Mal començament de l'any per a l'ocupació a Alacant: 2.312 persones més en atur, el que suposa el pitjor inici d'any des de 2014. La caiguda en afiliació a la seguretat social és encara pitjor i s'anota una pèrdua de 6.983 afiliacions, que sumada a les de desembre i novembre passats suposaria que, en tres mesos, la mitjana de persones afiliades a Alacant s'ha reduït en 11.605 persones. Males dades, incompatibles amb el discurs de la recuperació econòmica. Després d'una pobra campanya nadalenca per a l'ocupació, la costa de gener perllonga la pèrdua d'ocupació.
La retallada de l'atur a Indústria (-473) i en Construcció (-327), al costat de el de el col·lectiu sense ocupació anterior (-187) no compensen l'important augment de l'atur registrat en el sector Serveis (3.123). L'ocupació en el sector serveis continua sent molt precari, conjuntural, estacional, volàtil, lligat a puntes d'activitat però que de cap manera s'està consolidant més que com precarietat. És urgent replantejar el paper de el sector serveis com a motor de l'ocupació ja que és un model esgotat i només mostra capacitat per generar més precarietat, és a dir, més pobrisa.
Cal assenyalar que, des de l'any 2007, l'augment de l'atur se situa en 72.628 persones, una xifra d'atur que, a més, ha crescut respecte a el mes de desembre passat quan va arribar a 62.845. A la fi, poc i malament ocupació és la norma en el mercat laboral alacantí.
Cal destacar, un cop més, que les dones tornen a ser les que més pateixen l'augment de l'atur. El 87% de la pujada de l'atur registrat correspon a dones. Segueix sent necessària la intervenció de les polítiques públiques per acabar amb la feminització de la precarietat.
Cau la mitjana d'afiliació i augmenta l'atur, però, la contractació augmenta tant respecte al desembre passat com a gener de l'2017. És un senyal clar que es tracta d'una contractació de molt baixa qualitat, i de curta durada. Més contractes per a menys persones d'alta a la Seguretat Social, és un senyal d'una ocupació precària, ocasional, sobri el que de cap manera es pot fonamentar un desenvolupament sostenible de la productivitat.
La cobertura per algun tipus de prestació continua sent molt més que insuficient per al nombre de persones excloses de la feina. Desembre de 2017 acaba amb 77.053 persones cobrant alguna prestació, fet que suposa més de dos mil prestacions menys que l'any anterior, mentre que, segons les dades de l'EPA, l'any va acabar amb 162.500 persones a l'atur, cosa que suposa que tan sols el 47% de les persones a l'atur perceben algun ingrés per la seua situació laboral, i que 4 persones a l'atur no perceben cap prestació. Una situació que continua parlant de desprotecció i d'un mercat de treball incapaç de generar feina suficient i de qualitat.
L'economia alacantina segueix falta de vigor i donant mostres de que el model productiu actual està esgotat. Ja no valen, si és que alguna vegada ha valgut, les polítiques actives a curt termini que només han consolidat la precarietat com a substitutiva de l'ocupació. Seguim insistint en la necessitat de transformar el model productiu, fer-lo sostenible, de qualitat i basat en energies renovables i en les noves tecnologies. La resta, seguirà sent posar pegats sense resoldre el problema.
És hora ja de començar a exigir canvis urgents. En esta línia situem la convocatòria de vaga feminista de dos hores per torn convocada pels sindicats majoritaris en línia amb la proposta de les associacions feministes de país. Acabar amb el masclisme en el mercat laboral és una prioritat inajornable.
