Les tres ferides i vint-veus que ressusciten a Miguel Hernández

Els membres de l'Associació Cultural Camins van posar la veu als versos de poeta oriolà al Casino d'Elx

1235
XNUMX:XNUMX ferides Diario de Alicante
Josep Manel Sánchez

En la nit d'ahir, la Associació Cultural Camins van oferir un recital al Casino d'Elx sota el nom "Amb tres ferides jo. Recordant a Miguel Hernández". Amb el suport de la Fundació Joan Perán Pikolinos, la Universdidad Miguel Hernández i l'Ajuntament d'Elx entre altres, els vint-i-membres d'esta associació van fer un repàs de la vida de l'poeta oriolà entre vers i vers, sota la direcció de Antonio V. Chinchilla. Com a novetat, van recitar el poema inèdit i amb prou feines conegut d'un poema de Miguel Hernández que tenien els descendents d'Elvira, germana de l'poeta. Este poema sota el nom "Al meu amic Manolo, aiguader ofegat", va ser un poema elegíac que té molta similituds amb l'altre poema que més tard fes al seu amic José Ramón Marín conegut sota el pseudònim de Ramón Sijé. L'Associació Cultural Camins sorgeix en el 2008 amb el final de el curs de les Aules de l'Experiència amb un recital a què van titular "Em dic fang". De l'èxit d'aquell recital començarien a sorgir altres recitals com "Camins" on homenatjaven a altres poetes de la literatura hispana i fins i tot, quatre anys després de la seua constitució com a associació, van començar a incloure escenes de teatre entre les quals destaca les dos obris de Federico García Lorca: "Noces de Sang" i "Yerma". Este espectacle de "Amb tres ferides jo. Recordant a Miguel Hernández "ja va ser presentat a la Universitat Miguel Hernández al novembre de 2017 amb motiu de sumar-se a l' 75 aniversari de la mort de l'poeta. Fent un repàs a la història de l'poeta, els pensaments de el pare, el seu pas per Madrid, la guerra, els seus fills, la seua dona, la vida i la mort, ofereixen a el públic una selecció de poemes escollits que formen un fil embastat de la seua cronologia històrica. La sala estava en silenci per escoltar recitar a Paquita Marhuenda amb "Les desertes avarques"; Conchita Vaques amb "Cant a València"; José Antonio Acha amb "Tinc estes ossos fets a les penes"; Betty Oreggia amb "El món és com apareix"; Edu Sánchez amb "Per una senda van els hortolans"; Patricio González amb "Sonet final"; Luis Belda amb "Em sobra el cor"; Pepe Adsuar amb "El xiulo d'afirmació en el llogaret"; Conchi García amb "Vents de el poble"; Luis Ortega amb "El ferit"; Andrea Tortosa amb “El xiquet de la nit”; Enrique Ruiz amb "Assegut sobri els morts"; Càndid Escribà amb "Els covards"; Trini Seller amb "Aceituneros"; victòria Alcaina amb "Al meu gran amiga Josefina adorada"; Carmen Hernández amb "Carta"; fini Durá amb "El xiulo de la nafra perfecta"; Pepe Rico amb "La boca"; Isabel Serrano amb "Flor de rierol"; Tere Carbonell amb “Ser ona, ofici, jove és dels teus cabells”; Angelita López amb "Tot està ple de tu"; Rita Lloret amb "Cançons de bressol de la ceba"; Alberto Garrido amb "L'últim racó", tot això amb la veu narrativa d' José Flores i un públic entregat a absorbir cadascuna de les estrofes que anaven escoltant.