La Secció Primera de l'Audiència Provincial d'Alacant ha absolt un padrastre acusat d'agredir sexualment i maltractar la filla de la seua parella, entre 2010 i 2016 i des que la menor tenia set anys, a l'considerar que no han quedat suficientment acreditats els fets pels quals la Fiscalia sol·licitava fins a 18 anys de presó.
La sentència compta amb el vot particular d'una de les magistrada de l'tribunal que considera que la declaració de la menor està corroborada perifèricament per altres testimonis, que avalen l'existència d'una anòmala situació familiar, al menys des de 2011, d'abandonament i aïllament, que és sospitosa de maltractament, pel que considera que s'ha d'imposar a l'acusat 14 anys de presó.
Fiscalia atribuïa al padrastre un delicte continuat d'agressió sexual i un altre de maltractament habitual per uns fets consistents en un intent de penetració vagenal quan la jove tenia set anys; altres agressions i tocaments, ia copejar-la de manera continuada amb les mans, punys, pals i barres de ferro així com amb un martell al cap.
Els fets es remunten a l'abril del 2017 quan la jove va denunciar per maltractaments el seu padrastre després que s'activés el protocol dels serveis socials en conèixer-se a l'IES, a través de la seua versió, que aquell cap de setmana havia estat castigada a estar tancada a casa ia dormir a terra. A més, la menor va afirmar que només havia menjat un entrepà aquells dies.
No obstant això, una vegada i un magistrat de la sala creuen que els fets no han quedat acreditats perquè l'única prova potencial de càrrec ha consistit en la declaració de la denunciant, menor d'edat, mentre que la mare la desmenteix i assegura ser testimoni de lesions per causes fortuïtes i accidentals, a l'igual que l'acusat, i assenyala que en el seu dia el pare biològic tampoc li va donar crèdit.
Per tant, segons la sala, "no es dóna cap corroboració perifèrica" que ofereixi "dades objectives" que permetin enervar la presumpció d'innocència. A més, indica que a l'exploració judicial, la menor va declarar sobri el maltractament però no sobri els abusos.
El tribunal assenyala que l'absolució “no vol dir que la testimoni haja faltat a la veritat, sinó que amb la seua declaració” al judici, juntament amb la resta de proves valorades, “no n'hi ha prou” per condemnar l'acusat.
Per contra, una de les dos magistrades de la sala ha emès un vot particular en el qual apunta que no comparteix la decisió majoritària ni en el contingut ni en els fets ni en els fonaments de dret.
“DOMINACIÓ” IMPOSTA
La magistrada sosté que es van produir tots els fets davant d'una situació de “dominació” imposada sobri la jove a través de maltractaments habituals i assenyala que l'existència de nombroses marques, senyals, cicatrius i ferides al cos van ser observades per professors de diferents escoles i per la declaració duna orientadora i de la coordinadora de serveis socials del ajuntament.
L'orientadora de l'IES va referir que la jove estava en situació de “desprotecció parental”, que feia servir una vestimenta que l'avergonyia; amb pantalons i màniga llarga encara que fes calor i que li van tallar el ple a esquilades i molt curt –que els pares van atribuir a la presència de polls–.
Així mateix, la magistrada considera que el relat de la menor és coherent, adequat a l'edat i als el record i reuneix els criteris que, segons els pèrits, fan que resulti creïble, a l'oratge que van rebutjar motivacions espúries.
