fbpx

Notícies d'Alacant i província

diumenge, 14 agost 2022

25 anys de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco

El 60% de joves no sap qui és Miguel Ángel Blanco

Al jutge de l?Audiència Nacional Miguel García Castellón el cas de Miguel Ángel Blanco l?ha acompanyat tota la vida. "D'una manera no buscada però sí trobada al camí". Fa 25 anys estava de guàrdia a l'Audiència Nacional aquell 10 de juliol quan ETA va comunicar el segrest del jove regidor del Partit Popular d'Ermua donant per primera vegada un ultimàtum de 48 hores per complir una exigència innegociable: acostar tots els presos a presons del País Basc.

- Publicitat -

Nou anys després en la seua condició de magistrat enllaç a França va participar en l?entrega de l?exdirigeixnt d?ETA Javier García Gaztelu i Irantzu Gallastegi a Espanya per ser jutjats per l?atroç crim. Ara, 25 anys després, és qui instrueix la reobertura del cas arran de diverses querelles interposades que busquen asseure a la banqueta els autors intel·lectuals.

«El crim de l?assassinat de Miguel Ángel Blanco no s?ha tancat. Està resolt en una part i no en una altra. El que estem investigant, que no puc revelar, és clar, però en definitiva és el tancament complet de tots aquells, no només autors materials sinó intel·lectuals que van participar d'este crim. Això és el que cal tancar».

- Publicitat -

Este mateix divendres, García Castellón ha acordat citar com a investigats tres excaps d'ETA que van formar part del Comitè Executiu de la banda terrorista per la seua presumpta responsabilitat en el segrest i assassinat del regidor. El magistrat dirigeix ​​el procediment, iniciat arran d'una querella de l'Associació Dignitat i Justícia contra Miguel Albisu Iriarte, Mikel Antza, Maria Soledad Iparraguire, Anboto, i José Javier Arizcuren Ruiz, Kantauri, per delictes de segrest terrorista i assassinat terrorista.

Ermua, l?escenari d?un assassinat que va marcar Espanya

A Lasarte, Gipuzkoa, en un camí rural sota un pont als afores, res no recorda el viscut fa 25 anys. hui, com aleshores, és una zona boscosa, apartada, tranquil·la amb l'únic so d'un rierol. Este paratge va ser l'elegit per ETA per abandonar moribund Miguel Ángel Blanco després d'enganxar-li dos trets al cap en aquella calorosa tarda del 12 de juliol del 1997. “Parem el cotxe en una entrada a una pista de vigilància. Poc després d'estar aturats ens avisen que un home s'hi ha trobat algú, ens indica molt bé el lloc. ETA ho havia executat al costat de la pista. Veiem com va vestit. Ho identifico i dono l'avís que és Miguel Ángel Blanco». L'agent de l'Ertzaintza que va veure el jove regidor malferit no oblida esta imatge: «En aquell moment t'adones que val la vida poc per a alguna persona… és veure aquí mateix el resultat de la maldat humana».

El doctor Francisco Urra va deixar fa tres anys l'hospital donostiarra on va desenvolupar la seua carrera. Sense voler-ho, es va convertir en un expert en ferides de bala al crani a força d'atendre nombroses víctimes a les quals els pistolers d'ETA assassinaven amb el seu característic «tir al clatell». Però Miquel Àngel no va ser una més. ¨El temps passava molt lent. L'hospital era ple de gent: polítics, família. Fora hi havia un plató de televisió…. però jo només recordo la mare i el pare. La mare estava molt inquieta i li vaig preguntar: vols veure el teu fill? Aleshores es va calmar. Ella només volia veure'l, tocar-lo. Ja és un plor… un plor diferent». Urra certificava la mort de Miguel la matinada del dia 13.

Miquel Àngel, un blanc fàcil

«No vaig pensar mai que el meu germà podia córrer perill però és que ell tampoc no ho pensava. Sí que és cert que era un tema que parlàvem a casa, sobretot la meva mare. Li deia: tu que no tens problemes per canviar d'horari perquè intenta modificar: un dia vas amb cotxe, un altre amb tramvia, un altre entra més tard… I el meu germà li deia: però estima, si Ermua no el coneix ningú i jo sóc un mer regidor de poble ¡No sóc ningú!». Mari Mar Blanco estudiava a Anglaterra quan va rebre la notícia del segrest del seu germà, immediatament va tornar a casa. Recorda el seu germà com un noi apassionat, amb una vida senzilla i de rutines: «les mateixes que el van portar a agafar el tramvia que el va portar a la mort».

Este tren és el que uneix Ermua -lloc de residència- amb Eibar, on hi ha l'assessoria en què Miguel Ángel Blanco treballava en pràctiques «encara que properament s'encarregaria de recursos humans, de fer les entrevistes de personal per a l'assessoria» . Ho recorda un company, hui un dels directors de l?empresa.

