Les Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana han defensat hui a Brussel·les manteniment del transvasament Tajo-Segura “pel seu impacte econòmic i com a garantia de sostenibilitat ambiental”.
Una delegació de les Cambres de Comerç de València, Alacant, Castelló, Alcoi i Orihuela, encapçalada pels seus presidents, José Vicente Morata, Carlos Baño, María Dolores Guillamón, Pablo de Gràcia i Mario Martínez, ha iniciat hui una visita institucional a la capital comunitària per mantindre una ronda de contactes amb responsables de diferents departaments de la Comissió Europea així com amb membres del Parlament Europeu i la representació permanent d'Espanya davant de la Unió Europea per traslladar les necessitats del teixit empresarial de la Comunitat Valenciana.
En este sentit, el president de la Cambra d'Alacant, Carlos Baño, ha destacat “la unitat mostrada per les cinc càmeres a la necessitat de mantindre el transvasament Tajo-Segura i assolir un pacte nacional de l'aigua per garantir el subministrament d'este recurs a tot el territori, però especialment al sud de la Comunitat, amb la qualitat i la quantitat suficient que exigeix el camp i el conjunt dels sectors productius, ia un preu assequible que n'asseguri la rendibilitat”.
Carlos Baño ha assenyalat que la falta d'aigua “està asfixiant el nostre sector hortofructícola, considerada l'horta d'Europa, atès que suposarà una minva de 27.314 hectàrees de regadiu i milers de pèrdos de llocs de treball, però també està afectant el turisme i el conjunt de sectors productius”.
Carlos Baño ha subratllat que a l'aigua “no hi pot haver vencedors ni vençuts, només respecte i igualtat entre espanyols. L'aigua no és un bé privatiu de ningú, és de tothom, i és un recurs sostenible i útil per a tothom".
Cal destacar que les regions afectades per l'aqüeducte representen el 71% de l'exportació nacional d'hortalisses i el 25% de la de fruites amb tot just el 3% de l'aigua dedicada al regadiu a nivell nacional, cosa que demostra una eficàcia en l'ús d'este recurs sense precedents.
"Cada gota que ha arribat l'hem convertit en feina i riquesa. Si som la cinquena província que aporta més al PIB és en bona part també gràcies a la gestió que hem fet en esta matèria”.
Així mateix, ha recordat que, “pel que fa al aigua regenerada, la província d'Alacant és la que més aprofita este recurs; al Baix Segura pràcticament el 100% i, de mitjana, el 71% a nivell provincial, davant del 7% nacional o el 3% d'Europa”.
El president de la Cambra ha exposat estes dades a la reunió mantinguda amb José Manuel Rodríguez Castro, Conseller Econòmic i Comercial de la Representació Permanent d'Espanya (REPER), amb motiu de la pròxima presidència espanyola de la UE. També davant de la delegació de Cambra d'Espanya a Brussel·les, com a representant dels interessos del conjunt del teixit empresarial espanyol.
"Espanya ha de liderar una política europea de l'aigua que contempli tots els instruments, inclosos els transvasaments, perquè l'aigua arribi a totes les regions i siga un element de vertebració i no pas de confrontació. Per sobri ideologies per acabar amb les 'guerres de l'aigua'. La interconnexió de conques és bàsica perquè des dels territoris excedentaris es puga ajudar aquelles zones que som deficitàries, de la mateixa manera que els recursos que generen les regions que més contribueixen al PIB han d'ajudar aquelles més despoblades o amb més dificultats perquè els seus ciutadans puguen comptar amb serveis de qualitat. Es tracta de solidaritat interregional”.
La visita institucional ha començat hui amb una taula de treball a la Delegació de la Comunitat Valenciana a Brussel·les. A la trobada, s'han analitzat les propostes i prioritats de les Cambres de Comerç davant la presidència espanyola del consell de la Unió Europea.
Les càmeres han sol·licitat mesures que proporcionin a les empreses un entorn apropiat per al desenvolupament de lactivitat productiva, així com la necessitat de disposar de polítiques comunitàries orientades a reforçar la competitivitat de les empreses espanyoles.
En concret, es proposen iniciatives com l'impuls del mercat únic de serveis, el reforç de la Xarxa Transeuropea de Transport i el Corredor Mediterrani, millorar la formació per a l'ocupació, promoure l'harmonització fiscal i la innovació i millorar-ne els costos energètics reduint la dependència energètica.
En concret, es proposen iniciatives com l'impuls del mercat únic de serveis, millorar la formació per a l'ocupació, promoure l'harmonització fiscal i la innovació i millorar els costos energètics reduint la dependència energètica, així com analitzar l'impacte que té cada normativa europea a les pimes.
A continuació, la delegació ha mantingut un trobada amb l'economista en cap de la Direcció General del mercat interior, indústria, emprenedoria i pimes, Román Arjona, que ha analitzat els principals punts de la Llei de la indústria amb zero emissions netes i la de Matèries primeres crítiques i l'impacte que tindran al context de la permacrisi de la indústria.
En este punt, els responsables de les Cambres han coincidit a la “necessitat de corregir l'excés burocràtic i legislatiu perquè les empreses puguen competir en millors condicions respecte a tercers països. També en qüestions com la reindustrialització del nostre territori per evitar la dependència d'altres mercats i evitar situacions com la crisi de subministrament de semiconductors que va afectar especialment la indústria de l'automòbil”.
La agenda ha continuat amb un dinar debat amb el Conseller Econòmic i Comercial de la Representació Permanent d'Espanya, José Manuel Rodríguez Castro, que ha explicat les prioritats de la política comercial durant la presidència espanyola del Consell de la UE el segon semestre del 2023.
