La província de Alacant és la que més que més prostíbuls alberga de la regió, 74 de 164, i on la seua població té a més més tolerància cap a esta pràctica il·legal. Són dades de sengles estudis de la Universitat de València i de la Universitat Miguel Hernández, que ha donat a conèixer este dijous 22 de setembre la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo.
Així ho ha explicat la consellera en la seua intervenció a les II Jornades contra la Tracta i Explotació Sexual de Dones, Xiquets i Xiquets que s'ha celebrat este dimecres al Centre de Congressos d'Elx.
Bravo ha posat èmfasi en les dades sobri la incidència de la prostitució a la província d'Alacant que van ser revelats pels estudis encarregats per la Conselleria a les universitats de València i Elx al marco del Fòrum Valencià per l'Abolició de la Prostitució.
La consellera ha lamentat que la tolerància cap a la prostitució és sensiblement més gran a la província d'Alacant: el 53% davant la mitjana autonòmica que és del 39% segons conclou lestudi elaborat per la Universitat Miguel Hernández de la capital il·licitana.
Per la seua banda, el informe de la Universitat de València revelava que les comarques de la Marina Alta i el Baix Segura constitueixen autèntiques “rutes del sexe” per la quantitat de clubs de contactes que aglutinen. De fet, dels 164 establiments identificats el 2021 com a llocs on es prostituïa dones, 74 eren a la província d'Alacant, 73 a la de València –amb una població un 72% major‒ i 17 a la de Castelló. A això hi ha que unir la gran concentració d'anuncis a Internet de pisos on s'exerceix la prostitució que s'ubiquen als centres urbans de Benidorm i la capital alacantina.
Per lluitar contra tot això, la consellera ha explicat que iniciatives com l'elaboració d'un model de ordenança abolicionista que s'ha posat a disposició dels ajuntaments està sent “un projecte exitós” que està sent tramitat per moltes corporacions locals. Esta ordenança inclou entre altres mesures, sancions als demandants de sexe pagat ‒els puters‒ que poden assolir els 3.000 euros.
Per a la consellera, la idea principal que persegueix l'ordenança abolicionista “és la sanció de la demanda” perquè “la prostitució existeix perquè hi ha homes disposats a pagar per sexe amb dones que consideren pura mercaderia”. A més, l'ordenança no sols preveu la sanció als clients, sinó també aquells que afavoreixin, intermediïn o publicitin la prostitució.
Tot i això, Bravo ha destacat que l'ordenança "va més allà de la sanció als puteros" perquè "incorpora també la obligació per part dels ajuntaments de posar en marxa un pla integral per ajudar les dones a poder construir un projecte de vida digne. I en això també estem treballant ara”.
"La Valenciana és l'única comunitat autònoma que està liderant ara mateix a Espanya una estratègia determinant per a l'abolició de la prostitució”, ha dit Gabriela Bravo. Un objectiu per al qual, una vegada més, ha exigit “una llei integral estatal”. No obstant això, “mentre esta llei arriba, la Generalitat seguirà treballant a través de les reformes que hem posat en marxa com la de la Llei d'Espectacles o la de la Llei de Carreteres perquè siga la primera comunitat autònoma lliure de prostitució”, ha conclòs.
Alacant, 5a província per volum de prostitució
La Subdelegació de Govern ha celebrat, així mateix, una taula rodona amb motiu del Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i el Tracta de Dones i Menors. La subdelegada, Araceli Poblador, ha recordat que 45.000 dones i nens són víctimes de l‟explotació sexual a Espanya i Alacant és la cinquena província, amb una singularitat pel que fa al “crisol de nacionalitats” que concentra.
Per condemnar este tipus de violència, la facena de l'edifici governamental lluirà de color violeta i amb una pancarta des d'este dijous a diumenge.
En la taula rodona, un grup d'experts han compartit avanços i reptes en esta matèria. Entre ells, Modes Salazar, cap de la Unitat contra la Violència sobri la Dona; Maria de la Vall Galant, advocada del Centre Dona Rural i d'Interior d'Elda; Agustina Canales, directora de la Casa d'Acollida Nous Començaments Fiet Gratia d'Alacant; i interlocutors socials del tràfic de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
