El trastorn per ús de videojocs o gaming disorder està inclòs a la darrera edició de la Classificació Internacional de Malalties de l'OMS, del 2018. Des d'aquell any, l'addicció als videojocs entre els adolescents espanyols ha augmentat del 6.1% al 7.1% el 2021, segons l'Enquesta sobri l'Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya (ESTUDES), que realitza la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobri Drogues.
En este context, el Grup de Recerca TXP de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) a Castelló, que lidera el professor Gonzalo Haro, responsable del Programa de Patologia Dual Greu de l'Hospital Provincial de Castelló, acaba de publicar els resultats de l'estudi per detectar què estils de socialització parental i quins trets de personalitat a l'adolescència predisposen a desenvolupar addicció als videojocs.
Les seues conclusions, publicades a la revista científica Frontiers in Psychology, revelen que l'estil parental amb baixa afectivitat i comunicació es relaciona directament amb l'addicció a videojocs, així com indirectament en subjectes homes amb inestabilitat emocional.
Els investigadors, pertanyents als Departaments d'Educació i Salut de la CEU UCH ia l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Provincial de Castelló, van fer un estudi transversal entre 397 adolescents de 3r i 4t de l'ESO de 6 instituts, dels quals el 6.8% presentava addicció a videojocs.
Segons destaca el professor de la CEU UCH, Gonzalo Haro, “els objectius de l'estudi han estat avaluar els estils de socialització parental relacionats amb l'addicció a videojocs en adolescents i identificar diferències en les pràctiques de criança rebudes per adolescents sense addicció a videojocs, amb un ús excessiu i amb addicció als videojocs”.
També s'ha estudiat la relació entre addicció a videojocs i els trets de personalitat de l'adolescent, la psicopatologia i els problemes de conducta, alhora que el paper del gènere en esta relació.
"Els resultats indiquen que el perfil principal d'adolescent amb addicció a videojocs és home, amb inestabilitat emocional i amb una relació paternofilial amb escàs afecte i comunicació”, assenyala l'investigador.
Estils de socialització parental
Pel que fa als estils de socialització parental, es consideren dos dimensions principals: el afecte-comunicació, relacionat amb el to emocional i el comportament dels pares cap als seus fills, pel qual els xiquets se senten estimats i acceptats com a individus dins de la família; i el control estructura dels pares, relacionat amb el grau d'intensitat o tipus d'influència que els pares exerceixen sobri el comportament dels fills.
Per això, es van fer servir dos qüestionaris per identificar els estils de criança: el qüestionari TXP de Socialització Parental, que identifica els factors de control-estructura, afecte-comunicació -tant des de la perspectiva de l'adolescent, com des de la dels pares- i els valors prosocials, així com la Escala de Socialització Parental (ESPA-29), que avalua la percepció de l'adolescent sobri la manera d'actuar dels pares en 29 situacions diferents.
El psiquiatre de l'Hospital Provincial de Castelló, Francesc Rodríguez Ruiz, que desenvolupa la seua tesi doctoral a l'Escola CEINDO del CEU sobri esta matèria, assenyala: “El nostre estudi reflecteix dos patrons d‟ús patològic de videojocs: un amb un perfil de joc excessiu, sense arribar a constituir criteris d'addicció, en què no influeix l'estil de criança, ni els trets de personalitat; i un altre, amb un perfil d'addicció a videojocs que presenten més problemes a nivell paternofilial, de personalitat i psicopatològic”.
Trets de personalitat
A l'estudi s'ha fet servir el qüestionari de personalitat 'Big Five' per a xiquets i adolescents, que avalua cinc dimensions relacionades amb trets de personalitat: la consciència, relativa a l'autonomia, ordre, precisió, perseverança i compliment de normes i compromisos; l'obertura, que inclou factors intel·lectuals, creativitat i interessos culturals; l'extraversió, vinculada amb la sociabilitat, activitat, entusiasme, assertivitat i autoconfiança; l'amabilitat, com a tendència a l'altruisme, prosociabilitat i grau de cooperació i sensibilitat envers els altres i les necessitats; i el neuroticisme o tendència a ser neuròtic i sentir-se incòmode, amb canvis d'humor, ansietat, depressió, descontentament i irritabilitat. "Estes resultats poden contribuir a dissenyar programes de prevenció específics per a este tipus d'addicció conductual als instituts", destaca Francesc Rodríguez Ruiz.
equip investigador
L'estudi “Relationship of Gaming Dissorder with parenting based on low affection-communication and personality trait of neuroticism in adolescents”, publicat a la revista Frontiers in Psychology, ha estat dirigit pel doctor Gonzalo Haro Cortés, professor de Salut Mental al Grau en Medicina de la CEU UCH a Castelló, investigador principal del Grup TXP i responsable del Programa de Patologia Dual Greu del Hospital Provincial de Castelló.
Els investigadors del Grup TXP participants a este treball són Francesc Rodríguez Ruiz, psiquiatre del Departament de Salut Mental de l'Hospital Provincial de Castelló i doctorand de l'Escola CEU-CEINDO; Maria Isabel Marí i Francisca Castellano, professores del Departament de Ciències de l'Educació de la CEU UCH de Castelló; Isabel Almodóvar, doctora per la CEU UCH i professora d'Infermeria a l'UJI; Ana Benito, de la Unitat de Salut Mental de Torrente; i Marta Sánchez Llorens, psiquiatre de l'Hospital de Manises.
Més informació sobri l'article “Relationship of Gaming Dissorder with parenting based on low affection-communication and personality trait of neuroticism in adolescents”, a Frontiers in Psychology:
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2023.1147601/full
