Diuen els budistes que l'ésser humà s'aferra a coses que no necessita i acaba frustrant-. Serà que ignora el que realment necessita: contemplar-se a si mateix i actuar en conseqüència? També diuen, no els budistes, que la societat no pot canviar, però sí una persona individual ..., i si canvien totes les persones individuals, no canviaria la societat també? ¿Les lleis no han de transformar-les les majories?
L'altre dia caminant per l'asfalt, cremat pel sutge, em vaig trobar un elèctrode de rútil, dels que utilitzen els soldadors per unir nupcialment el ferro dolç i muntar estructures per a fàbriques o edificis singulars. Els professionals soldadors als huitanta i noranta guanyaven molta pasta a canvi de la deshidratació del calci dels seus ossos. hui el treball manual i tècnic ja no es valora, va passar a la història, amb els seus contractes fixos una mica dignes per a l'època del pelotazo i enxampa com més pugues si estàs tocant poder.
Este 1 de maig, cada vegada més descafeïnat, tot i el feminisme i els jubilats / es, tots junts i barrejats, ha discorregut sense pena ni glòria, amb la mateixa cantarella de fa 40 anys, o pitjor. Els més "RADICALS" presumint de partit "proletari" propi i intransferible, el de "VERITAT", batejats pels popes, pels líders arcaics del "comunisme" sense comunisme: centenars de partits per al poble sense el poble, usurpant les seues banderes i els seus símbols.
És cert que les dones estan aixecant contra la tirania masclista que perpetuen els sistemes polítics A TOT EL MÓN, Encara. Els jubilats / es també es pronuncien contra l'abús salarial en els seus minvades pensions que haurien de pujar a l'almenys un 40%, les més baixes. També necessitem que els joves donin la cara pel seu futur, Segrestat pels que ja no el tenen, perquè estan en l'i són milionaris, només els queda el poder, en les seues últimes raneres de vida. Mentre els arriba l'hora, seguiran putejant, contaminant i assolant este planeta nostre. Segueixin desfilant, un cop a l'any no fa mal ..., ia cobrar les subvencions.
Recordo la veu de Gila al telèfon, dient allò tan graciós a la seua “dona”, que era el sistema de llavors: em sentirà!, em sentirà!, si!, !si!, si! Gila criticava l'Espanya que teníem i que no hi ha manera de remoure-la, encara que li treiem “el capot"Amb el qual Nikolai Gógol amanyagava als seus tristos i desesperats personatges en els seus relats.
No és nou ni revelador el insistir i repetir fins a la sacietat allò de "hem de mullar-nos" tots i totes, pel treball i la llibertat real per als nostres fills / es i néts / es. NINGÚ !, absolutament ningú, en este present i en el futur immediat, Ho va a fer per nosaltres / es. Les reivindicacions no són d'un dia, ni de dos, ni de deu, les reivindicacions han de ser diàries, per sempre i per sempre, fins que siguem hereus / es propis del nostre esdevenidor.