L'any 2019 toca a la seua fi, gràcies a Déu. Un exercici que en el pla agrícola ha estat marcat per bastants més ombres que llums. Totes elles, producte d'una incompetència i deixadesa política que clamen a el cel i detallo a continuació.
Arrenquem amb el pes de la pitjor campanya citrícola dels últims 15 anys, en què vam veure com les nostres mandarines, taronges i llimones es quedaven sense preu per culpa de la sobriinundación en el mercat que van provocar les exportacions massives de Sud-àfrica.
Quantes vegades vaig haver d'escoltar, “que passi este any rádemane”, quantes vegades vaig haver de veure camps plens de fruita sense recollir, podrint-se a l'arbre oa terra, en plena temporada de comercialització, perquè a l'agricultor no li compensava econòmicament fer front a les despeses per recollir la fruita i va preferir deixar-la perdre. Hem comptabilitzat pèrdos econòmiques del sector citrícola a la província per a la campanya 2018-2019 de 123 milions d'euros, fet que suposa un 30% menys d'ingressos que a la campanya anterior. Per descomptat, este “cataclisme citrícola” va tindre responsables i, tot i que alguns van voler escudar-se en la confluència de factors com l'excés de producció, calibres xicotets o falta d'organització del sector… els productors tenim clar que va tindre molt a veure la política que ha adoptat la UE pel que fa a les produccions mediterrànies, que ens utilitza per sistema com a moneda de canvi per a tots els seus tractats i interessos comercials amb tercers països, amb la tranquil·litat que els nostres representants a Brussel·les no mostren gens ni mica de resistència .
Pocs mesos després arribava l'acord entre la UE i Mercosur, pel qual estes països podran exportar els seus fruites i hortalisses a la Unió Europea amb aranzels irrisoris. Unes produccions que, de nou, no compleixen amb els estrictes protocols fitosanitaris i laborals que s'exigeixen als agricultors europeus creant més competència deslleial.
Encara no sabíem que a l'octubre arribaria la broma pesada de Trump, que ens va triar com botxins per pagar el càstig d'una guerra comercial aeronàutica en la qual res hem de veure (imposant-nos el 25% per a determinats productes), mentre Europa, de nou, es creuava de braços i mostrava la tebior a la qual ens té acostumats en els últims esdeveniments internacionals.
Com se sol dir, les desgràcies mai no vénen soles. I així ha estat. Molt, molt, tocats, a mitjans de setembre la pitjor DANA que es recorda en 140 anys va escombrar el Baix Segura. 500 litres per metre quadrat caiguts en dos dies, sumats a la deixadesa política per part de la CHS d'un riu que fa anys que no té neteja ni manteniment, van fer rebentar el Segura en el seu últim tram. És cert que estes litres són inassumibles per a qualsevol territori, però tots vam veure com la catàstrofe al Baix Segura va venir de la mà dels múltiples trencaments de la llera i els canals annexos que transporten l'aigua. De fet, el pitjor de la DANA va arribar quan ja no plovia, quan es van trencar diverses motes i la Vega va quedar submergida durant més d'una setmana i va causar unes pèrdos agrícoles de prop de 550 milions d'euros. hui, tres mesos després, els agricultors han rebut 0 ajuts per part del Govern i del Consell.
Però l'Annus horribilis no es queda ací. Després van arribar uns pressupostos de la Generalitat en Agricultura vergonyosos, on pugen les partides a despeses de personal oa medi ambient, en detriment directe d'esferes estrictament agràries com les d'infraestructures, gestió de recursos hídrics o sanitat vegetal.
La guinda a al 2019 la va posar, de nou, el Govern Central, quan, després de les Eleccions Generals, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ens va tancar de l'aixeta de l'transvasament Tajo-Segura prenent la "inexplicable" decisió de no autoritzar cabals per al regadiu este mes, tot i que els informes tècnics ho avalaven i que havia reserves als embassaments de capçalera de l'Tajo per fer-ho. Un cop més, constatem que els interessos de l'transvasament Tajo-Segura estan més subjectes a qüestions polític-territorials que tècniques.
Dit això, tanquem amb gust el 2019 i l'enviem a l'últim calaix de les golfes, per afrontar un 2020 ple d'esperança, oportunitats i feina per recuperar la nostra Vega Baja i tornar-la a posar maca. Sí que tenim un desig per al pròxim any: la formació d'un Govern estable, un Govern que deixi de desmantellar l'agricultura a Espanya, que tingui almenys una mica d'empatia amb els seus conciutadans i que entengui que la nostra única finalitat és poder treballar i obtindre un preu just pel que produïm. Bon Nadal i molt pròsper any 2020.
Eladio Aniorte Aparicio.
President d'ASAJA Alacant - Joves Agricultors.
