31 d'agost i el preu de la llum segueix en màxims. Quan sembla que un dia ha tocat sostre, a l'endemà és superat. Demà (1 de setembre) està previst abast els 132,47 euros el megawatt hora, un 200% més que el mateix dia de l'any passat. Però igual, quan llegeixin això, este registre ja haurà quedat obsolet perquè l'escalada no té fi o, almenys sembla, que ningú pot o vol posar-li un desenllaç.

Este context està alterant la situació de moltes famílies que veuen com s'ha incrementat, de forma exponencial, el rebut de la llum en un mes asfixiant, que ja de per si ens obliga a portar una despesa superior, però una mica més preocupant, fins i tot, és que està afectant moltes empreses que no els quedarà altra que traslladar este increment en els preus dels productes que venen. O això o rebaixar costos, o el que és el mateix, prescindir de treballadors. Més atur en un país minvat per la crisi econòmica generada per la pandèmia i que no té aspecte de resoldre per la inacció de Govern de Pedro Sánchez.

El que estem vivint este estiu amb el preu de la llum és l'última conseqüència d'un govern sense rumb, a la deriva que, conseqüentment, amb les seues decisions o sense elles ens arrossegarà a tots fins al fang. Porten marejant des de fa mesos amb les mesures que van a prendre per rebaixar el rebut i, a dia d'hui, res s'ha concretat, com tot el que passa en este desgovern. Només saben tirar-li la culpa d'este disbarat a el Partit Popular però, per si algú no se'n recorda, va ser durant els mandats de Felipe González en què es va començar a privatitzar Endesa i es va introduir l'IVA en la factura elèctrica.

Però, independentment de tot això, Sr. Sánchez oblideu-vos de tot, de culpes i culpables, i treballi per la seua País. Espanya necessita un govern fort i estable. No necessitem continuar sent la riota d'Europa i el món. Ja n'hi ha prou de promeses incomplertes. M'agradaria, de debò, els ho dic de cor, que alguna cosa del que fes tingués èxit pel bé de la nostra nació, però, lamentablement, és que no li puc donar l'enhorabona per res. Ni tan sols la vacunació avança al ritme que hauria (encara no s'ha arribat al 70% promès a l'agost), però el pitjor és que moltes empreses i autònoms continuen esperant les tan promeses ajudes del Govern Central que mai no arriben ni arribaran, com les de la DANA, pels danys ocasionats a la nostra ciutat.

Tot, un despropòsit. En el pla intern, té una Espanya que viu el miratge econòmic de l'estiu, però que es trobarà amb la realitat de la tardor i de l'cru hivern a el no haver pres cap disposició que doni peu a la recuperació econòmica, que tant necessitem. Moltes famílies ho estan passant malament. Moltes empreses estan a la vora de l'abisme. Encara hi ha molts espanyols a ERTE, que no saben si acabaran en un ERO definitiu i, mentrestant, el nostre President segueix de vacances, no estivals, que estes les puc arribar a entendre, sinó perpètues.

Pel que fa a política exterior, no anem gaire millor. Ens venen, ara, que s'ha tancat la crisi amb el Marroc que mai no es va haver de produir amb qui ha de ser sempre un dels nostres majors aliats internacionals, sobritot, per la seua cooperació en matèria antiterrorisme. I, este darrer dia d'agost, seguim esperant que algú doni explicacions a l'eixida del contingent espanyol de l'Afganistan.

Com hi veuen una dels verbs que més es repeteixen en este article és esperar. I cansats estem ja d'això. Volem, Sr. Sánchez, que prengui decisions importants que beneficiïn el conjunt dels espanyols. Comenceu per posar límit a el tema de la llum. Per cert, l'increment de l'preu de l'megawatt és similar a la pujada en la nòmina d'assessors del seu Govern que ja va per 764 i ens costen més de 40 milions d'euros a l'any.

Sr. Sánchez governi o convoqui eleccions. Actuï o dimiteixi. Espanya no pot esperar més.

Dàmaso Aparicio.

President de el Partit Popular de Orihuela.