L'equip de govern municipal, integrat pel PP i Ciudadanos, arriba al seu tercer any de mandat amb el pressupost més gran de la seua història amb 313 milions d'euros i d'inversió per a la modernització i la transformació urbana de la ciutat, amb una xifra que superarà abans d'acabar l'exercici pressupostari els 100 milions d'euros.
A més, destaca l'augment en un 50% de l'execució de les inversions en estes tres anys respecte al mateix període que va gestionar el Tripartit d'esquerres la ciutat, de manera que al trienni 2019-21 es van executar 48,5 milions en la transformació urbana de la ciutat davant dels 32 milions invertits entre el 2016 i el 2018.
L'esforç inversor i transformador de l'equip de govern en els seus tres primers anys de mandat té continuïtat durant este exercici i ja s'ha plasmat en els Pressupostos aprovats al març amb una consignació de 37,7 milions al capítol 6, a la primera modificació de crèdit per 7,2 milions i en la contractació del préstec de 20 milions per finançar actuacions plurianuals. El pla municipal d'inversions el 2022 es completarà amb una segona modificació de crèdit ambiciosa, que s'aprovarà en els pròxims dies.
Al tercer aniversari de les darreres eleccions municipals, el balanç d'estes tres anys de gestió de l'equip de govern que presideix Luis Barcala comença amb la cancel·lació del pla d'ajust i la supressió de tot el deute municipal, sanejant els comptes municipals i tornant a el camí de la inversió, cosa que permet afrontar la recta final del mandat completament impulsant projectes que superaran els 100 milions d'euros dirigits a la transformació de tots els barris de la ciutat.
A més, este compromís de modernització ha estat compatible amb la rebaixa de l'IBI en un 5% i bonificant la resta d'impostos municipals per fomentar l'ocupació i la sostenibilitat, cosa que ha permès deixar més de 16 milions d'euros a les butxaques dels alacantins en estes quatre últims anys. La política de baixa fiscalitat aplicada per l'equip de govern ha valgut repetir a Alacant el 2021 com la gran ciutat espanyola amb més llibertat econòmica, segons el rànquing de la Fundació per a l'Avanç de la Llibertat.
A més, qüestions que preocupaven la ciutadania i que van ser importants a l'hora d'anar a votar com la neteja de la ciutat han millorat de manera destacada en augmentar el grau de satisfacció dels alacantins del 22% del 2019 al 64% el 2021, segons l'enquesta de l'Observatori per als Serveis Públics, sent igualment mereixedors de l'Escombra de Platí pels avanços aconseguits.
Transformació urbana a tots els barris
En estes tres anys de mandat un dels aspectes en què s'ha avançat més és en el procés de transformació i modernització urbana, davant de la paràlisi administrativa i d'execució de projectes a la ciutat durant l'etapa del Tripartit d'esquerres.
En este moment l'Ajuntament està actuant a tota la facena litoral amb la millora de l'accés sud, des de Sant Gabriel, el Palmerar i Benalúa fins al Postiguet. S'ha renovat l'Esplanada, que es completarà amb la conversió en zona de vianants del fons de sac de la Rambla i han començat els treballs de condicionament a la zona de Canalejas i l'eix de les avingudes de Gadea, Soto i Marvá.
Al centre d'Alacant ja estan avançades les obris de vianants de l'eix Constitució-Bailèn, que ara s'interromprà breument per al desenvolupament normal de les Fogueres, i la transformació integral de la Plaça Nova per convertir-la en un referent com a punt de trobada veïnal i eix comercial al cor de la ciutat.
De la mateixa manera, l'Ajuntament ha desplegat un ventall complet d'actuacions de modernització de tots els barris, amb projectes com la remodelació de Pare Esplá i carrer Sant Mateu, a Carolines, que inclou la reforma de l'emblemàtic mercat.
També s'ha obert un gran parc a Princesa Mercedes, s'ha reurbanitzat Rabasa i s'han renovat places als barris com la del Progrés a Tòmbola, plaça de la Vinya a la Florida, el parc de Mare de Déu del Remei, la millora paisatgística de plaça de Benalúa , de la plaça del Sol o de la Bola d'Or a Carolines o l'illa de Tabarca i s'han iniciat els treballs de condicionament del que es convertirà en el parc urbà més gran de la ciutat a la Platja de Sant Joan, al costat dels PAU 4 i 5, de més de 300.000 metres quadrats, on s'ubicarà a més el Circ del Sol, i el parc caní més gran de la ciutat.
També s'han emprès les dos darreres fases de reforestació de la muntanya Tossal, un dels grans pulmons forestals de la ciutat. Una altra de les fites més significatives en què s'està intervenint és en la remodelació de l'emblemàtica plaça de Sant Blai on seguirà la remodelació de la plaça pròxima foguerer Tomás Valcárcel.
En parcs i jardins s'iniciaran immediatament les obris de renovació del parc El Palmeral en dos fases amb un altre milió d'euros, també es reprendran les obris i la millora paisatgística del parc Lo Morant.
A més, ja ha començat la urbanització del nou parc del PAU II, molt demandat pels veïns, i es destinaran més de 600.000 euros a millorar la plaça Joan Pau II al Pau I. També s'han adequat els 15 parcs de lliure passeig de mascotes, se'n crearà un altre al carrer xarxes i habilitar nous espais al Sergio Melgares de platja de Sant Joan per a gossos grans i xicotets amb circuit d'agility.