L'oficina quasi no ha patit canvis: és àmplia i modesta. El despatx que compartia Miquel Àngel amb un company hui té una única taula. Una fotografia en blanc i negre emmarcada recorda una escena d'aquells dies: els companys al balcó reclamant el seu retorn. «Vam estar tota la tarda i part de la nit pensant què fer per recolzar. Aquí vam fer un cartellet i el vam fotocopiar i vam estar a la nit empresonant Hernani». Este primer cartell «Miguel T'Esperem» encara es conserva a l'oficina, conscients que va ser el primer de milions que inundarien tot un país.

L´esperit d´Ermua: una mobilització sense precedents contra ETA

«Des del principi alguns vam creure que l?actitud amb què havíem de treballar estes circumstàncies horroroses era d?una mica de baralla. A nosaltres no ens callarien, crèiem que ens havíem de mobilitzar com a eina per defensar la vida de Miquel Àngel». El llavors alcalde d'Ermua Carlos Totorika va liderar una mobilització veïnal que acabaria contagiant tot un país. Les hores van passar lentes, assegudes de dia, tancament d'empreses, escoles, comerços, vigílies de nit… Ermua va encendre una metxa que s'estendria per tot Espanya i que tindria la culminació el dia 12. Hores abans de vèncer el macabre termini donat pels terroristes, Espanya va parar. Els espanyols es van fer fora al carrer suplicant a ETA que no complís la seua amenaça.

Bilbao va registrar la manifestació més gran de la història en contra del terrorisme. «Quan vaig tornar a casa vaig dir a la meva mare: 'esta tarda Miguel entrarà per la porta'. Estava convençuda que ho aconseguiríem». Així ho recorda Mari Mar Blanco, però els terroristes van desatendre el clam de dins i fora del País Basc, fins i tot la petició fins i tot del seu propi món. Una de les veus més crítiques va ser la de Patxi Zabaleta. El llavors parlamentari d'Herri Batasuna a Navarra no oblida la crispació personal i social que es va viure en estes 48 hores. Ell va encapçalar la petició a ETA que deixessin en llibertat el jove regidor. Ell tampoc va tenir èxit.

Quan Carlos Totorika va anunciar l'assassinat des del balcó de l'ajuntament a la gent congregada allà «va sentir una remor, com una onada de ràbia» que el va preocupar. Tot i això, este dolor i ràbia es va traslladar als carrers i en especial a les seus socials i polítiques de l'esquerra abertzale. Josu Bujanda i Alfonso Goikoetxea, hui al capdavant de l'Ertzaintza, ja eren comandaments aleshores. 25 anys després passegen per la part vella de Donostia, una cosa impensable el 1997 i molts anys després.

Allí recorden: «Miguel Ángel Blanco va ser una fita per a l'Ertzaintza. Es va capgirar la situació. La de protegir els que es manifestaven. Vam haver de garantir la seguretat dels ciutadans de l?esquerra abertzale». Les emocions contingudes durant dos dies van esclatar i van encomanar els mateixos agents que custodiaven les seus abertzales. Aleshores es va viure una «imatge històrica amb la retirada de la caputxa que ocultava la cara als agents al País Basc». Va ser el primer pas dels altres que vindrien per normalitzar la nostra presència», rememoren.

L'esperit creat durant estes dies es traslladaria nou anys després al judici del comando responsable del crim. Miguel Ángel Carvallo, Fiscal de l'Audiència Nacional, recorda un acompanyament a la sala de vistes com no ho ha sentit mai més: «En este judici jo vaig sentir un acompanyament de la víctima de Miguel Ángel Blanco, esta imatge d'aquella jaqueta salmó, semblava que estava darrere meu. Reconec que em deixi portar una mica pel que considerava que havia de ser, no només el fiscal, sinó també el ciutadà espanyol que els podia dir públicament que esta careta que s'estaven posant aleshores no era certa i no eren valents, sinó uns covards ».

L'Audiència Nacional va condemnar el 2006 cinquanta anys de presó a l'exdirigent etarra Francisco Javier García Gaztelu, 'Txapote', ia la seua companya sentimental i membre d'ETA, Irantzu Gallastegui Sodupe, 'Amaia', com a autors materials. Els dos condemnats romanen a la presó.

El 60% dels joves desconeix qui va ser Miguel Ángel Blanco

La figura de Miguel Ángel Blanco ocupa hui un lloc destacat al Centre Memorial de Víctimes del Terrorisme de Vitòria. hui el visiten alumnes de l'ESO i el Batxiller de l'Institut Reis Catòlics de Saragossa. Raúl López Romo, historiador del Memorial, s'hi dirigeix: «Hi ha una fita clau en la resposta social al terrorisme i és el segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco que no sé si heu sentit a parlar d'este cas. Coneixeu el cas de Miguel Ángel Blanco?» Un gest aïllat afirmatiu contrasta amb el silenci de la majoria dels joves. Un 60% desconeix el que va passar a Ermua aquell juliol del 1997. 25 anys després encara queda pendent l?assignatura de la memòria.

ValenciàEspañol