcial de Alameda de la Mar, comunament conegut com Cala Mosca, ha generat una lògica i saludable inquietud entre els oriolans.

Que els nostres veïns opinin, vulguen saber i es preocupin per este expedient és el símptoma inequívoc que la Orihuela de 2021 és una ciutat viva, inquieta, compromesa i exigent amb els seus representants públics, però, a el mateix temps, és convenient que des del Govern Municipal -i en el meu cas com a regidor d'Urbanisme i planejament- expliquem el que s'ha aprovat i per què s'ha aprovat, despullant la nostra reflexió de les connotacions malintencionades que l'esquerra local pretén instal·lar en el debat públic. Són quatre, principalment, els arguments que fonamentaven la proposta d'acord i que tractarem d'explicar amb la màxima claredat:

1. No és un expedient nou

2. S'assegura la protecció d'espècies i de les restes arqueològiques.

3. Es garanteix l'execució d'infraestructures.

4. L'Ajuntament de Orihuela queda eximit de responsabilitat patrimonial.

2 de maig de 1995. Esta és la data en què va ser aprovat el Pla Parcial d'Alameda de la Mar, però ja cinc anys abans, el 1990, el Pla General d'Ordenació Urbana classificava el sector D-1 com a sòl urbanitzable programat.

Ens trobem, per tant, en la part final d'un expedient complex que afecta un sector física i jurídicament consolidat en el qual s'inclouen múltiples informes de diferents àrees municipals i en el qual els propietaris de el sector, com podem comprovar fent una anàlisi diacrònica , han complert amb totes les fases de planejament i gestió que exigeixen la normativa urbanística autonòmica i estatal.

Insistim, aleshores, en que el que s'ha aprovat no és una cosa nova, Sinó que el que fem amb esta modificació puntual no és més que preservar les espècies protegides de flora i fauna detectades a la zona, la jarilla cap de gat i la Tudorella mauretanica, respectivament, i culminar un procediment administratiu de què han participat tots els partits polítics que han governat la nostra ciutat en els últims vint anys. De la mateixa manera s'imposa a l'agent urbanitzador l'obligació d'execució de les mesures propuestes en l'informe de la tècnic municipal de Patrimoni, així com qualsevol altra que pogués ser imposada per l'administració valenciana.

Posats a explicar-ho tot, seria saludable que Carlos Bernabé i Javier Gràcia, regidors d'Canviem, els mateixos que no han fet més que intoxicar l'opinió pública, comptaran que el Jutjat del Contenciós Administratiu nº 1 d'Elx fa poc més d'un any ja els va llevar la raó en el seu intent de paralitzar esta iniciativa.

Com ha de ser en un projecte d'esta envergadura, els urbanitzadors hauran també implementar al seu càrrec totes les infraestructures necessàries, com ara una passarel·la de vianants o mesures de protecció acústica i, de la mateixa manera, tampoc s'aprovarà el projecte d'urbanització d'esta unitat d' execució fins que quede acreditada la garantia de la suficiència de la capacitat hidràulica de la xarxa de col·lectors de el sistema públic de sanejament i depuració d'aigües. En resum, no es concedirà cap llicència d'edificació si no hi ha plena seguretat que els serveis necessaris queden prèviament habilitats.

Reprenent la idea central de la nostra tesi -la consolidació de l'sector-, una novetat decisiva en l'acord adoptat és que este equip de govern salvaguarda els interessos dels oriolans ja que l'Ajuntament de Orihuela queda eximit de qualsevol responsabilitat patrimonial que pogués estar causada.

Escoltaran i llegiran insinuacions i acusacions de Canviem, veuran que la portaveu socialista es sumarà a el carro d'estes en lloc de dir públicament que els seus companys socialistes de València han donat el vistiplau a esta iniciativa i estan donant pressa perquè s'aprovi el projecte d'urbanització, però, més allà de consideracions personals de qui subscriu este article, més allà de consideracions polítiques que uns i altres hem esgrimit, hui catorze regidors hem alçat la mà per protegir el medi ambient, per a afavorir l'activitat econòmica i l'ocupació en el nostre municipi, per no hipotecar el futur de la nostra ciutat i per exigir que les coses es façan conforme la llei imposa. D'altres, tristament, l'han alçat per el contrari.

Josep Aix.

vicealcalde de Orihuela i regidor d'Urbanisme.