En matèria esportiva, cal destacar la renovació en marxa de les instal·lacions esportives de referència com el Pavelló Pitiu Rochel amb prop de dos milions d'euros d'inversió, s'acaba de rebre el canvi de la gespa artificial de tres camps de futbol, entre els quals hi ha l'Antonio Solana i el de Florida-Babel. A més, se'n farà tres més amb romanents als poliesportius La Cigüeña, Tómbola i Garbinet. També es treballa en la renovació de l'Estadi d'Atletisme i la millora de la il·luminació, la renovació d'espais poliesportius. A més, s'ha redactat el projecte per iniciar la construcció d'un nou pavelló a Tòmbola.
En matèria cultural, s'ha desenvolupat el projecte d'ampliació del nostre Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA), que acull la col·lecció més gran de l'artista Eusebio Sempere, juntament amb el desenvolupament del Centre Cultural de les Cigarreres, un dels grans contenidors culturals de la ciutat. I s?ha aconseguit portar des de Nova York a Alacant la col·lecció de Jenkins i Romero amb obris d?autors internacionals d?avantguarda i contemporanis valorada en més de dos milions d?euros. Esta aposta s'ha vist reforçada amb l'adaptació de l'Espai Sèneca ia l'agenda de l'equip de govern també s'hi inclou el condicionament dels antics dipòsits subterranis de la Britànica, sota la Serra Grossa, i la futura subseu del Museu del Ferrocarril, juntament amb la Casa del Mediterrani.
En eficiència energètica, s'han invertit més de 8 milions d'euros en renovació de l'enllumenat dels carrers i les places de pràcticament la totalitat dels barris de la ciutat, amb un estalvi del més 26% en els consums. Hem fomentat l'autoconsum instal·lant plaques solars a 33 col·legis de la ciutat i anem a continuar fent-ho a tots els edificis municipals.
Desbloqueig de les grans contractes de serveis públics essencials
Un altre dels compromisos adquirit com va ser la renovació de totes les grans contractes municipals dóna dades positives en estar adjudicades, com el manteniment de parcs i jardins o la neteja de col·legis i dependències municipals, o en vies d'adjudicació com la neteja viària i la recollida de residus o la concessió del transport públic urbà amb autobús.
També s'han impulsat dos grans compromisos adquirits a les eleccions per l'equip de govern com és la conversió en zona de vianants del Centre Tradicional i l'inici del desenvolupament de la redacció d'un nou Pla General d'Ordenació Urbana, amb la licitació de les assistències tècniques per assolir el document inicial del Pla General Estructural. Luis Barcala també ha aconseguit desbloquejar el projecte per construir un Centre de Congressos a la dàrsena interior del port amb vista al mar, juntament amb els presidents de la Diputació, Carlos Mazón, i del Port, el tristament desaparegut Juan Antonio Gisbert.
Resposta a l'emergència social i econòmica davant de la pandèmia
L'altre gran cavall de batalla d'este mandat ha estat fer front a la pandèmia de la covid ia l'emergència social i econòmica que ha generat. L'Ajuntament ha gestionat més de 17 milions d'euros en ajudes als sectors productius de la ciutat, a més de 13 milions més per atendre la crisi social de les famílies.
També ha hagut d'afrontar la transformació electrònica de l'administració local promovent el teletreball i habilitant mecanismes per façalitar la tramitació municipal com és el cas de la gestió en línia d'ajudes o l'obtenció immediata dels certificats com el de l'empadronament a través del web.
Marco de convivència digna als espais públics
L'aprovació de l'ordenança de Convivència Cívica ha estat una altra de les fites que ha marcat este mandat, atenent una demanda social existent a la ciutat que advoca per preservar els espais públics per a una normal convivència i ple ús i gaudi per part dels ciutadans.
D'esta manera, es combaten comportaments incívics com els danys al patrimoni cultural amb pintades, les coaccions dels aparcacotxes als establiments públics o qüestions flagrants com orinar a la via pública o banyar-se nu a les fonts.
Alhora, es fa un especial èmfasi en l'atenció a persones sense sostre perquè puguen ser ateses i objecte de seguiment per els Serveis Socials Municipals.
Aposta per la transformació del model productiu
Els esforços per desenvolupar la indústria digital, complementària dels sectors tradicionals del comerç i el turisme, també han centrat gran part dels esforços realitzats en este mandat amb el desenvolupament de l'estratègia 'Alacant Futura', unit a l'Oficina d'Atracció d'Inversors i al desenvolupament dels Territoris Futura pels barris de la ciutat.
El Tossal Lab, el Centre Vaíllo, el Centre d'Emprenedors, són els primers espais a incorporar-se a esta estratègia, als quals seguirà el Gimnàs d'Idees a l'antiga cotxera de bombers a Sèneca o l'Àgora Futura a l'antic Escorxador.
També s'ampliarà el Viver d'Empreses 'Príncep Felip' en 10 naus més i es generarà nou sòl industrial amb una modificació puntual del PGOU que permet aprofitar els terrenys disponibles a les vores de les àrees industrials, especialment, a Les Talaies amb prop d'un milió de metres quadrats.
