parlem amb Agatha Ruiz de la Prada poc abans que signi exemplars de la seua obra autobiogràfica, escrit en col·laboració amb el periodista Pedro Narváez, a la Fira de el Llibre d'Alacant. Ens confessa que “el llibre va com un tret”, i que li sembla més dur ser escriptora que no pas dissenyadora de moda. “Estic molt contenta, acabo de presentar el llibre a Saragossa, després he anat a Alcoi, m'han tret a El País, feia 38 anys que no em dedicaven ni una línia en este diari, m'han fet reportatges espectaculars a Hola, a Sálvame Deluxe, ia nivell internacional he portat el llibre a Mèxic i estic preparant la presentació a Xile”.
Pregunta. – Com sorgeix la idea del llibre?
Resposta. – A mi m'ho proposa Imelda Naranjo, editora de L'Esfera dels Llibres. Ella ha estat capaç d'organitzar-ho tot, jo ja tenia dos biografies pel món, però mai no m'havia plantejat parlar en profunditat de tot el que he viscut, crec que este era el moment apropiat, sóc gran i tinc més coses per explicar. Per cert, fa uns dies em va trucar Ramón Tamames, va estar adorable, em va dir que dels llibres que ha llegit este any, el meu li havia agradat molt, va estar molt educat, jo respecto molt la gent gran.
P. – Què pot trobar un lector en obrir el llibre?
R. - El que és divertit del llibre és que a cada lector li ha xocat una cosa diferent, per exemple, a alguns els sorprèn la meva relació amb els animals, o les meves opinions sobri la moda. És un llibre molt polièdric, molt motivador, i per descomptat trobarà les meves dos passions: la cultura i el treball.
P. – Vostè ha estat casada amb Pedro J. Ramírez, que en el seu moment va ser un dels periodistes més influents d'este país, com reflecteix esta època al llibre?
R. - És cert que, durant un temps, l'Innombrable va ser un dels tipus més importants d'este país, va tindre molt de poder, després ho va perdre i ho va passar fatal. Recordo moltes coses d'aquell període: el iot de Rupert Murdoch va estar amarrat davant de casa meva durant molts dies, i este si era un personatge poderós. Al saló de casa meva s'han decidit moltes coses transcendentals, per allà passaven molts polítics, periodistes, etc.
P. – Com recorda els seus començaments al món de la moda?
R. - El record genial, els meus començaments van coincidir amb la Movida madrilenya, va ser una sort, no hi ha hagut una època més divertida. Fixa't que amb tot just vint anys el New York Times em va dedicar una pàgina per a mi sencera. En aquella època, la premsa tenia més importància i la meva roba era totalment diferent, jo ja tenia una vinculació amb l'art, amb la cultura, abans la moda era sobritot costura.
P. – Vostè va ser precursora en moltes coses…
R. - Vaig ser precursora en comunicació i en màrqueting. Una de les coses més importants del meu llibre és que és molt sincer. L'altre dia em vaig trobar amb Marina Castaño, la vídua de Camilo José Cela, i em va fer la impressió que se sentia ofesa perquè explico algunes coses dels sopars que organitzava. Hi ha molta gent que no se sent còmoda, que se sent ofesa plenament pel que dic al llibre. La gent no accepta la crítica, el meu llibre és divertit, no he volgut dir gaires barbaritats. A Espanya hi ha molta autocensura, encara que no és el meu cas, però jo de la Reina Letícia he dit només l'u per cent del que podria haver dit. Amb altres persones no m'he tallat res.
P. – Com veu el món de la moda actualment?
R. - Crec que després del Covid hi ha hagut grans canvis. En principi ara mateix qualsevol persona pot anar ben vestida; els espanyols hem estat els reis de la democratització de la moda, Amancio Ortega en este sentit ha estat un geni. La moda ara mateix està més relacionada amb l'art i amb la cultura, les grans marques de moda inverteixen molt en art, ara hi ha una gran passió pels dissenyadors, tothom vol saber-ne coses. D'altra banda, estem en el moment en què la moda ha de ser sostenible, en tenim moltes ganes, però no sabem com fer-ho.
P. – Es defineix ara mateix com a feminista?
R. - Sempre he estat feminista, ho he viscut des de jove. A la meva família les dones han estat més riques que els homes, mai he vist les dones sotmeses, la meva mare no dissimulava, era una dona lliure, jo he treballat tota la meva vida i sempre he fet el que m'ha donat la gana.
P. – Com veu el panorama polític?
R. - Crec que actualment és molt difícil ser empresari, és molt difícil guanyar diners, encara que això no ho vegin els que no en guanyen, el món de la moda està arrasat, Inditex és un miracle. En dies com hui m'entren ganes de ser anglesa, són els millors en qüestions de posada en escena, ho han demostrat amb la coronació del Rei Carles. Jo sóc molt monàrquica, però crec que la monarquia espanyola hi té molt a aprendre.
