La Comunitat Valenciana va perdre al voltant de 3.000 comerços l'any passat, el 80% amb només un treballador, -al tancament del 2023 hi havia 57.190 locals comercials-, mentre que 1.500 autònoms del sector es van donar de baixa en la seua activitat. Tanmateix, també es van crear prop de 3.000 llocs de treball durant tot l'any gràcies a les empreses més grans que “generen més feina”.
Així ho ha donat a conèixer este dijous el president de la Confederació d'Empresaris del Comerç, Serveis i Autònoms de la Comunitat Valenciana (Confecomerç), Rafael Torres, a la roda de premsa al costat de la secretària general, Amparo Barroso, per valorar la situació, previsions i els reptes a què s'enfronta el sector del petit comerç.
En termes percentuals, van tancar el 5% dels locals comercials i el 9% de les empreses del sector, sobritot les enfocades al comerç electrònic. Segons les dades de la patronal, el 16% dels negocis que van tancar eren online, prop de 500 empreses, un subsector amb “més mortaldat”, ja que moltes persones es llancen a obrir este tipus de comerços sense prou coneixement tot i que els costos de digitalitzar una marca “són molt elevats”.
Quant a les conseqüències que està tenint la inflació a les empreses petites, Barroso ha assenyalat que esta pujada costos està provocant “una reducció dels marges” i limitant “la capacitat de competir amb altres formats”. En els dos darrers anys els costos energètics ha augmentat un 27,6% i els salarials un 17,5%, però també cal sumar-hi la despesa del lloguer o els financers.
"La rendibilitat de les empreses, sobritot formats xicotets, està caient sensiblement perquè els costos estan pujant més que les vendes”, ha apuntat Torres que també ha indicat a pesar de que haurien augmentat les xifres de facturació “no s'està venent més” i que el consum global està “creixent” perquè “hi ha més assalariats que estan gastant”, però no el consum mitjà de les famílies.
Tot i això, també han posat en valor que són la segona activitat que més aporta al PIB de la Comunitat Valenciana i que més empreses en té, prop del 12%. “Xicotet comerç no vol dir que la nostra contribució siga petita. Som els que més ocupació generem després del sector públic amb 217.000 persones empleades i canalitzem més de 20.000 milions d'euros de consum”, defensa la patronal.
La jornada laboral de 37,5 hores restarà rendibilitat
D'altra banda, Confecomerç també ha alertat de les negatives conseqüències que tindrà la implantació de la jornada laboral de 37,5 hores -que està preparant el Govern- al sector del xicotet comerç valencià. De fet, asseguren que esta “mesura desastrosa” en provocarà una reducció de la rendibilitat i la competitivitat respecte a altres tipus de comerç.
Així, aleshores, una enquesta realitzada per la patronal als seus associats revela que el 82% del sector considera inadequada esta mesura perquè creu que el 75% dels comerços es veuran afectats. Només el 4% es planteja més contractacions davant la mesura mentre que el 55% tem haver d'“estirar el xiclet” i fer més hores per cobrir costos, sobritot aquells que tenen entre 1 i 3 treballadors. “Si reduïm perdem capacitat de competir” assegura Torres.
“Si no podem treballar més, haurem de contractar una persona i això suposa unes despeses que ja no són assumibles. No ixen els números, són absolutament inassumibles” ha manifestat el també president de la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), que també avisa que amb estes mesures “s'enforteix els grans i es fa malbé els xicotets”.
De la mateixa manera, explica que el 50% del sector del petit comerç té un treballador, és a dir, una persona autònoma que és qui assumeix totes les hores i que esta reducció no l'afectarà, però sí que veurà “més malmesa” la conciliació perquè haurà de dedicar més esforços i hores per competir contra grans formats que es poden permetre contractar més personal.
“Perdrem capacitat, quota de mercat i rendibilitat. No ho podem assumir. Es produirà l'efecte contrari” ha assegurat el president de la patronal.
Flexibilitat anual per reduir la jornada
Per això, des de Confecomerç demanen al Govern una flexibilitat per incorporar esta reducció d'hores i que se segueixi fent de forma “anual” com es fa amb els pics de temporada i no de forma setmanal amb “un topall”. “Si és per setmana estem morts” expressa Torres, que també assegura que els petits comerços volen conciliar “absolutament”, però creuen que és millor “deixar-ho en mans del diàleg social” perquè “cadascú coneix el seu sector i el seu negoci”.
Pel que fa a la pujada del Sou Mínim Interprofessional, hi ha menys oposició que a la reducció de jornada laboral, però el 75% dels comerciants pensa que els afectarà negativament, ja que suposarà un major increment de costos, també en els contractes amb proveïdors. “Els comerços no han pogut repercutir costos, per això reduïm marges, costa ser competitius contra altres formats. Ens pot portar, no pas a generar un efecte inflacionari, però a ser encara menys rendibles”, ha lamentat.
Segons Torres, les mesures plantejades pel Govern central “precisament faran més mal a la baula més feble de la cadena i això no és el que persegueix el Govern”. “És fonamental que es deixi en mans del diàleg social i no s'imposi”, ha subratllat. Així, Confecomerç ha demanat que no es “tingui pressa” a aprovar la reducció de jornada laboral. També ha apostat per una racionalització dhoraris, com la daltres països europeus.
