Un equip de l'Institut de Neurociències, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en col·laboració amb investigadors del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) del CSIC, demostra que la detecció de fragments o les proteïnes completes ACE2 (enzim convertidor de l'angiotensina 2) al sèrum serveix com un biomarcador que permetria determinar l'eficàcia de les vacunes per a la COVID-19. Esta estratègia podria ser útil també per a un altre tipus de teràpies davant del virus.
La pandèmia de la COVID-19, causada pel coronavirus SARS-CoV-2, ha permès que termes com PCR (de l'anglès Polymerase Chain Reaction) o proves d'antigen s'associïn al diagnòstic d'esta malaltia, que hui dia manté en alerta el nostre sistema de salut. estes tècniques són mitjans eficaços de diagnòstic i fins i tot d'autodiagnòstic.
Tot i això, el catedràtic de l'àrea de Bioquímica i Biologia Molecular de la UMH, Javier Sáez Valero assenyala que són poques les eines bioquímiques disponibles per fer un seguiment de la progressió de la malaltia o monitoritzar com els pacients immunitzats mantenen les defenses davant les diferents variants del COVID-19.
El grup de l'Institut de Neurociències Mecanismes moleculars alterats en la malaltia d'Alzheimer i altres demències, liderat per Sáez Valero, ha estat treballant a estudis que permeten determinar que la proteïna ACE2 és un biomarcador per a la COVID-19.
La proteïna ACE2 es localitza a la membrana de les cèl·lules i és a més la via d'entrada del coronavirus SARS-CoV-2 per poder infectar les cèl·lules. Durant este procés la proteïna ACE2 es fragmenta, i prèviament, l'equip del professor Sáez Valero va demostrar que la proteïna ACE2 es troba al plasma humà en la seua forma completa, i també en fragments, un dels quals augmenta els nivells en les persones infectades pel SARS-CoV-2.
Ara, en un nou estudi, realitzat al campus de Sant Joan d'Alacant de la UMH, en col·laboració amb els investigadors Juan García Arriaza i Mariano Esteban, del CNB-CSIC, i publicat a la revista Frontiers in Immunology es determina per un costat que els canvis plasmàtics a la proteïna ACE2 es deuen en primer lloc a la fragmentació de la proteïna dels teixits per l'entrada del coronavirus; però en casos severs, després d'uns quants dies, també augmenta la proteïna completa, probablement associada a la inflamació massiva causada per la infecció.
El professor Sáez Valero explica que monitoritzar estes canvis a la proteïna ACE2 al plasma pot ser un valuós indicador per comprovar l'eficàcia de teràpies, com les noves vacunes davant de la COVID-19. Així ho han fet en este nou estudi, en estreta col·laboració amb els investigadors García Arriaza i Esteban, del CNB-CSIC, que han desenvolupat una vacuna davant de la COVID-19 basada en el vector poxviral MVA expressant la proteïna S del SARS-CoV -2, anomenada MVA-CoV2-S.
L´equip d´investigadors del CNB ja havia demostrat prèviament l´eficàcia d´esta vacuna davant d´una dosi letal de SARS-CoV-2 en ratolins transgènics K18-hACE2, que expressen la proteïna ACE2 humana i que, per tant, són susceptibles d´infectar-se per SARS-CoV-2. Van demostrar que la vacunació amb MVA-CoV2-S era eficaç per prevenir la replicació del virus en estes ratolins, i la mortalitat associada, fins i tot si es tornaven a infectar.
Ara, en el sèrum obtingut dels ratolins esmentats s'ha analitzat la presència de fragments o la proteïna completa ACE2 per determinar si la seua detecció pogués correlacionar amb la protecció observada. D'esta manera, en este nou estudi, s'ha demostrat que els ratolins infectats mostraven un augment en el sèrum de fragments d'ACE2 al cap de dos dies després de la infecció, a costa de la proteïna completa, que mostrava una lleugera disminució.
No obstant això, l'alta dosi de virus emprada causava una inflamació generalitzada que es manifestava als quatre dies postinfecció amb un augment de la proteïna ACE2 completa al sèrum dels ratolins, a pesar de que els fragments seguien en augment; mostrant que probablement ACE2 completa s'incrementava als teixits com a conseqüència de la inflamació massiva.
D'esta manera, en mesurar la mateixa proteïna, van obtindre informació de dos fenòmens associats a la infecció: l'entrada efectiva del virus a les cèl·lules, amb la fragmentació de l'ACE2, i la possible resposta inflamatòria exacerbada en els casos més severs, que determina augments de la proteïna ACE2 completa també en sèrum.
El grup de recerca liderat per Sáez Valero, a més de l'Institut de Neurociències, pertany al Centre de Recerca Biomèdica de Xarxa sobri Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), ia l'Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL) d'Alacant. El professor de la UMH Javier Sáez Valero destaca la tasca dels membres del seu equip, i coautors de l'estudi, Matthew P. Lennol i la Dra. María Salud García Ayllón de la Unitat de Recerca, Hospital General Universitari d'Elx, FISABIO, Elx .
L'estudi s'ha realitzat parcialment amb finançament d'ISABIAL, la Direcció General de Ciència i Investigació, Generalitat Valenciana i per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII). A més, ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, “Inverteix en el teu futur”) ia través de CIBERNED, ISCIII. Els investigadors del CNB també han comptat amb finançament del CSIC, del Ministeri de Ciència i Innovació, del Fons COVID-19 (Ministeri de Sanitat), del Fons Supera COVID-19 (Crue Universidades-Banco Santander) i donacions de Ferrovial i MAPFRE; així com de la Comissió Europea-NextGenerationEU, a través de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària Salut Global (PTI+ Salut Global) del CSIC.
